CAVALLERS 10: LA CONCHINCHINA

Sens dubte un dels millors sectors d’esportiva de Cavallers i malgrat tot poc freqüentat; la raó? Doncs una aproximació llarga, dura i complicadeta. Però en arribar la recompensa està servida: una immensa placa granítica força vertical i amb vies llarguíssimes. En general l’escalada és molt tècnica, amb trams d’adherència pura i d’altres amb regletes. Per sort, on la paret és posa més vertical, també trobem fissures i bons cantos.
“Només” faig 6 vies (tenen 35 metres!) però acabo rebentat!:

-Erecciones municipales*, 6a, 35m.
-Roco Sigfredi*, 6a+, 40m.
-Perekaktus, 6b, 35m. (no encadenada)
-The Simpsons*, 6b, 35m.
-Haceros inoxidables, 6c, 32m. (no encadenada).
-Infanta de naranja, 7a, 32m. (en tope-rope i no encadenada).

CAVALLERS 9: AFRICAN WALL, ARRIBA EL 7a!

Un altre dels sectors estrella de Cavallers, aquest sobretot molt freqüentat a partir de mitja tarda, quan li arriba l’ombra. De nou una curta aproximació afavoreix una certa massificació. Les vies més sol·licitades són les de la zona dreta on trobem les arxiconegudes i fotogèniques “Todo a 100” (L1: el 6b més bonic del món,...Luichy dixit!) i “Somos los conguitos”. Totes les vies d’aquesta zona discorren per impressionants plaques de granit negre força verticals i amb bolets i regletes. És un bon sector per anar si la cordada és molt antagònica en quan a grau ja que a la dreta tenim un bon grapat de vies de V i 6a, i a l’esquerra, per la característica placa negre, un bon grapat de vies de 7a-7c. Menció a part per la impressionat placa desplomada i fissurada de la Smith Rocks (8a).
Atenció perquè després de pluges la paret acostuma a romandre uns quant dies xorrejant (d’aquí el característic color negre). Hi passem un dia sencer fent:
-Katanga *, V, 25m.

Nesa i un servidor al perfecte diedre de la Katanga (V)
-Mandinga, 6a, 25m.
-Zimbawe, V, 25m.
-Con bombo*, 6a, 30m. (atenció: segona meitat fàcil però expo; només 2 parabolts en uns 15 metres).
-Todo a 100 (L1)*, 8a o A0 (2p.) + 6b, 45m.(possible amb corda de 70 ja que el descens només té uns 20 metres. Cal treure les cintes en tope rope).

Dos moments del L1 de "Todo a 100" (6b). El primer correspon al punt just on s'inicia "Somos los Conguitos" (7a).

-Somos los conguitos (L1)*, 8a o A0 (2p.) + 7a, 25m. Sí, sí, ja sé que no estic comentant res de cap via, però d’aquesta no me’n puc estar, jejeje. Es tracta d’una placa superestètica de granit molt negre adornat amb alguns bolets i cigronets (els conguitos!). Per accedir-hi utilitzem el primer tram de la Todo a 100. Des del primer moment, aquesta via em va donar molt bon rotllo i veia possible encadenar-la. El primer dia que ho vaig intentar van ser quatre pegues cada cop més nets, però un pas se’m resistia (en tope-rope me’l treia, ggrrrrr!). Al final, l’últim dia a primera hora del matí, per fi em vaig cruspir els conguitos a la primera i posant cintes.

Un escalador basc acabant el L1 de "Todo a 100". La "Somos los conguitos va just per l'esquerra de la xorrera blanca.

CAVALLERS 8: PARET DE L'INGLÉS

Una petita joia (o gran, perquè de petita no en té res!) és aquesta paret encara poc coneguda. El motiu és que a la guia només hi apareixen 7 vies, però en Luichy ja ens avisava de les seves intencions a la guia de Cavallers: “seria ideal que contase con unas cuantas vías más, pues el potencial del área es enorme”. Doncs bé, actualment ja en té 32 !

Yolanda al L1 de Camí per experts (6b)

Tot i que la paret és espectacular i compta amb vies força variades i llargues (fins a 100 metres), per mi té alguns petits “inconvenients” que segurament impediran la seva massificació. El primer és que l’orientació és sudest i a l’estiu el sol hi peta de valent fins ben bé les 17:00. El segon és que l’accés és força llarg i entretingut, incloent una travessa horitzontal i aèrea equipada amb passamans per sobre les aigües del pantà (zona corresponent al sector El Submarino on també es pot escalar quan el nivell de les aigües és més baix). El tercer i últim és que degut precisamnet a aquesta poca freqüentació i a la joventut de les vies el granit encara té unes quantes llastretes que es trenquen o es desfan en sorreta sota els nostres peus. Tenint en compte que la majoria de passos clau són d’adherència aquest fet dificulta bastant l’escalada.
Un cop més les tempestes de mitja tarda ens fan fora del sector abans d’hora i només podem fer tres vies, però llargues llargues:
-Porco cane (L1)*, 6a, 50m.
-Estátuas mudas e inmóviles, 6b+, 25m. (no encadeno, aquesta és de les que necessita un bon sanejament!)
-Avec le temps (L1 i L2), V+ i 6a, 70 m.

Yolanda al L1 de Camí per experts (6b), i jo mateix al L1 de Porco cane (6a)

Aaa se m'oblidava: aquest dia vam conèixer la Yolanda i l’Iván de Burgos, una parella molt agradable amb qui vam compartir força moments d'escalada i crevesetes.

CAVALLERS 7: 1ª AGULLA DE COMALESTORRES

La 1ª Agulla de Comalestorres; per les plaques del centre discorre la via Instinto básico

Les esbeltes Agulles al fons i la Paret on peta el Riu Malo en primer terme. I la Punta Alta (3014m.) des del cim.

Sí ja ho sé, vistar les Agulles de Comalestorres per primer cop i fotres el pateig per arribar-hi i fer només una via de tres llargs sembla una pocasoltada, però nosaltres ja en vam tenir prou. Clar que m’hauria agradat fer el Pistacho asesino o la Blues, però hauria estat massa per la Nesa. Bé, no ens enganyem, el plan era fer dues vietes de tres llargs: la Instinto básico (1ª Agulla) i la Complices (2ª Agulla) , però al final, com ja hauria hagut de preveure, el temps se’ns va tirar al damunt i ens vam haver de conformar només amb la primera, que no és poc! 3 llargs, llargs (40, 50 i 50) molt sostinguts en el V+ i 6a a través de plaques típiques de la zona, regleteres i amb bolets. Lògicament, no falten tampoc alguns passos d’adherència punyetera.

Nesa al L1 (V+) i al L2 (6a)

Jo mateix al L3 (V+)

Pràcticament equipada amb parabolts, només vam portar els friends del 0 al 3 i si no recordo malament els vaig posar tots en un moment o altre.

Via curta però molt recomanable. Convinable amb alguna de les seves veïnes... sempre i quan us lleveu més d'hora que nosaltres!

Dos instantànies més de la Nesa a les boniques plaques del L2 (6a)

CAVALLERS 6 - PAS DE L'ÓS

Sector amb una aproximació suficientment llarga com per assegurar-nos tranquil·litat, però suficientment interessant per fer els 20 minutets de pujada. Molta varietat de vies, tant en graus com en tipus d’escalada. Moltes de les vies concentren en 25 metres tres tipus d’escalada característics de Cavallers: primers metres d’adherència, part central de fissures i/o diedres i placa final vertical i amb bon canto. Malauradament aquí ens enganxa la pluja al migdia i només podem fer tres vietes:
-Gina, V+, 25m.
-Melva*, 6a, 25m.
-Gamaruç, 6a, 25m.

CAVALLERS 5: PARET INERTE

Un altre dels sectors estrella de Cavallers. Un cop més la còmode aproximació i la qualitat i varietat de vies en tenen la culpa. Moltes vies, amb gran diversitat de graus i estils i llargades de fins a 50 metres (ull amb els descuelgues!). Absolutament imprescindible si ens movem entre el 6b i el 7a. Ombra tota la tarda i peu de via molt còmode.

Joan P. encadenant a vista "Mi muñeca preferida" (7b)

El visitem tres dies diferents i en total fem les següents vies :

-Voy p’allà, V, 20m.
-Pasiones quirúrgicas (L1)*, 6a+, 35m.
-Felicidad para el muñeco*, 6c+, 25m. (tres pegues en dos dies diferents; l’encadenament va arribar l’últim dia, el mateix dia que havia encadenat el meu primer 7a, no m’ho podia creure; havia encadenat més grau en un dia que en tota la meva vida!)
-Directa Americana*, 6b, 35m. (foto dreta)
-Caldasbanchel, 6a, 30m.
-Insípidus, IV+, 35m.
-Esplèndido*, 6a, 25m. (no encadenada, estava molla!)
-Raticulin, 6b+, 25m. (no encadenada, estava molla!)

Nesa a "Caldasbanchel" (6a)

CAVALLERS 4: LA KANALLA

Típic sector d’iniciació o per prendre contacte amb l’adherència granítica. Visita llampec la tarda del primer dia, tornant de la Placa Tuka. Atenció, les aparences enganyen, i les rampes amaguen algun pas interessant i hi ha algun V+ per flipar. Només hi fem tres vies perquè la idea era que la Nesa es poses les botes fent metres i metres d’adherència, perquè s’anés acostumant a aquesta escalada, però a l’hora de la veritat això d’aguantar-se del no res no li va acabar d’agradar.
-Camarón, V+, 20m.
-Perico de los palotes, V, 20m.
-Vamos a llevarnos bien, IV+, 27m.

Nesa a Camarón, un V+ que "se las trae", i a Vamos a llevarnos bien (IV+)

CAVALLERS 3: PLACA TUKA

Paret única a Cavallers i força curiosa per tractar-se de granit ja que ens trobem davant d’un mur de verticalitat absoluta ratllat per franges horitzontals tipus Vilanova de Meià. El problema és que moltes d’aquestes franges són molt més romes del que aparenten a simple vista i la roca està una mica relliscosa.

Cronològicament fou el primer sector que vam visitar ja que vam considerar que per les característiques de la roca seria una bona opció per fer la transició del calcari i conglomerat, als que tan acostumats estem, cap al granit.

Totes les vies són recomanables, però cap excepcionalment bona. Aquí fem:

-La brigada, V, 20m.
-Asco de casco*, 6a, 20m.
-Encanto de canto, 6a, 20m.
-Circulo vicioso, 6b, 25m.
-Sasotsnager, 6b+, 25m. (no encadenada –algun aleje pot amb el meu coco!-)

Nesa a Asco de casco (6a) i Círculo vicioso (6b)

CAVALLERS 2: PLACA XALMET I COMPANYIA

Començo el resum de sectors visitats amb la Placa Xalmet, sens dubte un dels més populars de Cavallers; les raons:
-Aproximació curta i còmoda.
-Ombra fins les 15:00.
-Llarguíssimes vies de placa gairebé vertical amb regletes i/o adherència i algunes fissures d’escàndol.

Nesa a "La fiebre del oro" (V) i Yolanda a "Chapa Jom" 6a+

Les vies realitzades en aquest sector foren:
-Mjelva + Continuació, V+ i V, 35m.
-Ultrakumba*, 7a, 30m. (en tope rope i no encadenada)
-Wollenweider, 6a+, 15m.
-La fiebre del oro*, V, 35m.
-La Farradura*, 6a+, 30m.
-El tio calambres*, 6b+, 30m.
-Cándida ingenuidad*, 6c, 30m.(no encadenada; estava molla!).

Nesa a "La fiebre del oro" (V) i Ivan a "Chapa Jom" (6a+)

Aprofito per incloure també en aquest post el sector Drinking, doncs està pràcticament enganxat a la Placa Xalmet. En aquest sector tan sols vam fer dues vies, ja que el vam visitar una tarda que la pluja ens va fer marxar corrents de la Paret Inerte. Resulta que quan vam acabar de creuar la presa el sol ja tornava a lluir i vam aprofitar per fer aquestes dues vietes:

-Trident con azúcar, V+, 30m.
-Contigo pan y cebolla, 6b+, 30m. (no encadenada, estava molla!).

I també el sector Gran Cascada, continuació natural de la Placa Xalmet per l’esquerra:

-Que difícil es hacer el amor en un Simca 1000, IV+, 20m.
-La cara oculta de la luna*, V, 25m.

CAVALLERS 1: SITUEM-NOS

Ja hem tornat i tinc mooolta feina acumulada, així que sense més preàmbuls, començo amb aquest post el relat d’unes vacances molt frikies!
Aquest any com tots ja sabem estem de crisi així que hem decidit no creuar fronteres i dedicar-nos a conèixer a fons, escalatoriment parlant, la Vall de Boí i voltants. Jo ja la coneixia com a esquiador, com a caçador de 3000s i com a turista, però encara no havia provat les excel·lències del granit de Cavallers, tret d’una petita incursió a les Agulles de Travessany. I la veritat és que la realitat ha superat les expectatives. Abans de marxar, mentre recopilava informació, tenia por de patir una sobredosi de placa d’adherència. Res més lluny de la realitat; a Cavallers sí que hi ha plaques, però de tot tipus i inclinacions: tombades, verticals, amb regletes, amb “bolets i cigrons”, fissurades, amb preses a franges horitzontals i evidentment no hi falten les rampes llises com una mala cosa. Tampoc hi falten les línies que segueixen diedres i fissures brutals. En definitiva varietat a dojo, sempre envoltats d’un paisatge paradisíac. Lògicament, tanta perfecció té un preu: la massificació, però només cal triar els sectors amb més 20 minuts d’aproximació per estar sols.

Una mica de tot: diedres, fissures, plaques,...

Les Agulles de Comalestorres i la Paret on peta el Riu Malo i una cordada al Casc.

En els propers posts us aniré explicant els sectors visitats de forma molt resumida i sobretot a través d’imatges. Sobre les vies no comentaré gran cosa perquè les he trobat totes bones o molt bones. Simplement col·locaré un asterisc a les que al meu parer són imprescindibles.
Respecte les ressenyes, dir d’entrada, que si tenim pensat vistar la zona varis dies, és gairebé imprescindible pillar la guia “Roca Caliente en los Pirineos, Vol. II – Cavallers”. També podeu consultar la web d’Onaclimb, apartat Pirineus-Vall de Boí, per veure les novetats, que des de la publicació de la guia han estat moltes.
També inclouré alguns posts de zones properes que hem visitat com: Viuet o Escales. Espero no ser gaire pesat!
Per començar adjunto en aquest post unes fotos amb els sectors visitats:

Tampoc em puc estar d’avançar la notícia bomba d’aquesta estada a Cavallers pel que a mi respecta: he encadenat el meu primer 7a!...i el mateix dia un 6c+! Va ser el darrer dia. De fet vam decidir perllongar un dia més la nostra estada per no quedar-me amb les ganes de fer l’últim “tiento” a aquestes dues vies que tenia al dente.