Nº 325. Un nou "milpeus" cavernícola del Marroc

Odontostreptus fadriquei, la nova espècie. Foto (modificada) de la descripció

Recollir fauna de les cavitats que es visiten, sempre dona bons resultats. A vegades poden passar molts anys fins que l'estudiï algun especialista, però pot donar novetats com en el cas que ara en parlarem.

L'Associació Catalana de Bioespeleologia –BIOSP- va iniciar,l'any 2001, expedicions metòdiques al Marroc amb la finalitat d'estudiar la fauna localitzada i confinada al món subterrani de les coves, mines i avencs. Els resultats són dignes d'elogi: un total de 42 noves espècies han estat descobertes al llarg de vint expedicions.

Inici de la descripció

L'expedició de l'any 2003, formada per Floren Fadrique; Judith Esquius, Lahoucin Faouzi; Aziz Higuious; Mohamed Mejjout i Miguel Ulpiano, va tenir com a zona de destí el sud-oest del Marroc, pels voltants i sud d'Agadir. En una de les cavitats visitades es van recollir exemplars d'un diplòpode (els que anomenem milpeus) que han estat estudiats ara, passats uns 12 anys, resultant-ne una nova espècie. Destaca l'absència d'ulls i de pigments.

Zones visitades l'any 2003. Indicada la de la novetat

Ana Sofia Reboleira, una biòloga portuguesa que treballa al Natural History Museum of Denmark, University de Copenhagen, ha estudiat part del material dels fons del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, on es diposita la fauna recollida en les expedicions, havent trobat, fins ara, aquesta novetat.

Material d'estudi: Cavitat. Ifri Bougayou, Ouauosrou Kbt, Immouzer des Ida ou Tanane; Agadir 30 Jul. 2003.

Introducció: (traduïda del treball original i adaptada per a una millor comprensió general)

Els diplòpodes (milpeus) de la família Spirostreptidae es troben freqüentment dins de cavitats, però, amb una sola excepció, no presenten signes de troglomorfisme. L'excepció és Orthoporus kiemi Loomis, 1962, descrit de la Península del Yucatán, a Mèxic.

La família Spirostreptidae està formada per unes 275 espècies descrites de diplòpodes que van de mida mitjana a molt grans.

La seva distribució és Afro tropical (incloent-hi Madagascar) i regions Neotropicals, amb alguna presència al sud de Nord-amèrica, Nord d'Àfrica i el Mitjà Est.

Dos gèneres de Spirostreptidae es troben a la vora més meridional de la subregió paleàrtica: Archispirostreptus, un gènere principalment afro tropical que està representat per A. syriacus (Saussure, 1859) a Israel, Síria i la península Aràbiga i (allargant la delimitació de la zona Paleàrtica); per A. lugubris (Brölemann, 1901) ssp. villiersi (Schubart, 1951) a l'Aïr Mts., al Sàhara; a més, s'han trobat fragments d'una espècie no identificada d'Archispirostreptus a Líbia. A la part occidental del nord d'Àfrica, al Marroc, els espirostreptids del gènere Odontostreptus, són freqüents. L'Odontostreptus inclou actualment 13 espècies, la majoria de les quals es troben a l'Àfrica central i occidental, però O. maroccanus (Attems, 1914) i O. lepineyi (Verhoeff, 1938) estan restringides al Marroc, aïllades dels seus congèneres pel desert del Sàhara.

Aquí, descrivim una nova espècie marroquina Odontostreptus fadriquei, dedicada a Floren Fadrique, l'organitzador de les expedicions, recollida en una cova i clarament troglomorfa. Molt poques espècies de milpeus troglobis es coneixen del Marroc, entre les quals hi ha tres espècies de Paradoxosomatidae:

-Jeekelosoma abadi (Mauriès, 1985)

-J. heptarachne Enghoff i Reboleira, 2019

-J. viginti Enghoff i Reboleira, 2019.

Una espècie de Chamaesomatidae:

-Origmatogona strinatii Manfredi, 1956.

I una espècie d'Opisthocheiridae:

Ceratosphys maroccana Mauriès, 1985.

Esperem més novetats a la fi de l'estudi de tota la fauna.

Nº 317. Deu noves espècies d'aranyes de cavitats del Marroc

Al llarg de les vint expedicions al Marroc que l'Associació Catalana de Bioespeleologia, BIOSP, ha realitzat al Marroc entre els anys 2001 i 2019, s'ha recol·lectat una important quantitat de fauna dins les cavitats visitades. Aquesta fauna està dipositada al Departament d'Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, on disposen d'uns bons sistemes d'emmagatzematge i arxiu informàtic amb fitxes de cada entrada de material. Les aranyes són un grup dels més importants quan a nombre d'espècimens recollits i ja fa alguns anys que s'estan estudiant. Aquí es presenten els resultats.

El Dr. José Antonio Barrientos, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, es va interessar per aquest material i ha estudiat un total de 358 exemplars recol·lectats dins de 49 cavitats entre els anys 1970 i 2016, de les famílies Pholcidae i Linyphiidae, resultant que ha descobert dotze noves espècies; dues que ja va publicar l'any 2019 i deu més en un treball que acaba de sortir a la llum.

S'ha publicat a la revista Zoosystema nº 42 (1) 2020, del Muséum national d'Histoire naturelle de París.

Algunes aranyes del gènere Lepthyphantes.  D'Internet

Aquí tractarem d'aquestes deu novetats, a més d'altres set espècies determinades que ja eren conegudes però que amplien les àrees de distribució que hi havia fins ara.

De les noves espècies, Lepthyphantes sasi ha estat dedicada al meu gran amic Francesc Sas Planas (Barcelona 1940 - Tarragona 2017). Ell va ser qui em va engrescar a anar al Marroc els anys 1968 i 1970, organitzant unes expedicions a un lloc, llavors, quasi desconegut per la nostra espeleologia i que tan bons resultats ens va proporcionar. Sempre et recordaré, Francesc.

Una segona novetat, Lepthyphantes fadriquei ha estat dedicada a Floren Fadrique, l'organitzador de les vint expedicions del Projecte Atlas i recol·lector d'una important part del material estudiat.

La boca de la cova Ifri n'Taouya, un dels llocs on s'haurà de tornar per recollir més aranyes

Ja tenim molt bons resultats, però aquest estudi encara no ha acabat. Falta determinar encara material de les dues últimes expedicions, a més que hi ha material que podria ser també de noves espècies i que no pot ser determinat per tractar-se d'individus juvenils que no serveixen per a les comparacions taxonòmiques, pel que haurem de tornar a visitar algunes cavitats amb la intenció de capturar exemplars adults.

El nostre agraïment a Barrientos i també als coautors del treball Neus Brañas i Jorge Mederos, del Departament d'Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, persones amb qui tenim una íntima relació tant amb la gestió del "nostre" material com en les activitats de l'associació BIOSP.

Nº 312. Resultats de l’expedició ATLAS 2019 al Marroc

El mal estat de les pistes, no perdona! Una punxada

L'expedició núm. 20 del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc ja va tornar a casa, havent complert el programa previst. (Sortida el 18 de setembre i tornada el 4 d'octubre del 2019).

Enguany eren quatre els que varen afrontar el repte:

-Floren Fadrique (Associació Catalana de Bioespeleologia; Museu de Ciències Naturals de Barcelona; SIE de l'Àliga; Institut Català d'Espeleologia i ciències del Karst, ICEK)

-Francisco Fernández, de Segorb, Castelló de la Plana (GESP, Grup Exploracions Subterrànies Alt Palància, Castelló)

-Soumia Moutaouakil, biòloga de la Universitat Cady Ayyat de Marrakech

- Younnes el Kassmi, Director Tècnic de l'Association A. Friouato S.T.M.

Al vespre en tornar a la "Gitte d'etape", la Soumia revisa i acondiciona la caçera del dia

Les zones visitades han estat:

-Taza: Bab bou Idir i Merhaoua

-Cefchaouen-Bab Taza

-Berkane-Takerboust.

Els objectius de l'activitat eren:

-Continuar amb el projecte d'estudi de les aranyes que viuen dins les cavitats del Marroc, tasca dirigida pel Dr. J. A. Barrientos, de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra

-Visitar determinades cavitats en què la Soumia havia localitzat fauna cavernícola d'un gran interès i de la que es necessiten més exemplars

-Conèixer amb més detall la serralada de Beni Snassen, al nord-est del Marroc, a tocar de la frontera amb Algèria. De fet ja s'hi havia estat en expedicions anteriors, però no s'havia pogut dedicar el temps necessari a la recerca de la fauna hipogea.

Resultats:

Gairebé tots els objectius s'han aconseguit. Una pre-avaluació de les mostres de fauna aconseguides, semblen indicar la possibilitat d'alguna nova espècie, cosa que seria un gran èxit.

Cavitats visitades:

Nº MAPA	ZONA	LOCALITAT	NOM CAVITAT
1	Taza	Bab Bou Idir	Grotte-aven de Bab Bou Idir
2	Taza	Merhraoua	Kef Admam
2	Taza	Merhraoua, Douar Ansar	Kef Nahal Tikhoubai
1	Taza	Bab Bou Idir	Kef Izoura
1	Taza	Bab Bou Idir	Ghar Bied
1	Taza	Bab Bou Idir	Kef el Maa
1	Taza	Bab Bou Idir	Ghar Chiker
1	Taza	Bab Bou Idir	Sta Kerien
3	Chefchaouen	Maggou	Saf Lahmar V
3	Chefchaouen	Maggou	Fouk Magou
3	Chefchaouen	Scherafat	Kef Moulay Abdelkader
3	Chefchaouen	Azilan	Kef Tinioune
3	Chefchaouen	Azilan	Ghar n’Ati Oued n’Kir
3	Chefchaouen	Tidja	Ain el Anou
3	Chefchaouen	Maggou	Hauta El Gazdir
4	Berkane	Takerboust	Grotte de Takerboust
4	Berkane	Takerboust	Ghar Jlida
1	Taza	Bab bou Idir	Ghar Bied

Quan tinguem més notícies dels estudis de la fauna, ho exposarem.

Nº 309. Congrés Nacional d'Espeleologia al Marroc (2)

Segona circular:

En data 6 de maig d’enguany vàrem donar en aquest post, la primera notícia de l’organització d’un congrés espeleològic a Agadir, Marroc, on presentàvem la primera circular.

A través de la Soumia Moutaouakil, membre del congrés organitzador, hem rebut ja la segona circular, amb les dades posades al dia.

Nº 306. XVIII Congrés Ibèric d'Entomologia, Madrid 2019

Dels dies 10 al 13 de juliol d'enguany, ha tingut lloc a Madrid el XVIII Congreso Ibérico de Entomología.

 El dia 12 es va presentar en la modalitat pòster el següent estudi:

 Arañas del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Novedades tras 20 años de exploraciones en el Atlas marroquí.

Per complir les normes de presentació, s'ha degut escriure en castellà.

El pòster presentat al congrés

Els autors són: Neus Brañas; Jorge Mederos i José Antonio Barrientos. Els dos primers pertanyen al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, mentre que el darrer ho és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra). La ponent va ser la Neus.

 Els grups espeleològics catalans han estat pioners en les expedicions espeleològiques i bioespeleològiques al Marroc. Des de l'any 1966 fins ara, una trentena d'expedicions s'han portat a terme, de les quals, dinou han estat a càrrec de l'Associació Catalana de Bioespeleologia BIOSP. Tot aquest treball ha donat excel·lents resultats quant a novetats biològiques. En l'estudi que parlem en aquest post, es donen a conèixer les espècies d'aranyes determinades fins ara i la notícia de les dues noves espècies.

Els individus de la família Pholcidae tenen per costum refugiar-se a la primera zona de les cavitats, on encara pot arribar-hi una part de la llum diürna i es manté una certa estabilitat en temperatura i humitat. També hi ha espècies que habiten a l'exterior. Poden considerar-se trogloxens regulars

 Per poder arribar a llegir els diferents escrits del cartell, a més de la foto de conjunt, s'insereixen detalls parcials ampliats.

 Agraïm al Departament d'Artròpodes del MCNB les facilitats que ens han donat per a la reproducció del pòster.

Nº 305. Dues noves espècies d'aranyes del Marroc

Pholcus phalangioides Fuessling 1775.
Una de les espècies determinades del material recollit al Marroc.   Foto: Wikipèdia

Tot just s'acaba de publicar un nou treball a la prestigiosa Revista Ibérica de Aracnología, en què es descriuen dues noves espècies d'aranyes del Marroc. Han estat capturades dins de coves i avencs.

El nostre col·laborador Dr. José Antonio Barrientos, professor de la Universitat Autònoma de Bellaterra, dins de la seva línia de recerca es dedica a l'estudi dels araneids (aranyes). En José Antonio (ho dic així amb tota la meva estimació i respecte) col·labora, tanmateix que la nostra Associació BIOSP, amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, sempre determinant i estudiant les aranyes de diferents projectes i recol·leccions, tant siguin de treballs exteriors com del món subterrani.

Biosp porta a terme una ambiciosa activitat: el Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc. Des de l'any 2001 es venen fent expedicions exclusivament amb finalitats d'estudi de la fauna subterrània d'aquell poc conegut país des del punt de vista entomològic (i de molts altres). Des del 2001 ja s'han portat a terme un total de 19 expedicions amb descobriments de moltes espècies noves per a la ciència. Molts dels membres de les expedicions, també pertanyen a la SIE del C.E. Àliga de Barcelona.

El Dr. Barrientos, en una de les visites al Museu, ja en fa d'això uns deu anys, es va interessar pel material aracnològic cavernícola que nosaltres havíem anat recollint campanya rere campanya i que estava emmagatzemat a l'espera d'una oportunitat per a ser estudiat. Amb les aranyes no passa com amb altres ordres com els coleòpters que, aquests sí que poden ser estudiats "ipso facto" per tenir especialistes locals de gran reputació (Eduard Vives; Jordi Comas; Carles Hernando...). L'interès que va despertar aquest material, el va portar a fer-nos de guia sobre les espècies més interessants que havíem anat recol·lectant sota terra i les que li faltava més material per a poder-les determinar.

Un dels problemes de l'estudi de les aranyes és que no tots els exemplars obtinguts poden ser determinats: uns perquè són femelles, altres perquè són formes jovenívols (immatures) i encara no tenen els caràcters ben definits, etc. Total: se'n poden capturar mitja dotzena, per exemple, i resultar que no és possible saber a quina espècie pertanyen. Quan a les aranyes femelles, poden ser descrites quan es veuen caràcters molt diferenciats, però no es dóna sovint aquest cas.

L'article presentat tracta només sobre una part del que s'ha recollit: Els representants de la família PHOLCIDAE.

De WIKIPÈDIA: Els fòlcids (Pholcidae) són una família d'aranyes araneomorfes descrita per Koch el 1850. Els fòlcids es troben distribuïts per tots els continents del món, excepte l'Antàrtida i la de l'Àrtic. Aquestes aranyes, algunes d'un cos petit i de potes molt llargues, són presents en entorns humans i algunes espècies (Pholcus phalangioides) en són molt familiars a Catalunya, País Valencià, les Balears i arreu del món.

Material emprat en l'estudi: Total 65 exemplars de fòlcids capturats en setze cavitats diferents, en les expedicions dels anys 2001 al 2016. D'aquests 65, 44 són juvenils i no s'han pogut determinar, pel que l'estudi s'ha portat a terme sobre els 21 individus adults.

El nombre total de gèneres és de tres, amb un total de sis diferents espècies, comptant les dues noves

Relació del material estudiat de la família Pholcidae: Registre del Museu de Ciències Naturals de BCN i dates i cavitats de procedència: (les indicacions j / jj, es refereixen a individus juvenils que no es poden determinar)

Holocnemus caudatus (Dufour, 1820)

-Ref. MZB 2016-4095. 1♀, 15/09/2016, Trou de la Piste, Tabahirte,

Taza, Marruecos. F. Fadrique leg.; Zona 1; zona entrada (umbral).

-Ref. MZB 2016-4104. 1♂, 2♀♀, 19/09/2016, Ifri nº 2, Jbel Bou Iblane,

Merhraoua, Taza, Marruecos. F. Fadrique leg.

-Ref. MZB 2016-4107. 2♀♀, 27/09/2016, Puits Cochrisco C.A. 7, Azour

ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.

Holocnemus aurouxi Barrientos 2019, n. sp.

-Ref. MZB 2001-0424. 1♂, 01/06/2001, Ifri Lala Jama, Beni Bassia,

Figuig, Marruecos. F. Fadrique & O. Escolà leg.

Holocnemus sp. (jj. indet.)

-Ref. MZB 2015-8576. 1j, 16/10/2015, Ifri N´Yzme, Ait Abdallàh, Tarudant, Marruecos. L. Auroux leg.

-Ref. MZB 2015-8579. 5jj, 16/10/2015, Ifri N´Yzme, Ait Abdallàh, Tarudant, Marruecos. F. Fadrique leg.

-Ref. MZB 2016-0040. 1j, 01/09/2013, Ifri Sgatt, Sgatt, Azilal, Marruecos.

J. Comas leg.

Micropholcus tegulifer Barrientos 2019, n. sp.

-Ref. MZB 2016-4096. 1♂, 20/09/2016, Ifri Bouyzem, Aglefth, Taglefth,

Azilal, Marruecos. F. Fadrique leg.

-Ref. MZB 2018-0767. 1♀, 20/09/2016, Ifri Bouyzem, Aglefth, Taglefth,

Azilal, Marruecos. F. Fadrique leg.

-Ref. MZB 2004-0588. 1♀, 15/05/2004, Ifri Bouyzem, Aglefth, Taglefth,

Azilal, Marruecos. F. Fadrique leg.

Pholcus fuerteventurensis Wunderlich, 1992

-Ref. MZB 2015-8584. 1♀, 18/10/2015, Puits Cochrisco C.A. 9, Tasroukth,

Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. L. Auroux leg.

-Ref. MZB 2015-8583. 1♀, 18/10/2015, Puits Cochrisco C.A. 9, Tasroukth,

Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. L. Auroux leg.

-Ref. MZB 2015-8585. 1♀, 18/10/2015, Puits Cochrisco C.A. 9, Tasroukth,

Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. L. Auroux leg.

-Ref. MZB 2015-8594. 1♂, 18/10/2015, Puits Cochrisco C.A. 10, Tasroukth, Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.

-Ref. MZB 2015-8595. 1♀, 18/10/2015, Puits Cochrisco C.A. 10, Tasroukth, Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.

-Ref. MZB 2016-4056. 1♂, 28/09/2016, Puits Cochrisco C.A. X, Azour

ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.

-Ref. MZB 2016-4057. 2♂♂, 27/09/2016, Puits Cochrisco C.A. 7, Azour

ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.

-Ref. MZB 2016-4058. 1♀, 27/09/2016, Puits Cochrisco C.A. 7, Azour

ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.

-Ref. MZB 2016-4074. 1♀, 27/09/2016, Ifri Tagaderth, Tizgui N'Chorfa,

Agadir Ida Ou Tanane, Marruecos. F. Fadrique leg.

Pholcus opilionoides (Schrank, 1781)

-Ref. MZB 2016-4092. 2♀♀, 15/09/2016, Trou de la Piste, Tabahirte, Taza, Marruecos. F. Fadrique leg.

Pholcus phalangioides (Fuesslin, 1775)

-Ref. MZB 2015-8613. 1♀, 1j, 11/10/2015, Ghar Goran, Bedouza, Safi,

Marruecos. L. Auroux leg.

-Ref. MZB 2015-8614. 1♀, 11/10/2015, Ghar Goran, Bedouza, Safi,

Marruecos. L. Auroux leg.

Pholcus sp. (jj. indet.)

Ref. MZB 2015-8628. 2jj, 15/10/2015, Grotte des Pigeons (=Khef el

Hmam, =Ifri Itbirn), Souk el Tleta el Akhsass, Bou Izakarn, Marruecos.

L. Auroux leg.

-Ref. MZB 2016-0176. 1j, 21/07/2012, Ghar Moussa, Aït Chkounda, El

Ksiba, Béni-Mellal, Marruecos. F. Fadrique leg.

-Ref. MZB 2016-4081. 1j, 28/09/2016, Puits Cochrisco C.A. X, Azour

ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.

-Ref. MZB 2016-4094. 2jj, 27/09/2016, Puits Cochrisco C.A. 7, Azour

ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.

-Ref. MZB 2016-4103. 3jj, 28/09/2016, Puits Cochrisco C.A. X, Azour

ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.

-Ref. MZB 2016-4121. 1j, 16/09/2016, Kef Maamram, Ras El Maa, Taza, Marruecos. F. Fadrique leg.

-Ref. MZB 2015-8586. 2jj, 18/10/2015, Puits Cochrisco C.A. 9, Tasroukth,

Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. L. Auroux leg.

-Ref. MZB 2015-8600. 1j, 18/10/2015, Puits Cochrisco C.A. 10, Tasroukth,

Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.

-Ref. MZB 2015-8601. 1j, 18/10/2015, Puits Cochrisco C.A. 10, Tasroukth,

Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.

-Ref. MZB 2015-8596. 1j, 18/10/2015, Puits Cochrisco C.A. 10, Tasroukth,

Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.

-Ref. MZB 2015-8597. 1j, 18/10/2015, Puits Cochrisco C.A. 10, Tasroukth,

Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.

-Ref. MZB 2015-8598. 1j, 18/10/2015, Puits Cochrisco C.A. 10, Tasroukth,

Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. C. Fontgivell leg.

-Ref. MZB 2015-8599. 1j, 18/10/2015, Puits Cochrisco C.A. 10, Tasroukth,

Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. C. Fontgivell leg.

-Ref. MZB 2015-8615. 2jj, 11/10/2015, Ghar Goran, Bedouza, Safi, Marruecos. L. Auroux leg.

-Ref. MZB 2003-1253. 2jj, 26/07/2003, Puits Cochrisco C.A. 10, Azour

ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique & J. Esquius leg.

-Ref. MZB 2016-4086. 1j, 20/09/2016, Ifri Bouyzem, Aglefth, Taglefth,

Azilal, Marruecos. F. Fadrique leg.

-Ref. MZB 2015-8606. 8jj, 10/10/2015, Ghar El Baroud, Benslimane,

Casablanca, Marruecos. L. Auroux leg.

-Ref. MZB 2015-8607. 5jj, 10/10/2015, Ghar El Baroud, Benslimane,

Casablanca. F. Fadrique leg.

Títol; encapçalament del treball i Resum

Micropholcus tegulifer Barrientos 2019. Una de les dues noves espècies

Mapa amb la situació de les cavitats amb les aranyes estudiades en aquest treball. Les dues noves espècies són de les referències 6: Ifri Bouyzem) i 7: Ifri Lala Jama.

Peu de foto al treball: Localización de las cavidades muestreadas en las que se han obtenido ejemplares de la familia Pholcidae (1: Trou de la Piste; 2: Ghar Goran; 3: Ghar Moussa; 4: Grotte des Pigeons; 5: Ifri Bou Iblane nº2; 6: Ifri Bouyzem; 7: Ifri Lala Jama; 8: Ifri N´Yzme; 9: Ifri Sgatt; 10: Ifri Tagaderth; 11: Kef Maamram; 12: Complejo Puits Cochrisco (C.A.7, C.A.9, C.A.10, C.A.X); 13: Ghar El Baroud).

Aquest és el primer treball publicat sobre les nostres aranyes. N'hi ha en premsa un segon i encara quedarà material per a més dedicació. Esperem la seva aparició.