Cercs

Aquest article tracta sobre el municipi català. Si cerqueu els òrgans de molts artròpodes, vegeu «cerc (artròpodes)».

Cercs

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
42° 08′ 53″ N, 1° 51′ 43″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Catalunya Central
Comarca	Berguedà
Capital	Cercs
Població humana
Població	1.236 (2025) (26,08 hab./km²)
Llars	20 (1553)
Gentilici	Cercorí, cercorina, Ponterrà, ponterrana
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	47,4 km²
Banyat per	Llobregat
Altitud	650 m
Limita amb	Vallcebre Olvan Berga Castellar del Riu la Quar la Nou de Berguedà Vilada Guardiola de Berguedà Fígols
Organització política
• Alcalde	Urbici Malagarriga Suades (2023–)
Identificadors descriptius
Codi postal	08698
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08268
Codi IDESCAT	082687
Lloc web	cercs.cat

Sant Quirze de Pedret

Ermita de Sant Jordi de Cercs

Cercs (antigament Pont de Rabentí) és una vila i municipi de la comarca del Berguedà, a Catalunya. Situat al nord de la ciutat de Berga, s'estén des dels Rasos de Peguera fins als cims de Vallcebre, a la dreta del riu Llobregat i a la riba de l'embassament de la Baells. El nom de la vila procedeix del mot quercus (roure en llatí).

Geografia

• Llista de topònims de Cercs (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Nuclis de població

Entitat de població	Habitants (2025)
Sant Jordi de Cercs	661
Cercs	263
la Rodonella	179
Colònia de Sant Corneli	107
Sant Josep	26
Font: Idescat

Història

Format antigament per un grup de cases disseminades i conegudes amb el nom de Pont de Rabentí. És a partir de finals del segle xix quan va començar a créixer espectacularment a causa de l'auge de la indústria tèxtil i a l'explotació del carbó, que va fer aparèixer en els anys 1910/1920 les colònies de cases prop de les mines, com Sant Corneli i Sant Josep. A mitjan segle xx es va començar a construir la Rodonella. Sant Jordi és el nucli més nou, es va inaugurar el 1976 quan Sant Salvador de la Vedella va quedar inundat per la construcció del pantà de La Baells.

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 17 10 20 212 192 902 676 475 532 751

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.445 1.976 2.474 3.186 4.148 3.669 1.875 1.745 1.651 1.651

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 1.496 1.483 1.454 1.414 1.338 1.333 1.324 1.326 1.306 1.246

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 1.183 1.152 1.150 1.169 1.193 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1857 incorpora Pedret i Sant Salvador de la Vedella; i el 1945, la Baells.

Política

Resultats electorals - Cercs, 2019

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	JxCat	Jesús Calderer	333	5	47,98%
	AM	Jordi Riera	265	3	38,18 %
	PIBER (Independents)	Germán Sánchez	72	1	10,37%
	Vot en blanc		24		3,46%
	Vot nul		15		2,22%
Total		709		9

Llocs d'interès

• Sant Quirze de Pedret, església preromànica del segle ix
• Església parroquial de Santa Maria de Cercs
• Pont de Pedret. Pont gòtic documentat l'any 1286
• Capella de Sant Jordi de Cercs, romànica
• Santuari de la Mare de Déu de la Consolació, d'estil barroc
• Església de Sant Corneli i Sant Cebrià, del segle xi
• Museu de les Mines de Cercs, inaugurat el 1999

Cercorins notables

• Elena Jordi (1882), actriu, empresària teatral i directora de cinema catalana
• Marie Kapretz (Berlín, 1975), delegada del govern a Alemanya.

Vegeu també

• Gegants de Cercs

Enllaços externs

• Pàgina web de l'ajuntament Arxivat 2008-05-09 a Wayback Machine.
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Pàgina del Museu de les Mines de Cercs