1881
| Tipus | any civil i any comú que comença en dissabte  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1881 (mdccclxxxi) |
| Islàmic | 1298 – 1299 |
| Xinès | 4577 – 4578 |
| Hebreu | 5641 – 5642 |
| Calendaris hindús | 1936 – 1937 (Vikram Samvat) 1803 – 1804 (Shaka Samvat) 4982 – 4983 (Kali Yuga) |
| Persa | 1259 – 1260 |
| Armeni | 1330 |
| Rúnic | 2131 |
| Ab urbe condita | 2634 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1850 1860 1870 - 1880 - 1890 1900 1910 | |
| Anys | |
| 1878 1879 1880 - 1881 - 1882 1883 1884 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1 de febrer, Barcelona: apareix el primer número del diari La Vanguardia.
- 23 d'abril, Barcelona: S'hi inaugura el Teatre Líric-Sala Beethoven, a l'Eixample barceloní, propietat d'Evarist Arnús.[1]
- 1 de maig, Nova York: darrer número de la revista La Llumanera de Nova York.[2]
- 2 d'agost, Barcelona: s'estrenava a Catalunya i Espanya l'òpera Carmen, de Georges Bizet, al Teatre Líric.[3]
- 31 de desembre, Sabadell: Es funda el banc de Sabadell.
- Es funda l'entitat financera Crédito Gerundense
- Resta del món
- 1 de gener: Kansas es converteix en el primer estat dels EUA a prohibir les begudes alcohòliques.[4]
- 12 de gener, Lima (Perú): hi comença la batalla de San Juan, Miraflores i Chorrillos, que va ser decisiva en la Guerra del Pacífic entre Xile i la confederació del Perú i Bolívia.
- 4 de març, Regne Unit: Arthur Conan Doyle hi publica A Study in Scarlet, la primera narració de Sherlock Holmes.
- Setembre - riu Groc (Xina): Al voltant del 28 de setembre es va trencar els dics de contenció del riu Groc que van provocar les inundacions de la Xina de 1887 que van causar més de 900.000 morts i esdevé un dels desastres naturals més letals de la història.
- 25 de desembre és fundada la Congregació religiosa catòlica Mares de desemparats i Sant Josep de la Muntanya per la Beata Petra de Sant Josep
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 5 de gener, Maella, Matarranya: Pau Gargallo i Catalán, escultor català.
- 13 de febrer, Londres: Eleanor Farjeon, escriptora anglesa (m. 1965).[5]
- 24 de febrer, Barcelona: Adelaida Ferré Gomis, folklorista, puntaire, mestra i historiadora barcelonina (m. 1955).[6]
- 18 d'abril, Agullana, Alt Empordà: Francesca Torrent, escriptora catalana (m. 1958).[7]
- 28 de maig, Tbilisi, Geòrgia, Imperi Rus: Olga Sacharoff, pintora russa avantguardista establerta a Mallorca i a Catalunya (m.1967).[8]
- 31 de maig, el Port de la Selva, Alt Empordà: Anna Rubiés i Monjonell, mestra, pedagoga i escriptora (m. 1963).[9]
- 14 de juny, Barcelona: Carlota Matienzo Román, mestra i feminista que desenvolupà la trajectòria professional a Puerto Rico (m. 1926).[10]
- 28 de juny, Cadaqués: Carles Rahola i Llorens, periodista, escriptor, historiador i polític gironí (m. 1939).[11]
- 29 de juny, Sabadell: Pau Vila i Dinarès, pedagog i geògraf català (m. 1980).[12]
- 11 d'agost, Manlleu, Osona: Anna Senyé d'Aymà, poetessa, periodista i activista social catalana (m. 1956).[13]
- 27 d'agost, Vic, Osona: Josep Maria Pericas i Morros, arquitecte català entre el modernisme i el noucentisme (m. 1966).[14]
- 1 de setembre: Tarragona: Matilde Ras, pionera de la grafologia científica, traductora, articulista, assagista i escriptora (m.1969).[15]
- 28 de setembre, Barcelona: Eugeni d'Ors i Rovira, escriptor i filòsof català.
- 5 de novembre, Lobos, Argentina: Sara Llorens, mestra i escriptora, considerada la primera folklorista catalana (m. 1954).[16]
- Resta del món
- 1 de gener, Smilde, Països Baixos: Carry van Bruggen, escriptora.[17]
- 29 de gener, Neath, Pennsilvàniaː Alice Evans, microbiòloga, impulsora de la pasteurització de la llet.[18]
- 1 de febrer, Russe, Bulgària: Dimitrana Ivanova, reformista educativa, sufragista i activista dels drets de les dones (m. 1960).[19]
- 12 de febrer, Sant Petersburg: Anna Pàvlova, ballarina russa (m. 1931).[20]
- 6 de febrer, Santander: María Blanchard, pintora cubista espanyola que desenvolupà la seva activitat artística a Paris (m. 1932).[21]
- 16 de març,
- Nova Zelanda: Rosina Buckman, soprano
- Denver (Colorado): Fannie Charles Dillon, pianista, compositora estatunidenca (m. 1947).[22]
- 17 de març, Frauenfeld, Suïssa: Walter Rudolf Hess, oftalmòleg i professor universitari suís guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1949.
- 23 de març, Neuilly-sur-Seine, França: Roger Martin du Gard, novel·lista francès, Premi Nobel de Literatura de 1937 (m. 1958)
- 25 de març, Nagyszentmiklós, Hongria (actualment Romania): Béla Bartók, compositor hongarès.(m. 1945)[23]
- 3 d'abril,- Pieve Tesino (I. austrohongarès) - Alcide De Gasperi, polític italià que fou President (1946) i primer ministre d'Itàlia (1945-1953) (m. 1954)[24]
- 4 d'abril - Torí (Itàlia): Amalia Guglielminetti, escriptora italiana (m. 1941).[25]
- 20 d'abril - Fortalesa de Modlin (Polònia): Nikolai Miaskovski, compositor rus (m. 1950).[26]
- 20 de maig, Kanbo: Joseph Apeztegi, jugador de pilota basca.
- 24 de maig, Michigan: Elizabeth Colwell, impressora, tipògrafa i escriptora nord-americana, creadora de la tipografia Colwell (m. 1954).[27]
- 1 de juny, Temesvár, Hongria: Margarete Matzenauer, soprano-contralt hongaresa (m. 1963).[28]
- 4 de juny - Nagàievo, Rússia: Natàlia Gontxarova, russa del cubisme i del futurisme (m. 1962).[29]
- 9 de juny, Cincinnati, Ohioː Marion Leonard, actriu de cinema mut nord-americana (m. 1956).[30]
- 6 de juliol, Drøsselbjerg, illa de Selàndia, Dinamarca: Nancy Dalberg, compositora danesa (m. 1949).[31]
- 22 de juliol, Hampstead, Londres: Mabel Parton, tennista britànica, medallista olímpica als Jocs Olímpics d'Estocolm 1912 (m. 1962).[32]
- 27 de juliol, Frankfurt del Main, Imperi Alemany: Hans Fischer, químic, metge, Premi Nobel de Química l'any 1930 (m. 1945).[33]
- 6 d'agost, Lochfield, Escòcia: Alexander Fleming, biòleg, bacteriòleg i professor universitari escocès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1945, famós per ser el descobridor de la penicil·lina (m. 1955).[34]
- 26 d'agost, Cobourg, Ontario (Canadà)ː Alice Wilson, primera geòloga canadenca i paleontòloga (m. 1964).[35]
- 29 d'agost, Filipstad, Suècia: Edvin Kallstenius, compositor suec distingit en música de cambra i simfònica.
- 31 d'agost, Ixelles: Max Deauville, metge i escriptor.
- 11 de setembre, Copenhaguen, Dinamarca: Asta Nielsen, actriu de cinema danesa i la primera gran estrella del cinema mut (m. 1972).[36]
- Octubre (Equador): Dolores Cacuango, dirent indígena
- 4 d'octubre, Berlín (Alemanya): Walther von Brauchitsch, mariscal alemany (m. 1948).[37]
- 5 d'octubre, Ringwood (Hampshire): Maxwell Armfield, il·lustrador i escriptor
- 22 d'octubre, Bloomington (Illinois), EUA: Clinton Joseph Davisson, físic estatunidenc guardonat l'any 1937 amb el Premi Nobel de Física.
- 25 d'octubre, Màlaga, Espanya: Pablo Ruiz Picasso, pintor espanyol representant del cubisme.[38]
- 26 d'octubre, Londres, Anglaterra: Margaret Wycherly, actriu anglesa (m. 1956).[39]
- 29 d'octubre, Columbus, USA: Julia Swayne Gordon, actriu de cinema mut nord-americana molt popular en la dècada de 1910 (m.1933).[40]
- 16 de novembre, Montegiorgio, regió de les Marques (Itàlia): Domenico Alaleona, historiador i compositor italià (m. 1928).[41]
- 28 de novembre, Viena, Imperi Austríac: Stefan Zweig, escriptor i pacifista austríac
- 18 de desembre, Madrid: Emilio Carrere Moreno, escriptor en espanyol
- 23 de desembre, Moguer, Província de Huelva, Espanya: Juan Ramón Jiménez, escriptor en castellà (segons algunes fonts el dia abans; m. 1958).
- 31 de desembre,
- Smilde, Països Baixos: Jacob Israël de Haan, escriptor, poeta, jurista i publicista gai.
- Zwickau, Alemanya: Max Pechstein, pintor expressionista i grafista alemany (m. 1955).[42]
- Palerm: Antonio Aliotta, filòsof italià, professor a les universitats de Pàdua i Nàpols.
Necrològiques
[modifica]- Països catalans
- 25 de maig - Barcelona: Gertrudis Castanyer i Seda, fundadora de la congregació de les Filipenses Missioneres de l'Ensenyament (n. 1824).[43]
- Resta del món
- 31 de gener - Torí (Itàlia): Joan Bosco fundador de l'orde dels salesians (n. 1815).
- 5 de febrer - Chelsea (Anglaterra): Thomas Carlyle, assagista, historiador, professor i escriptor satíric escocès (n. 1795).
- 9 de febrer - Sant Petersburg (Rússia): Fiódor Dostoievski escriptor rus (n. 1821).
- 13 de març- Sant Petersburg (Rússia): Alexandre II, tsar de Rússia (1855-1881) (n. 1818).[44]
- 16 de març --Sant Petersburg (Rússia): Modest Mússorgski, compositor rus (n. 1839).[23]
- 4 d'abril - Saint-Germain-en-Laye (França)ː Napoléon Peyrat, pastor protestant, poeta i historiador del catarisme i de la Reforma.[45]
- 15 d'abril -Sant Petersburg- (Rússia): Sófia Peróvskaia, revolucionària russa, membre de l'organització terrorista revolucionària "Naródnaia Vólia".(n. 1853)[46]
- 19 d'abril - Londres, Anglaterra: Benjamin Disraeli, escriptor i polític anglès. Va ser Primer Ministre (n. 1804).[44]
- 19 de setembre - Nova Jersey (EUA): James Abram Garfield, 20è president dels EUA (n. 1831).[47]
- 21 d'octubre - Halle an der Saale: Eduard Heine, matemàtic (n. 1821).
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona, ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 205. ISBN 978-84-8330-750-2.
- ↑ «¡Adeusiau!». La Llumanera de Nova York, 01-05-1881, pàg. 1.
- ↑ Perrone, Raffaella. «Camps Elisis, Teatre dels / Teatre Líric o Sala Beethoven». Institut del Teatre. [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ «"Kansas Liquor Law," Kansas Legislative Research Department (2003)». Arxivat de l'original el 2013-10-22. [Consulta: 25 febrer 2013].
- ↑ «Eleanor Farjeon | Victorian Poet, Children’s Author | Britannica» (en anglès), 09-11-2023. [Consulta: 3 desembre 2023].
- ↑ «Adelaida Ferré i Gomis | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «Francisca Torrent, costumisme rural i poesia popular». Revista de Girona, núm. 235, pàg. 72-76, març-abril 2006. [Consulta: abril 2020].
- ↑ C., J. «Ha fallecido la ilustre pintora Olga Sacharoff». La Vanguardia, 02-03-1967, pàg. 34.
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà, p. 734. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ «Carlota Matienzo Román (1881-1926)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ «Carles Rahola i Llorens | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ «Pau Vila i Dinarès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ «Anna Senyé d'Aymà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «Josep Maria Pericas i Morros | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ Ivana Rota. «Matilde Ras (1881-1969)». Escritoras españolas en la prensa, 1868-1936. Antología didáctica. Arxivat de l'original el 2021-01-23. [Consulta: 15 octubre 2016].
- ↑ Roma, Josefina «Sara Llorens. L'aventura de la recerca dins de casa». Revista Caramella, núm 20, gener-juny 2009.
- ↑ «Carry van Bruggen» (en anglès). Jewish Women Archive. Arxivat de l'original el 2020-10-01. [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «Alice Evans» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 juliol 2025].
- ↑ de Haan, Francisca; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, p. 182-184. ISBN 978-963-7326-39-4.
- ↑ Sorley Walker, Kathrine. «Anna Pavlova». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La belleza deseada, María Blanchard (1881-1932)». Mujeres en la historia. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ Giraudet, Jean-Paul. «Fannie Charles Dillon» (en francès). Musicalicd, 25-03-2013. [Consulta: 19 desembre 2021].
- 1 2 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Craveri, Piero. «De Gasperi,Alcide» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1988. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Guglielminetti, Marziano. «Guglielminetti, Amalia» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2003. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Jay, Alex. «Creator: Elizabeth Colwell» (en anglès). Tenth Letter of the Alphabet, 14-03-2016. [Consulta: 23 març 2021].
- ↑ «Margaret Matzenauer (1881-1963) - Find A Grave...» (en anglès). [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.262. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑ «Marion LEONARD (1881-1956) - Western Movies - Saloon Forum». [Consulta: 15 abril 2021].
- ↑ Giraudet, Jean-Paul. «Nancy Dalberg» (en francès). Musicalis, 25-03-2013. [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ «Biographies of Female Tennis Players» (en anglès). TennisForum. [Consulta: 15 maig 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1930» (en anglès americà). [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1945» (en anglès americà). [Consulta: 5 agost 2020].
- ↑ «Alice Wilson». The Canadian Encyclopedia. [Consulta: 1r juliol 2021].
- ↑ «Asta Nielsen» (en anglès). Projecte Women Film Pioneers. Jane Gaines, Radha Vatsal i Monica Dall'Asta, eds. Columbia University Libraries, 2017. Arxivat de l'original el 2021-09-11. [Consulta: 5 agost 2021].
- ↑ «Walther von Brauchitsch | German military officer» (en anglès). [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ «Pablo Ruiz Picasso | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Margaret Wycherly». IMDb. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Julia Swayne Gordon». Silent Hollywood. [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Max Pechstein | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Fundadores. Gertrudis Castanyer» (en castellà). Filipenses. [Consulta: 16 juny 2024].
- 1 2 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Napoléon Peyrat (1809–1881)» (en anglès). Museu Protestant. [Consulta: 23 març 2021].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «James A. Garfield | Biography, Facts, & Assassination» (en anglès). [Consulta: 2 setembre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1881
