Dodro és un municipi de la província de la Corunya a Galícia. Pertany a la Comarca do Sar. Limita a l'oest amb Rianxo; Lousame, al nord; Rois i Padrón, a l'est; i el riu Ulla el separa de Valga, ja a la província de Pontevedra, al sud. Situat a la desembocadura de la vall de l'Ulla, el municipi ocupa un territori de relleu suau que combina àmplies zones agrícoles, espais fluvials, petits turons i masses forestals, configurant un paisatge característic del sud-oest gallec.[1]
El poblament de Dodro es distribueix en diverses parròquies i nombrosos nuclis rurals, una estructura territorial pròpia de Galícia que s'ha mantingut al llarg dels segles. L'economia tradicional ha estat estretament vinculada a l'agricultura, especialment als conreus de blat de moro, cereals, horta i vinya, així com a la ramaderia. La fertilitat de les terres properes al riu Ulla ha afavorit històricament aquestes activitats, que encara avui formen part del paisatge i de la identitat del municipi.[2]
Els orígens de Dodro són molt antics, com ho demostren diversos jaciments arqueològics i castros localitzats al seu terme. Durant l'edat mitjana, el municipi va quedar sota la influència dels senyorius eclesiàstics i nobiliaris vinculats a Padrón i a Santiago de Compostel·la, deixant un important llegat patrimonial. Entre els elements més destacats hi ha diverses esglésies parroquials d'origen medieval, nombrosos cruceiros, hórreos tradicionals i diversos pazos, que constitueixen una mostra representativa de l'arquitectura senyorial gallega. El Pazo de Lestrobe, un dels edificis històrics més emblemàtics del municipi, ha estat vinculat al llarg dels segles a destacades personalitats de la història de Galícia.[3]
.jpg?lang=ca)
