Ronse
| Tipus | municipi de Bèlgica i municipi belga amb títol de ciutat | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Bèlgica | ||||
| Regió | regió Flamenca | ||||
| Província | Flandes Oriental | ||||
| Districte | districte d'Oudenaarde | ||||
| Capital | Ronse | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 27.577 (2025) | ||||
| Idioma oficial | neerlandès (oficial) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 34,7 km² | ||||
| Altitud | 40 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Mayor of Ronse (en) | Ignace Michaux (2022–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 9600 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 055 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | ronse.be | ||||
Ronse (en francès Renaix) és una ciutat de Bèlgica a la província de Flandes Oriental de la regió flamenca. Des de 1962, és un municipi amb facilitats lingüístiques per a la minoria de parla francesa.[1] És al centre de la regió de les Ardenes flamenques, conegudes per les àmplies valls, les empinades costes (empedrades) i les ribes verdes de l’Escalda on passe les clàssiques curses ciclistes de primavera.[2] El 2025 tenia 27.798 habitants.[3]
Geografia
[modifica]És compost de la ciutat mateixa i del poble de De Klijpe.
| I=Ronse II= De Klijpe
|
La zona de les Ardenes flamenques es caracteritza per pujols d'entre 88 i 150 metres d'altitud. El paisatge s'estén fins a la regió d'Hainaut del Pays des Collines, aproximadament entre les ciutats d'Oudenaarde i Zottegem al nord i Geraardsbergen i Ronse al sud, i és regat pel Dender a llevant i l'Escalda a ponent. Tenen típiques cims boscosos amb pendents pronunciats, valls de rierols profundament incisos, rierols sinuosos i camins empedrats enfonsats.
És regat pel Molenbeek, un afluent del Rone (francès Rhosnes) que desemboca a Kluisbergen a l'Escalda. El tram que travessa el centre de la ciutat va ser cobert.[4] Rierols menors són el Drieborrebeek, Vloedbeek, Lievensbeek i Bosbeek. El 2025 tota la conca hidrogràfica tenia una qualitat d'aigua dolenta. S'hi va constatar una alta taxa de substàncies per- i polifluoroalquils (PFAS), una pol·lució històrica de les antigues fàbriques de tèxtil, avui desaparegudes.[5]
S'estudia com reobrir els trams coberts, renaturalitzar el curs urbà i suprimir els obstacles per als peixos migratoris.[6]
Economia
[modifica]Des de mitjan segle xiii fins avui, Ronse va ser un important centre de tèxtil. La industrialització va començar al segle xix i conéixer l'auga a la primera meitat del segle xx amb més de 500 empreses.[7] Aquest període d'opulència hi ha deixat un ric patrimoni en cases i fàbriques en estil art déco.[8]
Després de la Segona Guerra Mundial va començar un lent ocàs, quan s'ha traslladat a països amb salaris baixos. Unes empreses com Utexbel[9] i Associated Weavers Europe han poder sobreviure per una especialització en tèxtils especials i catifes. El 2011 hi va obrir el Textile Open Innovation Centre, un centre per desenvolupar noves empreses.[10] Mentrestant l'economia s'ha diversificat i el 2025 hi havia 632 empreses amb personal.[3]
Història
[modifica]L'origen del nom és desconegut. El primer esment escrit Rotnace data de 855. El súfix cèltic -acum significa assentament, però el prefix és subjecte de discussió. Uns autors hi veuen una connexió amb el riu Ronne, però això passa per alt el fet que aquest ni a prop ni lluny travessa el territori de Ronse. Potser que la Molenbeek (=riera del molí, nom força modern), afluent del Ronne, es deia en cèltic Rōtinā, o «petita Rōtanā» (=Ronne).[11] L'alternativa és -acum i un nom de persona, doncs ‘poble d'en Ronne’ com n'hi ha molts en la regió (Tournai Tornacum, Kortrijk Cortriacum…).[12]
Llocs d'interés
[modifica]- MUST o Museu del tèxtil a l'antiga fàbrica de Cambier-Robette. S'hi exposen uns quaranta telers en funcionament.[13]
Agermanaments
[modifica]Personatges il·lustres
[modifica]- Ovide Decroly, pedàgog
Galeria d'imatges
[modifica]- Museu de Folklore
- Parc de l'arbre de Malander
- Església de Sint-Hermes
- Estació de ferrocarril
Referències
[modifica]- ↑ «Ronse gaat in op eis rechter en gaat borden ook vertalen naar Frans, maar beraadt zich over beroep» (en neerlandès). NWS Nieuws. VRT, 25-06-2025. [Consulta: 30 març 2026].
- ↑ «Les Ardenes flamenques». Visit Flanders. [Consulta: 30 març 2026].
- 1 2 «Cijfers economie opgelijst. Ronse» (en neerlandès). [Consulta: 30 març 2026].
- ↑ «Rone (en Molenbeek-Ronse)» (en neerlandès). Integraal waterbeleid: Bovenscheldebekken. Govern de Flandes.
- ↑ Demeyere, Yumi «Ronsenaars ontredderd over hoge PFAS-waarden in bloed: ‘Eerst dachten we dat onze kinderen geen risico liepen: hoe kan dit nu?’ [Veïns de Ronse, angoixats per l'alt nivell de PFAS a la sang: ‘Al principi pensàvem que no hi havia risc pels nostres fills: com és possible?’]». De Standaard, 22 octubre 2025.
- ↑ «Visie» (en neerlandès). Integraal waterbeleid: Bovenscheldebekken. Govern de Flandes. [Consulta: 30 març 2026].
- ↑ «Het MUST in Ronse» (en neerlandès). In de Vlaamse Ardennen. Toerisme Oost Vlaanderen. [Consulta: 30 març 2026].
- ↑ Verleysen, Anastasia «Art deco en het textielverleden van Ronse [Art déco i el passat tèxtil de Ronse]» (en neerlandès). June, a food and travel magazine, 3 setembre 2019.
- ↑ «Utexbel, Where passion meets progress» (en anglès). Manufacturing Today, 21 maig 2018 [Consulta: 30 març 2026].
- ↑ «TIO3 – Event & Business Center in Ronse, Vlaamse Ardennen» (en neerlandès), 10-12-2024. [Consulta: 30 març 2026].
- ↑ Gysseling, Maurits «Inleiding tot de toponymie, vooral van Oost-Vlaanderen [Introducció a la toponímia, sobretot de Flandes Orientall]» (en neerlandès). Naamkunde, 10, 1978, p. 7-8.
- ↑ de Tollenaere, Félicien «Van Rhodanus naar Ronne? Of andersom?» (en neerlandès). Naamkunde, 36, 2005-2006, p. 191-193.
- ↑ «Must – Museum of Textiles» (en anglès, neerlandès, francès, alemany). Discover Ronse. Arxivat de l'original el 2024-07-22. [Consulta: 30 març 2026].
