INTENSIU D'ESTIU: LA TETERA a TORN

La tetera és una peça molt interessant pel que fa al tornejat, ja que està constituida per diverses peces i cadascuna es treballa de manera diferent. La combinació d’aquests elements a més, ens dóna unes possibilitats infinites.

Per a poder fer aquest curs, s’ha de tenir una mínima experiència al torn. 

(Si tens dubtes quant al nivell, sisplau consulta’ns i t’orientarem!!)

Més info: elimalva@yahoo.es / 680928069 (Eli)

Intensiu de torn: LA TETERA

21, 22 i 23 de Juliol

Intensiu de torn:

LA TETERA 

Horari:

divendres 21 de 17 a 20.30h
dissabte 22 de 10.30 a 18.30h
diumenge 23 de 10.30 a 14h
 

Preu:  140 euros
Inclou tots els materials i cuites.

 

La tetera és una peça molt interessant pel que fa al tornejat, ja que està constituida per diverses peces i cadascuna es treballa de manera diferent. La combinació d’aquests elements a més, ens dóna unes possibilitats infinites.
 

Tornejarem els cossos de les teteres d’un sol pastó i, a cap de pastó, tapes, brocs i nanses. Treballem doncs, peça gran i peça petita, cadscuna amb les seves especificitats. També treballem pestanyes i encaixos i el polit i ensamblatge de totes les parts. És un exercici molt complet!!
 

Per a poder fer aquest curs, s’ha de tenir una mínima experiència al torn. (Si tens dubtes quant al nivell, sisplau consulta’ns i t’orientarem!!)

Per a més informació:
[email protected]
680928069 (Eli)

També funciona...

La meva darrera cuita ha estat un desastre... Un parell de peces m'han regalimat de valent i ara tinc esmalt enganxat al terra del forn. Per sort no ha caigut sobre les resistències, però ja estic pensant com he de treure aquell pegot d'esmalt sense fer gaire malbé el refractari. És tan fràgil aquest refractari porós...  Dins el forn hi havia també aquests dos shiboridashis que vaig tornejar amb un fang nou. Les dues tapes van quedar ben enganxades... Així que abans de recórrer a la força bruta, vaig decidir tornar a provar la tècnica del congelador.

Realment funciona!!! Tot i que aquest cop, el gel no va empènyer prou cap amunt com per a fer la força necessària, probablement perquè les teteres no es van acabar d'omplir bé. En aquest cas vaig haver de fer entrar l'aigua pel foradet de la tapa perquè aquest tipus de teteres no tenen broc... Però sí que tenia un bon bloc de gel a  dins així que he avocant-hi aigua bullent, el tros de gel s'ha desprès i he sacsejat la tetera cap per avall. Els cops del bloc de gel han acabat per obrir la tapa sense malmetre-la.

Aquí teniu un dels shiboridashis "decorats" amb un regalim de l'esmalt que m'ha deixat el forn fet un cromo...

Vaig haver d'arrencar la peça de la placa!!! El regalim arribava fins al terra i també s'havia ficat entre la tapa i el cos de la tetera, però tot i així la tècnica del gel ha funcionat...

I ara també podeu veure què ha passat amb el fang nou... veieu les bombolletes?? El fang ha arribat al límit de temperatura i ha començat a bullir... Les bombolles del fang "bullit" es distingeixen de les bombolles d'aire perquè habitualment n'hi ha moltes i es donen a més d'una de les peces. Poden ser així de petitetes, però també poden ser més grosses. Si la pasta es cou al límit de temperatura, és difícil preveure si bullirà o no. Alguna cuita potser ens queda bé i una altra potser ens bull tota. O potser ens bull una peça i les altres no. Pot dependre de coses tan diverses com el gruix de la peça, de si el forn estava molt ple o molt buit, de la circulació de l'aire al voltant de la peça, inclús de si l'hem brunyit una mica al retornejar...  En fi, que si vull treballar bé amb aquest fang hauré de baixar uns graus la temperatura!!! 

Tot té una solució...

El xoc tèrmic era una de les solucions que em semblava que tenia més possibilitats, després de provar altres mètodes menys adequats i que van deixar la tetera ferida de per vida... Així que vaig posar la meva tetera al congelador i després d'uns dies li vaig tirar aigua bullent per sobre. RES!!! 

Vaig tornar a posar la tetera al congelador, esperant que se m'acudís alguna cosa millor per fer-li. Uns mesos després, una salvadora de teteres "deshauciades" vinguda de París, va preguntar-me que què hi feia una tetera dins del congelador. Li vaig explicar i em va preguntar si havia provat de posar-la plena enlloc de buida... No, no ho havia pensat... Vam omplir la tetera pel broc i la vam tornar a posar dins. I l'endemà....

Mmmmm, la cosa pintava bé...

Més que bé!!! C-:

Només va caldre esperar a que es descongelés l'aigua per a poder separar la tapa! Si no l'hagués atonyinad en un atac d'impaciència ara la tetera estaria oberta i sencera... En fi, ja ho sé per a la propera...

I aquesta tetera, va viatjar amb la seva nova propietària cap a París on, malgrat les que les ferides que té són incurables, sé que la cuidaran i la disfutaran. Voilà! C-:

I ara com l'obro??

Posant a coure la tetera amb la tapa posada, podeu estalviar espai al forn i evitar deformacions indesitjables assegurant un bon encaix. Si tot va bé, clar... No és el cas d'una pobra tetera molt semblant a aquesta, que va sortir del forn ben enganxada per culpa d'una mica d'esmalt de més. Aquí va començar un llarg periple d'intents i d'idees destinades a aconseguir separar la tapa del cos... Vaig provar algun que altre mètode enginyós i inclús vaig estar temptada per l'ús de la força bruta .... Però res!
  La solució va trigar a arribar i no la vaig trobar jo.... Us imagineu quina va ser?

Feina invisible...

Sembla que quan més treballo més a poc a poc va tot... Entre altres coses aquests dies al taller estic treballant en teteres com aquesta... Preparant també els cursos de fotoceràmica i les fires de Montblanc i El Vendrell... Sé que passo hores i hores al taller però no aconsegueixo explicar en què passa el temps tan depressa... i on és el que faig en aquest temps? Costa de veure...

Feina invisible...

Curs: El torn i el té amb Ramon Fort

SETMANA SANTA 2011

Per a la propera Setmana Santa hem programat un curs amb el títol de El torn i el té en el que la protagonista principal serà  la tetera, peça que ens donarà l’excusa per treballar també els brocs, les nanses, les tapes i els seus diferents tipus d’encaixos.

EL TORN I EL TÉ

Del 21 al 24 d’Abril

Professor- Ramon Fort

Preu – 180 €

Preu allotjament – 70 €

 

Nanses

Sempre m'ha agradat la combinació fusta-ceràmica. Vaig comprar uns llistons de til·ler per a fer les nanses d'aquesta tetera. Ahir i avui he estat jugant amb la fusta, aprenent a tractar-la, intentant copsar com reacciona quan la doblegues, quan la mulles quan la forades,...

Aquí podeu veure el meu invent per a poder donar forma al llistó.

Crec que m'agrada com ha quedat. Encara em queda una altra tetera per a nansar. Tinc unes tires de llautó. La combinació de ceràmica i metall també m'agrada molt. A veure què dóna de si... Perdoneu però me'n vaig a jugar una estona més. Amb aquestes coses sí que m'ho passo bé :) 

Ressaltant les esquerdes

El craquelat, la trama de fines esquerdes que recobreix algunes peces ceràmiques, pot produir-se de moltes maneres, ja sigui de forma espontània o intencionada com en el cas del rakú, per exemple. Aquest efecte, és degut a les diferències entre la superfície i l'esmalt a l'hora d'encongir-se o dilatar-se quan hi ha canvis bruscos de temperatura. Quan tinc esmalts que craquelen, de vegades m'agrada ressaltar-ne l'efecte. Com en aquesta tetera que és una de les darreres que vaig poder fer al taller i que em vaig endur a casa per a nansar. Per a marcar el craquelat he fet servir nogalina, que és un tint natural extret de les pellofes de les nous. 

 

He recobert bé la peça de nogalina dissolta en aigua amb un pinzell i he esperat per a que penetrés dins les esquerdes. Després ho he netejat bé amb aigua. M'agrada com ha quedat. La nogalina fa visible el craquelat donant-li un to marró fosc. Trobo que armonitza molt bé amb les zones on aquest esmalt de coure ha donat matisos també marronosos. Hi ha ceramistes que utilitzen retoladors permanents per a remarcar el craquelat. Amb un marcador gruixut pinten la peça i després la netegen i solen quedar tons més tirant a negre blavós. Crec que també hi ha qui utilitza tinta xinesa... I vosaltres, sabeu alguna altra manera de ressaltar el craquelat?

També estic practicant per a intentar aconseguir fotos una mica més professionals de les meves peces... Aquesta  imatge m'ha quedat una mica groga intentant treure-li una ombra vermellosa que tenia. L'he d'arreglar però així veieu més o menys com és la peça. Quan li hagi posat nansa us la torno a ensenyar i a veure si la foto queda millor! :)

Bufar... i omplir tasses!!

Una pàgina web que encara no he acabat d'entendre massa de què va ( i que tampoc és que m'atregui gaire així d'entrada), va convocar amb un èxit aclaparador el següent concurs: calia bufar dins d'una tetera plena d'aigua i encertar amb el raig dins una tassa. La pàgina web en qüestió oferia uns 20 dòlars de premi a les tres primeres fotografies que els arribessin dels experiments dels lectors... Aquí en teniu una petita mostra. Si us avorriu algun dia i teniu una tetera per casa... ja sabeu!

Com veureu n'hi ha que se'n surten millor que altres.

Confesseu... no us vénen ganes de provar-ho?

Ceràmiques peludes

Weiki Somers "High teapot"

Meret Oppenheim "Le Dejeuner en fourrure"

Quan vaig veure la tetera del danès Weiki Somers en una revista, de seguida vaig recordar-me de la tassa peluda de Meret Oppenheim.

Sempre m'ha agradat el punt d'humor àcid que destil·la l'obra d'Oppenheim i penso amb recança en el segon lloc que la "història de l'art" ha atorgat a les artistes de l'època surrealista... En fi.

Em pregunto si l'artista suïssa-alemanya ocuparà algun lloc en la gènesi de tan macabra tetera. Enginyosa, sí... aquesta calavera de porcellana amb la seva funda peludeta és capaç de trencar tot el bon rotllo de prendre un te tranquil·lament amb els amics. Però he de confessar que comparteixo secretament aquesta temptació de cobrir de pèl una matèria tan imberbe com la ceràmica...