Arquitectura i biblioteques: el 2n glop de cervesa

Si el primer glop de cervesa és amarg i ens descobreix un gust estrany, en el segon hi trobem ja el plaer del reconeixement. No sé si va ser ben be així amb la 2a edició de les tertúlies el primer glop de cervesa sobre societat i biblioteques que amb el títol de Biblioteca i context urbà: l’encaix de l’equipament en l’entorn va tenir lloc el passat 11/02/2014 amb l’arquitecte Josep Maria Montaner en el paper de tertulià encarregat d’iniciar la conversa.

Aquesta vegada, amb uns organitzadors més distesos i alguns participants que repetien, la trobada es va allargar una hora més del que preveuen les normes. Les intervencions més interessants van venir del notable grup d’arquitectes que havia atret la convocatòria.

Josep Maria Montaner va fer quatre pinzellades amb la intenció d’emmarcar el debat. Aquestes van ser:

• Les biblioteques i els museus van començar junts, tenen un origen similar, tot i que després es van separar. Les biblioteques se singularitzen abans que els museus. A diferència dels museus, les biblioteques ofereixen itineraris propis, no pautats, i són més interactives que els museus. La biblioteca és un lloc on la gent s’hi sent còmoda, un lloc on la gent hi esta bé, un lloc acollidor,
• Els edificis de les biblioteques, en la tradició, tendeixen a resoldre’s com edificis simètrics, tot i que les biblioteques contemporànies tendeixen a tenir una estructura orgànica. Un espai organicista sembla el més adequat per a la biblioteca, però no és el mes freqüent.
• La biblioteca sempre està en relació amb l’espai públic: com més accessible sigui, millor, com mes visió a l'exterior tingui, millor, com més llum deixi entrar, millor. La biblioteca funciona si està inserida en el seu entorn
• Ara la Generalitat tendeix a agrupar equipaments, per exemple, a concentrar museus, però caldria si aquesta tendència és bona per  a les biblioteques. Cal examinar el paper que juguen aquestes en la cohesió social i en la cultura.

Al llarg de la tertúlia en Santi Romero (*) va procurar que el ponent es pronunciés de forma més concreta sobre com fer biblioteques ‘que funcionessin’. Josep Maria Montaner va opinar que les biblioteques cal que siguin accessibles de fora i flexibles de dintre. L'exterior ha de convidar a entrar, i, de dintre, com més organicitat, menys flexibilitat i més obsolescència. La biblioteca ha de tenir una bona relació amb l'espai, ha e tenir una entrada que xucla a entrar i ha de mostrar que es un espai públic (un espai públic cobert).

Ignasi Bonet (arquitecte i estudiant de documentació) va dir que no hi ha millor recepta per fer un abona biblioteca que un diàleg constant i profund entre arquitecte i el client i va citar com a millor projecte entre els actuals el de la ciutat de Hèlsinki on ha fet un gran projecte funcional (**). La biblioteca és un gran contenidor cultural, que passa a ser un centre productor de nova informació i porta d'accés a la informació existent a xarxa. Així la informació no seria  no és important sinó el que la gent fa amb la informació. Va citar la biblioteca pública de Seattle (esmentada com exemplar pels arquitectes assistents) i en va destacar la idea de la separació d’espais entre la col·lecció i els lloc per les persones (va dir que a això se n’hi diu flexibilitat compartimentada). Una altra idea interessant d’en Bonet: les biblioteques han de concebre els seus espais interiors com ho fan els centres comercials: com espais canviant; els edificis tindrien diferents capes i cada capa tindria un cicle de vigència diferent.

Santi Orteu (arquitecte d'equipaments) va tenir una intervenció molt interessant que va començar afirmant que les biblioteques són la xarxa d'equipaments públics que millor funcionen (en comparació amb arxius, parcs bombers...), els edificis de la xarxa de biblioteques són un cas d'èxit i els bibliotecaris no hauríem de ser excessivament crítics amb la relació amb arquitectes que és millorable, però bona. L’arquitecte ha d'escoltar molt abans de dissenyar ja que la visió d’un arquitectes sovint parteix de pre-judicis. Va afirmar (interessant!) que bona part de l'èxit de les biblioteques, és que els bibliotecaris son ‘caçadors de tendències’, professionals que organitzen els serveix en funció de les coses que usa la gent. Autobiogràficament va explicar l’èxit de les biblioteques: ell que per feina viatja, busca llocs acollidors on aprofitar el temps i els troba als bars i a les biblioteques on hi troba llibertat i racons on estar.

El debat va ser viu i s’hi van tocar temes diversos. De forma resumida destaco els que em van cridar més l’atenció:

En Jordi Permanyer (per les mans del qual deuen haver passat el 80% dels projectes arquitectònics de les biblioteques municipals actuals) va recordar que la biblioteca és un edifici de proximitat i que ha d'estar a mig camí de les gestions de la vida quotidiana, en contra la visió de molts ajuntaments que, en canvi, la veuen com un equipament.

Punts de vista dispars sobre el model actual de la biblioteca municipal. La majoria de les veus reclamaven una revisió en profunditat del model actual en funció dels canvis profunds que està experimentant la nostra societat i que s’estan traduint en canvis en la manera de fer de la gent.

L’Assumpta Bailac va fer notar que la gran dificultat n el disseny de biblioteques és que les funcions de les biblioteques són múltiples cosa que fa que aquesta requereixi molts espais diferents, a més, qualsevol edifici ha de tenir un client però en l'arquitectura pública el client es difús. La clau de l’èxit és: un arquitecte que escolta + un bibliotecari implicat + un ajuntament obert.

Eulàlia Espinàs, que es va declarar defensora de la biblioteca provincial de Barcelona en el passat, va tenir el valor de plantejar si amb el canvi de conjuntura no és ara el moment de replantejar-se la Biblioteca provincial de Barcelona. En tot cas –va dir- caldria explicar a la ciutadania perquè val la pena tenir una biblioteca central (***). En toto cas, interessant la observació d’Anna Broll (per a qui la BPB és una oportunitat): per la seva dimensió, algunes de les coses que somiem per a les biblioteques només poden passar a un espai gran.

Jordi Serrano va recordar les biblioteques universitàries (absents en el debat) aquestes tenen un model prop (el CRAI) que ha permès una renovació molt important dels espais de la biblioteca intentant crear els espais que els estudiants volen: espais individuals i de treball en grup, silenciosos i sorollosos. Els estudiants busquen confort  (temperatura, lloc, ordinadors...). De biblioteques ‘grans’ n’hi ha moltes a les universitats (al menys 10 edificis de més de 6.000m2 a Catalunya).

L. Anglada. Hi ha biblioteques fetes per grans arquitectes que són biblioteques dolentes (la de la UNED, les d’en S. S. De Oiza i R. Moneo per a les universitats Pública de Navarra i d’Alacant, la BNF), però hi ha també biblioteques espectaculars com edifici que funcionen com a biblioteca (la de N. Foster per a la Freie U a Berlin, la citada de Seattle, la nova central d’Amsterdam, ...) Una bona biblioteca és una combinació de factors: edifici, entorn i projecte.

Hi va haver més coses (****), és clar, sobre el disseny i el manteniment dels edificis, sobre la participació dels bibliotecaris en el disseny del programa funcional, sobre la formació que el bibliotecari hauria de tenir per poder parlar amb els arquitectes i poder fer el programa funcional, sobre la poca despesa corrent que destinem al desenvolupament de les col·leccions (pot ser no més d’un 5% del pressupost total) cosa que fa que la gent estigui deixant de trobar el que busca a les biblioteques.

(*) En Santi Romero és autor del llibre “La arquitectura de la biblioteca : recomendaciones para un proyecto integral” (Barcelona : Col-legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcación de Barcelona, 2001), llibre que està en obert a la xarxa també en versions catalana i anglesa. A E-Lis hi ha ressenya feta per C. Rodrígues-Parada: http://eprints.rclis.org/12023/

(**) The Central Library will be a combination ofpersonal cultivation, culture and entertainment. It will be a vibrant andfunctionally versatile meeting place, a house of literature in which the usersare the focus. The new Central Library will be much more than a traditionallibrary. It will be a dynamic entity comprised of the physical spaces,technology, library collections, staff, cooperation partners and clients. 

(***) L’afirmació va generar menys polèmica de la que jo hagués esperat, però va haver-hi diverses intervencions reclamant als organitzadors una cervesa-conversa al volant d’aquest tema.

(****) Al meu entendre, el gran absent en el debat va ser la funció de les biblioteques com espai cohesionador social, com espai generador de confiança, com a 3r espai. Ho va esmentar en J. Permanyer però no s’hi va ‘enganxar’ ningú.

P.s.: La fotografia d’aquest post es correspon al projecte guanyador del concurs per la construcció de la nova Helsinki Central Library: ‘Thecompetition jury unanimously decided that the winner is ALA Architects’ entry “Käännös”’. 

L’edifici de la BP de l’Estat a Bcn

Un article que val la pena llegir sobre la biblioteca pública de l’Estat a Bcn. És el que apareix al Time out cultura, suplement de l’Ara, i signat per Òscar Guayabero, en el que es comenta l’exposició al COAC dels projectes que es van presentar al concurs obert per l’edifici.

No trobo el text complet de l’article a Internet i en transcric uns paràgrafs, crec, plens de seny i intel·ligència:

• "I el que també queda clar és que el solar escollit és tot menys fàcil, fins i tot és directament equivocat."
• [Respecte l’emplaçament de l’edifici] "i el que més sobta és la distància fins a la primera boca de metro... És fonamental que des de la parada es pugui accedir directament a [la biblioteca], no fer-ho és posar en perill la seva usabilitat."
• "El trànsit ferroviari de l’estació de França és ara petit i podria desaparèixer quan estigui finalitzada la via de l’AVE. Hom es pregunta si no valdria la pena fer la biblioteca dins de l’estació apropant-la a la ciutat i al metro."
• "Si un equipament d’aquesta magnitud ha d’entendre’s a escala de ciutat i fins i tot d’àrea metropolitana, no plantejar la idoneïtat de la seva ubicació és, com a mínim, negligent."
• [La proposta arquitectònica per l’edifici és] "potser massa correcte, com amb por de caure amb l’ara mal vista arquitectura icònica. Personalment, crec que una gran biblioteca justament hauria de ser reconeixedora per a tots els ciutadans i hauria de cridar l’atenció per recordar-nos que la cultura és allà dins, a tocar nostre, si volem."

Bibliotecas: lo +plus del 2009 (bibliotecas)

Última entrega de la aportación Bibliotecas: un enfermo con una mala salud de hierro que se publicará próximamente en el Anuario ThinkEPI.

Las bibliotecas, buscándose a si mismas en un mundo global

Si bién en los apartados anteriores no me he atrevido a destacar un hecho por encima de los demás citados, aquí sin lugar a dudas me atrevo a afirmar que lo más destacado del 2009 de las bibliotecas como organización ha sido la decisión de OCLC de internacionalizarse.

Fundada en 1967 como cooperativa, OCLC creció hasta principios de este siglo aportando a sus miembros más acceso a la información mundial y menos coste para las actividades bibliotecarias. De unos años hacia aquí, y reaccionando quizá a un cierto estancamiento ha estado desarrollando una estrategia agresiva para incrementar la presencia del catálogo WorldCat en la red, ampliar los servicios que ofrece y, más recientemente, para convertirse en una cooperativa global.

Había dos OCLC. La que servía a las bibliotecas norteamericanas y la que revendía servicios a las demás. Desde una perspectiva europea, OCLC ha actuado más como empresa que como un aliado de las bibliotecas. Quizá esto cambie con la decisión que tomaron en 2008, y que acordaron ejecutar en el Consejo de OCLC de mayo del 2009, de implementar un nuevo sistema de gobierno de la organización. Este se basaría en un Consejo Global que sería elegido por tres consejos regionales: América del Norte y del Sur, Asia y Pacífico, y Europa, Medio Este y África. Parece pues que OCLC enfoca la globalización de cara y la asume con radicalidad. Las bibliotecas norteamericanas perderían así el control que hasta ahora han tenido sobre las decisiones que tome OCLC en su conjunto y la fuerza de la organización se basaría “en la diversidad geográfica, tipológica o de dimensiones de sus miembros”.

En 2009 sigue siendo novedad que las bibliotecas se buscan a si mismas ¿Qué debemos hacer con tanta información? ¿Cuál debe ser el rol de las bibliotecas en un mundo en el que la mayor parte del flujo de información ya no circula por los conocidos medios impresos? ¿Cómo podemos continuar siendo útiles? Wendy Lougee, que ya había hablado de los nuevos roles de las bibliotecas ‘difusas’ en la era digital, afirma que le tema clave para el futuro de las bibliotecas no es tanto la estrategia que tomen como el rol que decidan asumir. Propone que la biblioteca se plantee como puede ser un instrumento para hacer avanzar la institución a la que pertenece y contribuir a que ésta alcance sus objetivos. ¿Cómo? Pues, fijándonos menos en la información que recogemos y difundimos y más en cómo lo hacemos.

La información, en el mundo digital y en sociedades con un cierto bienestar ya no es un bien escaso. La información existe y está disponible a quien la quiera usar. El tema no es este, sino como podemos contribuir a que la información se use. Así el rol de las bibliotecas sería ayudar a que la información fluya. Facilitar que la información fluya significa facilitar su creación, conservación y consumo, pero el acento lo ponemos en el flujo, no en la información. Entender los procesos de como usamos o consumimos información para poder facilitar la comunicación de la misma. Este puede ser uno de nuestros papeles en una sociedad en la que la información disponible y circulante aumenta sustancialmente más que el consumo que hacemos de la misma.

Si esta es la contemporánea forma de ser (estar expuestos a más información que nunca) y nuestro papel es facilitar los procesos a través de los cuales consumimos información, la conectividad pasa a ser un tema clave. Pocos días antes de escribir este artículo visité una biblioteca en la que los usuarios se agrupaban curiosamente en determinadas áreas dejando libres espacios que a simple vista parecían más atractivos. Una mirada atenta descubría los cables de conexión de los instrumentos portátiles de los lectores a la red eléctrica de la biblioteca.

La conectividad con la información digital (ya no la existencia de la misma) está cambiando nuestras vidas. Queremos y esperamos poder estar conectados siempre y en cualquier lugar y esto tiene implicaciones organizacionales, en como se usa la biblioteca, en las habilidades informacionales y en el desarrollo de la colección. La accesibilidad de la información desde periféricos móviles obliga a rediseñar los servicios bibliotecarios y a pensar como promover la biblioteca en un entorno de red en el que los servicios se atomizan y difuminan.

¿La nota negativa? La ausencia de ninguna inauguración relevante en España de un edificio de biblioteca, las bibliotecas físicas que no se han hecho. Las bibliotecas contemporáneas son difusas y ofrecen conectividad y servicios remotos, pero son también espacios. La biblioteca espacio ofrece información y servicios y ofrece (o debería) un lugar para descubrir, para socializar y para recogerse. En bibliotecas el déficit cultural acumulado a lo largo del franquismo ha sido paliado en parte. De forma sustancial en bibliotecas universitarias y nacionales. De forma importante pero aún insuficiente en bibliotecas públicas (parece realista afirmar que cerca de 2/3 de lo que estadísticamente se consideran bibliotecas públicas, a tenor de los estándares mínimos, no lo son). De ninguna forma en bibliotecas escolares.

Colofón

Donde dije digo, digo Diego, y sin que me sepa mal rectificarme mencionar la inauguración el pasado 30 de enero de la nueva Biblioteca de Rubí. Rubí tiene algo más de 70.000 habitantes y es desde este punto de vista la 16ª ciudad de Cataluña y la 97ª de España. La primera biblioteca de Rubí se inauguró en 1953. En 1987 se mudó a otro edificio para mudarse de nuevo a un edificio rehabilitado del que ocupa casi 5.000 m2. Con estas dimensione, la biblioteca de Rubí es la segunda biblioteca pública de Cataluña.

La larga historia de la biblioteca se cuenta en un vídeo (en catalán) en el que se pueden ver imágenes de la biblioteca, sus instalaciones y los más de 50.000 documentos (32.000 libros para adultos, 10.000 para niños y más de 10.000 CDs) con la que renace.

Els espais físics encara importen

Els recursos que té una biblioteca per dur a terme les seves funcions són la tecnologia, els serveis, la informació, el personal i l’espai. Els he posat en l’ordre en el que crec que els posem els bibliotecaris i crec que aquest ordre dóna massa importància a la tecnologia i massa poc a l’espai.

En algun moment no massa llunyà (i potser per sort nostra, no pas aquí), les biblioteques públiques havien de ser –segons la responsable del sistema bibliotecari espanyol-, biblioteques de préstec. A les universitats, han estat legió els bibliotecaris que han mirat malament els usuaris que anaven a la biblioteca ‘només a estudiar’.

Si l’espai físic ja no ha merescut massa les nostres consideracions, l’onada d’impuls tecnològic de la xarxa dels darrers 10 o 15 anys ha acabat de desplaçar l’atenció del físic al virtual. Però la realitat dels canvis del hàbits dels humans no corre tant com la imaginació dels fans de la tecnologia. Amazon i la venda en línia de llibres físics ha estat segurament un dels majors èxits d’Internet, però aquesta no suposa més que el 15% del mercat als EUA. Anirà en augment? Potser sí, però els responsables de les llibreries tradicionals, alhora que miren de ser també present a la xarxa, no rebutgen els llocs on es produeixen el 85% de les vendes. Al contrari, miren com millorar els espais físics de les llibreries. No hauríem de fer el mateix amb el de les biblioteques?

Harold B. Shill i Shawn Tonner van fer un estudi sobre quasi 400 institucions acadèmiques nord-americanes que des de mitjans dels 90 havien fet nous edificis de biblioteques o n’havien ampliat o reformat. L’estudi buscava veure quins impactes havien tingut aquestes noves biblioteques o reformes en les conductes del usuaris. Podeu veure’n alguns resultats als dos articles següents:

• Creating a better place: physical improvements in academic libraries, 1995-2002 // College & research libraries, nov. 03, p. 431-466.
• Does the building still matter? Usage patterns in new, expanded, and renovated libraries, 1995-2002 // College & research libraries, march 04, p. 123-150.

Als autors els interessava conèixer 3 coses:

1. Si les inversions en edificis suposaven increments en ús de la biblioteca.
2. Quin tipus de millores es correlacionaven amb increments d’usos.
3. Si l’increment d’ús durava més enllà de la novetat de l’edifici o de la reforma

Als interessats en arquitectura bibliotecària (que haurien de ser seguidors del blog [bauen] biblioteques i arquitectura) els animaria a llegir el primer dels articles citats, que és el que a mi m’ha semblat més interessant. No en faré un resum detallat, però si que explicaré les tendències que a mi m’han semblat més interessants i que crec que poden estendre’s a biblioteques de qualsevol tipus:

• Les biblioteques que, històricament (als EUA), havien ocupat espais propis i aïllats d’altres serveis, tendeixen ara a incorporar als seus espais altres serveis bibliotecaris. Els edificis de biblioteques tendeixen així a ser multipropòsit.
• Les millores tenen quasi sempre com objectiu augmentar les facilitats per fer formació dins la biblioteca, guanyar espai per a persones i incrementar les zones d’estudi per a grups.
• La connexió inalàmbrica a la xarxa és el resultat del 85% dels nous edificis fets des de 1994.
• Els centres usats on s’han fet les obres combinen els nous edificis i les ampliacions amb l’ús d’emmagatzematge compacte per a les seves col·leccions. Aquest pot ser dins la pròpia biblioteca, però cada vegada més biblioteques confien en magatzem remots (sovint cooperatius) per guardar els documents de baix ús.

Els articles comentats els havia llegit fa una mica de temps i no havia trobat el moment de comentar-los aquí. M’han animat a fer-ho dues coses. La primera és l’estona que vaig passar a la cafeteria de la llibreria la Central. La setmana havia estat intensa i el divendres llarg i necessitava un refugi, un tercer espai, un lloc on mirar coses que m’interessen (llibres) en un ambient de repòs. Les llibreries s’han apressat a fer que els seus espais milloressin en confort i que convidessin a anar-hi. La segona, el sorprenent enllaç que em proporciona en Joan, un crac en això de trobar informació a Internet.

Es tracta d’un estudi de ‘CONSUMER EROSKI, el diario del consumidor’ on s’analitzen les instal·lacions i serveis de 100 biblioteques públiques a 18 ciutats espanyoles. Sorprenent, sincerament. En reprodueixo 3 fragments:

• Una de cada cuatro bibliotecas no logra aprobar el examen de CONSUMER EROSKI, tal y como han comprobado sus técnicos tras realizar una visita como usuarios a mediados de diciembre a 17 bibliotecas universitarias, 14 Bibliotecas Públicas del Estado y 69 bibliotecas municipales o regionales de 18 ciudades: Barcelona, Madrid, Murcia, Bilbao, Málaga, Sevilla, Valencia, Zaragoza, Alicante, Pamplona, San Sebastián, Vitoria, A Coruña, Córdoba, Valladolid, Cádiz, Granada y Oviedo.
• Se inspeccionaron las instalaciones para valorar el estado general de cada una de ellas en materia de información, servicios, accesibilidad, seguridad y limpieza. Además, se solicitó información sobre cómo tramitar el carné para conocer, así, el funcionamiento del sistema de préstamo y consulta. La valoración final del servicio que ofrecen las bibliotecas se queda en un 'aceptable', que es también la calificación que merecen los apartados de servicios y seguridad de las instalaciones.
• Por ciudades, las mejores fueron las visitadas en Bilbao, que reciben un 'muy bien', seguidas de las de A Coruña, Barcelona, Córdoba, Granada, Madrid, Murcia, San Sebastián y Vitoria, con un 'bien'. En 'aceptable' se quedan las bibliotecas analizadas en Cádiz, Málaga, Oviedo, Sevilla, Valencia y Valladolid. Los suspensos, aunque con un 'regular', fueron a parar a las examinadas en Alicante, Pamplona y Zaragoza.

Comentaris personals:

1. No crec que de l’increment d’usos virtuals de les biblioteques se n’hagi de deduir que les biblioteques físiques deixaran de tenir importància. Els espais virtuals se sobreposaran als reals i aquests seran tant o més usats que abans si sabem adaptar-los a les necessitats i costums canviants de les persones.
2. Si els bibliotecaris no tenim clar que hi ha motius per usar les biblioteques físiques o com millorar-les per incrementar els usos, malament ho tenim per demanar que es facin els nous edificis o les ampliacions dels existents que ens falten.

I si fos que no cal, la biblioteca provincial?

El BDig del 21 de setembre, La Provincial al Principal ! em va portar a la meva bústia de correu e- un missatge d’una amiga, missatge que, reservant-me el dret a no revelar la font, pel seu interès transcric aquí.

“Crec que tenien més seny -ai làs!- les autoritats franquistes que van creure que, si Barcelona comptava amb una biblioteca gran com la Central [nom que va rebre la Biblioteca de Catalunya durant el franquisme], no tenien perquè bastir-ne una altra. Si la Central no s'omplia, si les de Tarragona, Girona i Lleida funcionaven amb una sabata i una espardenya ... per què començar una altra empresa miseriosa?”

“La llàstima és que no van arribar més enllà i ni van intentar un acord amb la Diputación Provincial per a convertir la Central en la Biblioteca Pública Provincial de Barcelona. Segurament que hi haguessin aportat els llibres de propietat estatal i la plantilla de personal de tots nivells que dedicaven a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona quan ens volien fer creure que aquesta era la Biblioteca Provincial que tenien totes les capitals de província. Això sí: van introduir a la Central , sense ni parlar-ne ni fer cap projecte, uns quants Facultativos.”

“No sé si, en recuperar la democràcia, la Generalitat de Convergència l'hagués volguda reconèixer i reclamar com a biblioteca nacional però, si més no, hagués estat una biblioteca gran per Barcelona. La història de la ‘gran biblioteca de Barcelona’ ha estat i és un garbuix. La Mancomunitat va haver de suplir la manca d'universitat, la manca d'instituts de recerca, la manca de biblioteques, creant l'Institut d'Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya amb la seva xarxa de biblioteques filials. Al cap de trenta anys, quan tot començava a rutllar, el govern franquista s'ho carregà tot. I ara que tenim totes les competències de cultura transferides, hem d'esperar que el govern central -i centralista malgrat tot- ens doni com una almoina una biblioteca buida que el govern català ha d'omplir, ha de mantenir i gestionar amb una nova plantilla perquè va "desaparèixer" aquella de setze funcionaris que l'Estat tenia destinada a la "Provincia de Barcelona" i fins els dos funcionaris que tenia a la BC?”

“En comptes de buscar un emplaçament adequat per tal que ens hi col·loquin l'almoina, potser que ens aturéssim a reflexionar i exigir el que és ben nostre. La inversió (almoina) és realment per millorar el sistema de lectura pública de Catalunya o és per pagar un deute i posar-se la medalla uns per haver aconseguit "cobrar" i els altres per ser els amos d'una nova biblioteca a Catalunya que completarà amb les altres tres provincials la xarxa de biblioteques de l'Estat a Catalunya?”

“Si les medalles no compten, inverteixin sis us plau, en ampliar en tots els sentits una biblioteca que ja funciona: la Biblioteca de Catalunya. L'emplaçament és immillorable, l'edifici emblemàtic i suficient per complir amb la funció de biblioteca nacional i pública. No dupliquem esforços, ni serveis, ni plantilles. No cal que tinguem dues biblioteques a mig gas. Una biblioteca al centre de la ciutat, amb una bona col·lecció de lliure accés, una atenció personal com cal, uns serveis bons i àgils, oberta tot el dia i cada dia, és la que cal pels ciutadans de Barcelona i de Catalunya.”

“Rebutgem l'almoina. Reclamem el que ens deuen. Ja som prou grandets per decidir la biblioteca que volem.”

Serà, doncs, que potser no cal la biblioteca provincial i que el que volem que faci ens ho pot fer la nacional?

P.d. A la foto, la Biblioteca Nacional de Dinamarca, coneguda també com a Black Diamond, biblioteca nacional, per una banda, y local o municipal, per una altra. Sigui com a municipal o com a nacional, una biblioteca exemplar.

La Provincial al Principal !

El regidor de l’Ajuntament de Barcelona Xavier Trias va proposar aquest estiu (El País 19.07) oblidar-se de l’emplaçament de l’estació de França per la biblioteca provincial i fer-la a l’edifici del Banc d’Espanya a Pl. Catalunya. Uns anys abans Dolors Lamarca havia proposat per al mateix l’edifici de Can Jorba (ara Corte Inglés) al portal de l’Àngel. Com que el diari (El País 13.09) parla que l’Ajuntament està negociant la compra del Teatre Principal, crec que no està de més suggerir aquest local de les rambles com a seu de la biblioteca.

Estem parlant d’una biblioteca municipal que s’integra en la xarxa estatal de biblioteques provincials i que, segons la Llei de biblioteques de la Generalitat, és alhora una biblioteca central comarcal. Si ho he comptat bé són cinc les administracions concurrents en el mateix equipament cultural i malgrat tants organismes per fer-lo, de moment, el més calent és a l’aigüera.

La biblioteca provincial de Barcelona que, l’Ajuntament no va tenir cap interès de fer la dècada dels 80, va tenir diversos emplaçaments possibles al llarg de la dels 90 fins trobar el que semblava definitiu al Born. Considerat aquest com a inadequat per bona part de la professió, l’emplaçament va ser acceptat per aquesta davant d’un ‘o això o res’ contundentment expressat pels responsables de la cultura municipal. Sorprenentment, aquests van canviar de parer quan les excavacions arqueològiques prèvies a l’obra van trobar al solar les mateixes restes arqueològiques descobertes poc abans en fer un pàrking al costat i considerades (en aquest cas) d’un valor que no en requeria la conservació.

De fer la biblioteca al Born a no fer-se allà passant per la compatibilització dels dos usos (restes arquelògiques i biblioteca) en un mateix espai. D’una mala ubicació –el Born- a una de pitjor –l’estació de França- sense aprofitar l’oportunitat per reflexionar sobre què havia de ser la biblioteca i menys encara on havia d’estar. En converses privades, els que han estat o són responsables de les polítiques culturals i bibliotecàries a la Casa de la Ciutat o a la Generalitat deploren la situació però no la redrecen.

I en tot aquest temps, tres silencis. El de la Generalitat que n’ha d’entomar els costos de gestió però que no forma part del Consorci de Biblioteques de Barcelona que l’ha de gestionar. El que hi ha a la Comissió de Lectura Pública de la ciutat de Barcelona on no s’ha tractat mai el tema i on no s’ha permès parlar-ne quan algun membre ho demanava. El del Col·legi de Bibliotecaris que va fent el paper de callat observador.

Tot equipament industrial, comercial o cultural és la suma de 6 elements: una voluntat + una ubicació + un edifici + una col·lecció + uns serveis + una determinada atenció personal. Tots ells adreçats al públic potencial que pretenen satisfer. Els 6 en combinació i combinant-se. Una gran col·lecció pot suplir les deficiències de l’edifici de la biblioteca, un magnífic edifici pot pal·liar mancances dels serveis o una ubicació central una atenció poc acurada. La biblioteca central de Barcelona, sense projecte que es conegui, sense col·lecció formada amb els anys, sense edifici emblemàtic necessita almenys una ubicació central.

Per això (i una mica endut pels somnis galàctics d’en Pau Riba al Mercat de la Música Viva de Vic) proposo la mobilització ciutadana al voltant del lema:

La biblioteca provincial a un lloc principal

El comú de la informació i de l’aprenentatge

He demanat ajut al meu amic Xavier i no ens n’hem sortit. He recorregut al Fabra per veure que defineix Comú com a: pertanyent a la majoria o a tothom, públic. Information Commons, Learning Commons, com traduir-ho? Potser l’important és entendre-ho, i per això, com anell al dit el recent llibre de l’ALA Transforming library service through information commons: case studies for the digital age / D. Russell Bailey i Barbara GunterTierney (155 p. amb algunes fotografies de no gaire qualitat, ISBN 9780838909584) I les biblioteques? Doncs de fa temps entomant el repte de la seva transformació necessària a partir de que canvia el seu entorn social i tecnològic. Més informació digital, sí, però també una nova manera d’acostar-se al coneixement: de forma col·laborativa, treballant en grups, interaccionant amb la tecnologia i amb les persones. Els comuns d’informació s’han desenvolupat a les biblioteques universitàries als EEUU de Nord-Amèrica. El llibre de l’ALA, fàcil de llegir i pràctic:

• Cap. 1, p. 1-4. Definicions de Information Commons i de Learning Commons,
• Cap. 2, p. 5-8. Història i evolució del concepte
• Cap. 3, p. 9-12. Per planificar-ne un.
• Cap. 4, p. 13-18. Per posar-lo en funcionament.
• Cap. 5, p. 19-23. Per avaluar-lo.

De la p. 25 a la 98, exemples de comuns de la informació a biblioteques universitàries grans, com, per exemple, els de la U of Arizona Main Library, la BRIGHAM YOUNG UNIVERSITY o la California Polytechnic State University i de la p. 99 a la 122, exemples de comuns de la informació a biblioteques universitàries petites. I al final, què és això dels Information Commons, doncs, un cotinu de serveis i recursos format per un espai físic (la biblioteca) + serveis + informació en tots els formats. I per acabar, i per als curiosos, dues imatges esquemàtiques de què són els IC o els LC (dóno els enllaços que sóc un blogaire no gaire habil i no m'en surto d'incorporar-les al text):

• http://www.indianatech.edu/onlineresources/Library/Images/Information-Commons.gif
• http://produsage.org/files/produsage/information-commons.png

La Seatle Public Library

Per als que els agradi l’arquitectura i les biblioteques, val la pena dedicar 20 minuts a veure el vídeo on es fa una visita a la nova (inaugurada el març del 2004) biblioteca pública de Seatle. Algunes fotografies haurien d’animar a fer la visita virtual.

He anat a visiarla a partir de les referències que en fan Jeffrey Pomerantz i Gary Marchionini a l’article publicat a Journal of documentation, Vol. 63, no. 4 (2007), p. 505-533 amb el títol “The digital library as a place”. L’article (una mica extens) és del tot recomanable per qui vulgui reflexionar sobre el present i el futur de les biblioteques físiques i les digitals. Els autors recorren diferents aspectes de les biblioteques a l’entorn de conceptes associats a l’espai i exploren les diferències i similituds entre els dos tipus d’espais bibliotecaris.

Si l’article és bo en si i està ple de reflexions i comentaris interessants (i seminals!) el millor és la cloenda que (en traducció meva una mica liure) acaba així: “Creiem que les biblioteques són fonamentalment espaials, però que la definició d’espai s’ha d’ampliar; l’element més important d’aquest espai pot no ser el fet que l’espai sigui físic o virtual, però sí el fet que les biblioteques (reals o digitals) són un espai intel·lectual”.