La poesia també és revolta. Revolta Que batega endins del cor, i sabràs Què cal dir en cada moment, incapaç De callar amb la gosadia del poca-solta.
I diràs el teu nom de claror, ben alt, Perquè sàpiguen on i quan vas néixer, En quines terres lluitaràs amb la mateixa Força, i seràs herald de la veritat immortal.
La poesia també és revolta. Hem d'escriure Versos d'amor, de lluita, d'argila, si cal, Per vèncer el futur de mudesa i de silenci;
Escriure per esdevenir una ànima lliure, En una terra pura, clara, nostra, que val La sang, sustent que fa que res no ens venci.
Empeltem mots a poemes, imatges a estrofes; I el rou és capaç de xopar les arrels De la nostra ment, les paraules que brollen Sense pausa d'una banda a una altra, Perquè cada arbre brosta i s'expandeix.
Sabrem com comença aquesta boscúria De versos però no podem imaginar-ne el final, Una ràtzia momentània cap a un recés temporal Amb calma i silenci per créixer de nou Duent forces renovades, idees plenes de llum.
