Vejatz lo contengut

Meranges

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Infotaula d'entitat administrativaMeranges
Image
Modifica el valor a Wikidata
Nom oficialMeranges (ca)[1] Modifica el valor a Wikidata
Administracion
CapitalaMeranges (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Lenga oficialacatalan Modifica el valor a Wikidata
Politica
  Alcalde (ca) Traduire Modifica el valor a WikidataEsteve Avellanet Tarrés (ca) Traduire (–2023)
Eduard Isern Turet (ca) Traduire (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Image
Modifica el valor a Wikidata
Carte
42° 26′ 44″ N, 1° 47′ 15″ E
EstatEspanha
Comunautat autonòmaCatalonha
Domeni foncional territorialNaut Pirenèu e Aran
ComarcaBassa Cerdanha Modifica el valor a Wikidata
Superfícia37,3 km²[2] Modifica el valor a Wikidata
Altitud mejana1 539 m[2] Modifica el valor a Wikidata
Fus orariUTC+01:00 Modifica el valor a Wikidata
Demografia
  Totala111[3] Modifica el valor a Wikidata ab. (2025 Modifica el valor a Wikidata)
  Densitat2,98 ab./km²
Autras informacions
Còdi postal17539 Modifica el valor a Wikidata

Sit webmeranges.cat Modifica el valor a Wikidata

Meranges es un municipi de la Comunautat Autonòma de la Generalitat de Catalonha, de la província catalana de Girona e de la comarca de Bassa Cerdanha.

Entitat de populacion Abitants (2023)
Meranges94
Girul17
Font: Idescat

La prononciacion es [mə'raɲʒəs]. Las fòrmas ancianas son Meranicos en 839, pogium Meranigas en 983, Meranicis en 1040, Meranges en 1080-85, etc. Es un derivat en -anicos del nom latin de persona Marius. La diferéncia ambe Menargues es un afar de genre : Menargues ven de (villas) Marianicas, sense pèrda de -c- > -g-. En catalan, medicu > metge, monicu > monge > monjo, a comparar ambe manica > mànega o màniga, carrica > càrrega, al plural mànegues o mànigues, càrregues [4].

Dins l'Acte de Consecracion de la Seu d'Urgell, es citat Geruli, Gerul dins lo Capbreu e la copia del sègle XII. En 1184, avèm homines de villa Meranges et de Ierul (Meranges es a costat de Girul). Sembla considerat coma « la val vièlha » (que a perdut tota importància) : en 982, in locum Valle Vetere eccl. St. Martini (que sembla d'èsser la de Girul). La val nauta de Girul, la pus escartada, èra considerada, a l'epòca anciana, anteriora als romans, que i aviá de menaças de guèrra, coma plan importanta e après daissèt l'importància màger a la vesina e recenta (latina) Meranges. En 1186, avèm ensemble Gerul e Castelverri (evolucion de castellu vetere). Gerul es tanben inseparable de Ger, a 9 km, del basc gero « après ». Ger es un pauc escartat de Segre. Encara pus isolat es Girul. Coma Taüll (La Vall de Boí) es lo basc ata-uri « lo vilatge del pòrt », ambe -r- > -l-, Girul es *ger-uri, lo vilatge d'après, lo vilatge escartat, isolat. Dins *Ger-uri > Geruli, lo passatge a l s'explica encara milhor, per dissimilacion (i aviá doás r) [5].

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Afirmat dins: Relacion de Municipis e los sieus Còdis per Províncias lo 1r de genièr de 2019. Data de publicacion: 8 de febrièr de 2019. Ostal d'edicion: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha.
  2. 1 2 URL de la referéncia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. Afirmat dins: Municipal Register of Spain of 2025. Autor: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha. Data de publicacion: 13 de decembre de 2025.
  4. Joan Coromines, etc, Onomasticon Cataloniæ, vol. V, p. 255-256 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=26080
  5. Joan Coromines, etc, Onomasticon Cataloniæ, vol. IV, p. 346-347 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=20543