Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Activitats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Activitats. Mostrar tots els missatges

dimarts, 20 de setembre del 2016

Nº 245. Notícies de l'Expedició 2016 al Marroc

Image
La gran cavitat Win Timdouin, objectiu de l'expedició de l'any 2015
El dimarts 12 de setembre s'ha iniciat la 222 expedició del Projecte de Biospeleologia Atlas al Marroc.

Si bé les dates de previsió inicial eren per a la segona quinzena d'agost, per diferents raons, l'activitat s'ha endarrerit fins aquest setembre. També s'ha modificat els objectius ajustant-los a les característiques de personal i temps disponible.

En aquesta ocasió els participants sortits de la península són dos: Floren Fadrique i Carles Fontgivell. Sempre es procura col·laborar amb espeleòlegs marroquins. Aquest any està previst que els acompanyi durant tota l'expedició en Makram Leknizien, de Casablanca. Per aquesta finalitat, en Makram es retrobarà amb el Floren i el Carles a la primera destinació: la zona de Taza, al nord-est del país, per seguir amb ells durant totes les activitats. De tornada, se'l deixarà a Casablanca.
Image

Zones a visitar: (Veure referències al mapa general)

- 1: El sud de Taza, la zona de la Daya Chicker

- 2: El massís del Bou-Iblane, al sud-oest de la zona anterior

- 3: Els voltants de Beni-Mellal I Aït Mehammed

- 4: El sud-oest marroquí (el nord proper d'Agadir)

El Floren Fadrique ha enviat dos missatges que, amb alguna correcció i ampliació inserim:

Hem sortit el dimarts 13 d'aquest setembre, vam arribar a Melilla al matí del dimecres 14. Ens retrobem a Taza amb en Makram, que havia viatjat en autobús des de Casablanca. Ja som tres.

Primera destinació: Ja fem la primera activitat: l'Ifri Bouslana, a Taza, per anar després a la zona de la Daya Chiker. Just abans d'arribar-hi, baixem a l'Ifri Sidi Mejbeur. Més endavant entrem a la Grotte de Chara i al Trou de la Piste

Segona destinació: Deixem la zona de la Chicker i anem a la serralada del Bou Iblane amb cap resultat destacable. Volíem estar-hi un dia més però ens van dir que havíem de marxar, ja que s'acostava una gran tempesta. La veritat és que tenim dubtes que aquest fos el motiu real ...

Ara, anem cap a la tercera part de l'expedició: Beni-Mellal i Taglefth, dues zones que també ja coneixem, però que ens interessa recol·lectar, sobretot, aranyes. A partir d'aquí, anirem cap a Agadir.

De moment, els resultats biospeleològics són bons. A veure què ens trobaren a la resta.

Seguirem informant a mida que rebem més notícies

dissabte, 23 de maig del 2015

Nº 223. IV Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània 2015, Sóller, Mallorca


Image
El Museu de Ciències Naturals de les Balears. Sóller
Ja s’ha rebut la segona informació de la IV Trobada, que va informant de més detalls. Inserim les parts que més interés poden tenir per als interessats.


La informació l’han enviat en castellà i no l'he trobat en català. No creient necessària la seva traducció.

COMITÉ ORGANIZADOR

Guillem Mateu, Museu Balear Ciències Naturals
Damià Jaume, Institut Mediterrani d'Estudis Avançats – CSIC
Lluc Garcia, Museu Balear de Ciències Naturals
Carol Constantino, Museu Balear de Ciències Naturals
Terean Sebastián, Museu Balear de Ciències Naturals
Mateu Vadell, Museu Balear de Ciències Naturals


COMITÉ CIENTÍFICO

Xavier Bellés, Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)
Alberto Sendra, Universidad de Alcalá de Henares
Vicente Ortuño, Universidad de Alcalá de Henares
Àngel Ginés, Universidad Illes Balears
Sofia Reboleira, Universidade de Aveiro
Damià Jaume, Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC)
Ignacio Ribera, Museo Nacional de Ciencias Naturales
Ana Isabel Camacho, Museo Nacional de Ciencias Naturales
Carles Ribera, Universitat de Barcelona
Juan Antonio Zaragoza, Universidad de Alicante
Paulo Borges, Universidade dos Azores
Lluc Garcia, Museu Balear de Ciències Naturals
Pedro Oromí, Universidad de La Laguna, Tenerife
Berta Caballero, Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Glòria Masó, Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Alberto Tinaut, Universidad de Granada

Rafael Jordana, Universidad de Navarra
Image

El IV Encuentro Ibérico de Biología Subterránea que se celebrará en MBCN los días 25, 26 y 27 de septiembre de 2015 da continuidad a los encuentros anteriores iniciados en 2009 por el Museo Valenciano de Historia Natural y, posteriormente, bajo la responsabilidad de la Univerisidad de Aveiro (Portugal, 2011) y del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (2013). Recientemente nos invitaron a organizar la edición de este año junto con el Instituto Mediterráneo de Estudios Avanzados de Baleares (CSIC-UIB), una invitación que el equipo del Museo aceptó con mucha ilusión a pesar de suponer un reto debido a los recursos limitados de nuestra institución.

En el caso del Museu Balear de Ciències Naturals, la biología subterránea, ha sido desde su creación uno de los temas importantes en los programas de difusión dada la relelancia histórica que han tenido las Islas Baleares en los orígenes y en el desarrollo de la bioespeleología mundial. A pesar de no disponer el museo de un staff profesional dedicado a este campo, sí que ha contado desde sus inicios con colaboradores entusiastas vinculados a la entidad que se han entregado al estudio de diferentes grupos zoológicos bien representados en la fauna hipogea, así como también a los aspectos ambientales de las cavidades subterráneas, sin dejar de lado los relacionados con su génesis y morfología.

La aportación científica por parte de investigadores del IMEDEA, especialmente en el campo de la carcinología, es también muy conocida.

Desde un principio la propuesta contó con el apoyo de la Junta directiva de la Asociación del Museu así como con el de la Junta de Gobierno que preside el alcalde de Sóller, ciudad situada en el corazón de la Serra de Tramuntana, declarada por la Unesco Patrimonio Mundial.


La biología subterránea en las Balears, Península Ibérica y Macaronesia

En las cuevas, simas y aguas subterráneas de las Islas Baleares se han encontrado más de 300 especies de invertebrados, entre especies terrestres y acuáticas. De éstas, aproximadamente unas 50 pueden considerarse genuinamente troglobias. Más de la mitad de estas últimas son endemismos exclusivos de Baleares, un porcentaje bastante importante que da una idea de su gran valor patrimonial y de su interés para la conservación.

Los organismos de las cavidades aportan un número significativo de especies al catálogo de la fauna endémica de las Islas Baleares. Desde que Racovitza en 1905 describió Typhlocirolana moraguesi, el primer eslabón de la nueva ciencia de la Bioespeleología, han sido muchos los científicos que han penetrado en las cavidades del archipiélago en busca de nuevas especies.
 
Image

                                               Typhlocirolana moraguesi Racovitza 1905                                                Foto: Mateo Vadell, Museu Balear de Ciències Naturals

Image

Medalla, diàmetre 70 mm. Thyphlocirolana moraguesi Racovitza 1905.  Foto: www.delcampe.net



En este sentido hay que decir que las Balears, junto con la Península Ibérica y las Islas macaronésicas cuentan con un amplio espectro de hábitats subterráneos, que se encuentra entre los más importantes de Europa y, pese a su gran extensión y diversidad, su biota -especialmente rica en especies endémicas, muchas de ellas relictas- sólo es, aún, parcialmente conocida.

Igualmente queda mucho trabajo por hacer en el campo de la ecología del dominio subterráneo de este extenso ámbito geográfico. De cada vez más, los organismos gubernamentales competentes en la materia son conscientes de la necesidad de proteger y conservar estos ambientes, también ahora más accesibles que nunca y por lo tanto más frágiles ante amenazas como la polución o el impacto antropogénico.

Si en la Pensínsula Ibérica y Balears las cavidades cársticas han sido tradicionalmente el hábitat subterráneo más explorado bajo el punto de vista biológico -tanto en lo que refiere a la fauna terrestre como a la acuática- hay que destacar la gran importancia que tienen también otros ambientes menos conocidos como los lagos anquihalinos o el Medio Subterráneo Superficial (MSS), entre otros.

En cuanto a las islas atlánticas, su génesis volcánica confiere a su medio subterráneo unas características muy diferentes a las que tienen los hábitats de origen cárstico. Su estudio, potenciado especialmente durante las últimas décadas, ha permitido no sólo la descripción de una rica fauna sino también realizar notables investigaciones sobre la evolución y la diversificación de la fauna hipogea.

Calendario

- 15 de marzo de 2015: apertura de las inscripciones
- 15 de julio de 2015: fecha límite para enviar los resúmenes de las comunicaciones
- 20 de julio de 2015: fecha límite de inscripción con tarifa reducida
- 25 de septiembre de 2015: inicio del IV Encuentro Ibérico de Biología Subterránea
Image
Comunicaciones

Habrá dos tipos de comunicaciones:

Comunicaciones inéditas y comunicaciones sobre proyectos

El comité organizador del IV Encuentro Ibérico de Biología Subterránea ha considerado idóneo reservar un apartado especial de comunicaciones para presentar proyectos de investigación en curso o proyectos de futuro recogiendo, de esta manera, los avances y el desarrollo en la investigación en biología subterránea. Pueden ser proyectos de cualquier ámbito geográfico ibérico o mundial, grupos de investigación y objetivos de futuro, asi como nuevas técnicas metodológicas en biología subterránea.

Estas sesiones sobre proyectos se desarrollarán a lo largo de la tarde del día 26 de septiembre. En función de la respuesta de los asistentes, el comité organizador se reserva la posibilidad de ampliar el tiempo dedicado a este ámbito.



RESÚMEN DE LAS COMUNICACIONES

Los resúmenes de las comunicaciones se redactarán en castellano, catalán, portugués o inglés y deben incluir:

título, autor/s, institución/es, correo electrónico y cuerpo del texto (un máximo de 200 palabras a Times New Roman 12)

El Comité Científico evaluará la adecuación de los resúmenes a los objetivos y al programa científico del IV Encuentro Ibérico de Biología Subterránea.

La aceptación de las contribuciones será notificada a los autores antes del día 31 de julio de 2015.


LAS COMUNICACIONES ORALES

Todas las comunicaciones tendran una duración máxima de 15 minutos. Después de cada una de las comunicaciones habrá 5 minutos para un turno de preguntas o discusión por parte de la audiencia. 

La sala de actos estará equipada con un ordenador Windows XP y un MacBook Pro.
Es necesario traer una copia de seguridad de las presentaciones en una unidad USB.

Las comunicaciones se llevarán a cabo en el salón de actos del colegio Sagrats Cors de Sóller (a 150 metros del museo)
Image
Col·legi Sagrats Cors de Sóller, seu dels actes.   Foto: http://www.sagratscors.cat

LOS PÓSTERS

La medida del póster debe ser de 120 cm de altura por 80 cm de ancho. La organización proporcionará los materiales para adherirlos.  
La colocación de los carteles tendrá lugar el viernes 25 de septiembre por la tarde y el sábado 26 de septiembre por la mañana en la sala de audiovisuales del museo.

La presentación de cada póster tendrá una duración máxima de 10 minutos y habrá 5  minutos destinados al turno de preguntas o discusión por parte de la audiencia.

Las presentaciones tendrán lugar el sábado 26 de septiembre a partir de les 18 h en el museo.

PARA CUALQUIER CONSULTA O DUDA CONTACTE CON EL MUSEO:


971634064
(Persona de contacto: Carol Constantino)

648205407
(Persona de contacto: Lluc Garcia)



Tornarem a informar en quan tinguem més informació.

dimecres, 25 de març del 2015

Nº 220: IV Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània, a Mallorca

Image

El Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller, Mallorca, ens ha fet arribar la primera circular en què anuncien la convocatòria de la propera Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània. Inserim la informació rebuda.

Image
Benvolgut col·lega:

Mitjançant aquesta carta ens complau anunciar que el IV Encuentro Ibérico de Biología Subterránea (EIBS) se celebrarà al Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller (Mallorca) (MBCN) els dies 25,26 i 27 de setembre de l'any 2015. El nostre museu acollirà enguany aquest esdeveniment, en la mateixa línia de les anteriors trobades que es van celebrar per primera vegada a València l'estiu de l'any 2009, per iniciativa del Museu Valencià d'Història Natural i que van tenir continuïtat en ulteriors edicions dutes a terme a la Universitat d'Aveiro (Portugal) el 2011, i al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el 2013.

Recentment se'ns ha convidat a organitzar -juntament amb l'Institut Mediterrani d'Estudis avançats de Balears (IMEDEA-CSIC) - aquesta trobada bianual de tècnics i investigadors en biologia subterrània de la Península Ibèrica, Balears i illes macaronèsiques. Creiem en la idoneïtat de l'illa de Mallorca, d'una part per les bones comunicacions existents entre el nostre arxipèlag i la resta del territori marc de les jornades, la qual cosa pot facilitar l'assistència, i també per la importància històrica que en el seu moment van jugar les Illes Balears en el desenvolupament de la biospeleologia. Una tradició que el nostre petit museu s'ha esforçat a mantenir en la mesura de les seves possibilitats, tant pel que fa als aspectes científics com als divulgatius.

Per tot això, anunciem la posada en marxa del IV Encuentro Ibérico de Biología Subterránea, esperant i desitjant que sigui del vostre interès de participar-hi i de fer-hi les aportacions que considereu més interessants o oportunes.

Continguts:

El IV EIBS tractarà, en la línia de les anteriors edicions, sobre la biodiversitat, l'ecologia i la conservació de la fauna de les cavitats subterrànies i d'altres hàbitats hipogeus de la Península Ibèrica, Balears i Macaronèsia (Canàries, Açores i Madeira), a través de sessions de comunicacions orals i de pòsters. Es preveu també l'organització prèvia d'un seminari teòric-pràctic sobre biologia subterrània, així com la sortida a una cavitat càrstica de l'illa de Mallorca. L'objectiu és presentar i debatre resultats i avenços en el camp de la biologia subterrània i també possibilitar la presentació de projectes relatius a aquest camp de la ciència.

Comitè organitzador:

Carol Constantino (Museu Balear de Ciències Naturals-MBCN), Damià Jaume (IMEDEA-CSIC), Guillem Mateu (MBCN), Mateo Vadell (MBCN), Teresa Sebastián (MBCN), Lluc Garcia (MBCN).

Calendari:

15 de març de 2015: Obertura de les inscripcions

1 de juny de 2015: Data limit per enviar resums de les comunicacions

15 de juny de 2015: Data límit d'inscripció amb tarifa reduïda

25 de setembre de 2015: Inici del IV Encuentro Ibérico de Biología Subterránea

Preu de les inscripcions:                        Normal                   Estudiants
Fins al dia 15/06/2015                                60 €                        15 €
Del 16/06/2015 al 10/09/2015                  120 €                        30 €

Segona circular i publicació WEB
Juny de 2015



Així que tinguem més informació, al punt ho anunciarem.

dilluns, 16 de desembre del 2013

Nº 190: Biospeleologia a la Fou de Bor

Image
Els quatre components de la sortida, a la primera sala de la Fou. D'esquerra a dreta: Jordi Comas; Agustí Meseguer: Lluís Auroux i Floren Fadrique
Image
El clàssic contrallum a la boca d'entrada de la Tuta Gran.      Foto: F. Fadrique

Hi ha instaurat un grup de treball dedicat a l’estudi de la fauna cavernícola, format per: Javier Fresneda (Catalunya); Arnaud Faille (França) i Charles Bourdeau (França), que s’han especialitzat en els coleòpters que colonitzen les cavitats dels Pirineus. Des de ja fa molts anys, han portat a terme nombroses campanyes a la serralada, tant del costat francès com del nostre.

Els especialistes actuals en biospeleologia, no solament publiquen noves espècies, sinó que, a vegades, complementen els treballs amb la revisió del grup de la novetat. Això dóna molta més feina, però també dóna més qualitat i posa al dia l’estat de coneixement del gènere, família, etc.

Una altra de les novetats és l’estudi de l’ADN dels individus cavernícoles. Fins fa poc temps, les diferenciacions entre espècies, es basaven en les distintes formes exteriors: la morfologia. A partir d’un moment determinat, en van començar a estudiar diversos òrgans interns, principalment els òrgans sexuals masculins, el que ajudava a diferenciar espècies que posseïen un aspecte exterior quasi igual. Però a mida que s’anaven descobrint més noves espècies, va arribar un moment que amb això tampoc n’hi havia prou. Després, a més dels òrgans sexuals masculins, també en van començar a comparar els femenins, donant molta més informació i criteri a l’hora de separar espècies i gèneres.

L'última “novetat”, des d'uns pocs anys, és la comparació de l’ADN de les espècies, el que ens dóna informació del seu origen i a partir de quant de temps es va iniciar la seva evolució que les va anar modificant fins a assolir unes característiques que permeten classificables com a espècies diferents. De moment, no es descriuen espècies només pel seu ADN diferenciat, se segueix amb les diferencies d’aspecte (morfològiques) tant externes com internes, però proporciona més dades, que en un pròxim futur potser sí que permetrà la seva separació.
Image
Al tram final abans d'arribar a la Fou, hi ha unes cordes fixes. Normalment no fan falta, però amb el pendent
 nevat i a -7º, van anar bé.  Foto: F. Fadrique

Image
Tot i el complert equip de recol·lecció, no vam trobar el Geotrechus.   Foto: F. Fadrique

El problema dels estudis genètics és que no estan a l’abast de tothom, és necessari un equipament científic altament especialitzat. això no es pot tenir particularment, pel que és precís col·laborar amb algun estament oficial tipus CSIC, universitat, etc. L’equip abans esmentat d’en Javier, Arnaud i Charles, estan en aquestes modernes línies de treball. Descriuen noves espècies, revisen i actualitzen els gèneres i treballen també amb l’ADN. A part de precisar la col·laboració amb estaments que puguin extreure l’ADN, és necessari disposar de fauna capturada en condicions adequades i conservada en líquids adients com l’alcohol etílic de 96º o propilenglicol. No serveixen els antics exemplars de les col·leccions del museu o particulars, ja que per les seves condicions de preparació, amb el temps perden l’ADN. (això no és ben bé així, ja que també es podria arribar a obtenir encara que amb uns costos prohibitius pels estudiosos particulars).
Image
Una de les noves espècies de Geotrechus que encara està en estudi
L’agost del 2008, membres de la nostra Associació van descobrir a Catalunya una nova espècie de coleòpter cavernícola del gènere Geotrechus. Ho vam comentar amb l’Arnaud, resultant que precisament havien també trobat algunes novetats del mateix gènere i estaven fent la revisió general del grup, pel que prenerem la determinació de cedir-los la novetat per afegir-la al seu estudi i fer un treball més complert. Vam conservar un exemplar amb alcohol de 96º i aquí va acabar la nostre feina… pel moment!

Per la banda de l’equip dels tres, volien fer l'anàlisi genètics de totes les espècies de Geotrechus catalans, pel que van iniciar una serie de campanyes per obtenir exemplars en bones condicions per l’estudi.

A Catalunya, fins aquest moment hi ha descrites les següents espècies:

-Geotrechus ubachi. Descobert l’any 1964 a la zona del Boumort i descrit per F. Español el 1965

-Geotrechus seijasi. Descobert l’any 1965 a la cova de la Fou de Bor, a la Cerdanya i descrita per F. Español el 1969

-Geotrechus puigmalensis. Descobert l’any 1973 a la cova de les Encantades, al Puigmal i descrita per A. Lagar el 1981

Image
Lepidòpter de la fauna parietal de la Fou.   Foto: Agustí Meseguer

Image
Lepidòpter de la fauna parietal de la Fou.   Foto: A. Meseguer

A més de les visites a diferents cavitats per obtenir les noves espècies, van tenir que re-descobrir les cavitats a on es va trobar el G. ubachi, quasi oblidades durant molts anys. Per part nostra, també hi vam col·laborar recol·lectant per a ells material a la cova de les Encantades. Només els en faltava un: el de la Fou de Bor. L’objectiu semblava fàcil, ja que és una cavitat a l’abast de tothom. Ells hi van anar en diferents ocasions… i res de res. Tot i que són gent molt experimentada en recerca i captura, no n’han pogut trobar ni un exemplar, sembla que hi hagin fugit tots. També han col·locar trampes, amb el mateix resultat.

Dins la nostra Associació, vam decidir també intentar-ho. Molt seria que no en trobéssim cap. Per això hem organitzat una sortida a la Fou. Avançant-nos al desenllaç, hem de dir que ha estat un fracàs total. Hem tornat sense èxit. El dimarts 10 de dessembre d’enguany, hi hem anat en Floren Fadrique; Jordi Comas; Agustí Meseguer i Lluís Auroux. (Tots quatre, membres de la SIE i de l'Associació Catalana de Biospeleologia)

La Fou de Bor sempre ha estat una cova amb poca fauna visible (sempre en comparació a altres cavitats biològicament més actives). De fauna se’n veu, però sempre molts pocs exemplars, i és que sembla que no hi hagi materia organica. És un cas semblant del qual ja n’hem parlat en altres ocasions, de les cavitats d’alta muntanya (encara que la Fou només està a 1.170 m snm.) amb baixes temperatures i pocs recursos alimentaris (encara que la Fou disposa exteriorment d’una bona cobertura vegetal que podría donar aquests recurssos). Hem trobat material divers, sempre interessant, però no l’objectiu que havíem anat a buscar.
Image
Diplòpode cavernícola de la Fou: Hispaniosoma racovitzai.    Foto: Agustí Meseguer
De la Fou s’han descrit troglobis molt interessants, com el cent-peus Hispaniosoma racovitzai, Ribaut 1913 descobert durant una visita l’any 1910, d’en Jeannel i en Racovitza; el ja comentat G. seijasi i el col·lèmbol Onychiurus borensis descrit per E. Beruete; J.I. Arbea i R. Jordana, l’any1994. També hi viu un coleòpter leiodid: Ceretophyes cenarroi, descobert per F. Español l’any 1950 al proper Forat de les Gralles i descrit per ell mateix l’any 1955.

Durant la nostra visita hem deixat diverses trampes i hi tornarem en el termini d’un mes. 

Desitjeu-nos més sort!