El món s’encongeix a Sabadell i Catalunya

Publicat el per
Respon
Image

Us imagineu Catalunya enviant milers d’estudiants d’intercanvi arreu del món com fan països propers com Itàlia? Quin potencial que aportarien al país quan tornessin a casa!

És el que van fer al seu moment el divulgador científic català Eduard Punset i tot el reguitzell d’adolescents amb la ment oberta que, en arribar a l’edat adulta, han esdevingut professionals molt buscats pel mercat laboral pel seu perfil (obert, poliglot…) o per ser grans coneixedors, per exemple, del comerç internacional o del context cultural d’una àrea o mercat.

Continua llegint →

Refia’t de la ratafia

Publicat el per
Respon
Damajoana amb ratafia

És temps de ratafia. Ara, mai millor dit, és a la boca de tothom perquè està de moda. I no sempre ha estat així.

Aquest beuratge va ser totalment marginat i adotzenat pels cubates i combinats aterrats a discoteques i pubs els darrers decennis del segle passat. Allò sí que seduïa. No eres ningú si no dominaves aquell santoral (San Francisco, Santa Teresa…) o els anglicismes balbotejats com si haguessin fet l’efecte abans de prendre’ls (Cosmopolitan, Tequila Sunrise, Bloody Mary, Sex on the Beach…).

Continua llegint →

Descatalogant el català

Publicat el per
Respon
Image

La llengua catalana es troba en clara reculada. El profund canvi demogràfic n’agreuja la situació, quan part dels fills de l’anterior immigració no usen la llengua amb què s’han escolaritzat. I en força feines troben imprescindible que dominin l’anglès abans que la llengua d’aquí.

Que l’ús del català millori no és sempre una feina dels catalanoparlants, tal com ens repeteixen els responsables de Política Lingüística.

Continua llegint →

Mola el patrimoni de la Mola?

Publicat el per
Respon
Image

Els vestigis trobats al llarg de diverses investigacions proven que la Mola va ser poblada ja en temps dels ibers des del segle II aC fins avançat el segle III dC i que segurament va continuar potser com un lloc de guaita o religiós.

En les excavacions de 1989 va aparèixer una tomba preromànica tallada a la roca al costat de la façana nord de l’edifici actual i se’n tenia coneixement d’una altra a la façana sud que demostren l’existència d’un edifici religiós amb ocupació estable anterior al romànic.

Continua llegint →

Balls i música pop… popular!

Publicat el per
Respon
Image

Aquestes darreres setmanes hem pogut assistir a certs actes que demostren que, en la cultura, tradició i modernitat no estan renyides i que, n’estem molt convençuts, és una de les vies essencials perquè la cultura popular d’arrel tradicional pervisqui i pugui ser més hegemònica en la societat actual.

En el concert de dissabte 11 d’abril al Palau Sant Jordi els ETS (En Tol Sarmiento, segurament el grup més de moda al País Basc) van intercalar en el seu pop melòdic la cultura basca d’arrel més tradicional: aizkolaris tallant troncs, txarangues de festa major, jota basca…

Continua llegint →

Subvencions o menjadores?

Publicat el per
Respon
Image

Avancem de pet cap una societat crispada. Fins i tot al Parlament hi recula el seny i ja s’hi veu la bravuconería tan pròpia del Congrés. L’ull de l’huracà el trobem a les xarxes, on aboquem opinions pel broc gros per voler respondre al moment i ser dels primers a llançar una opinió per esdevenir ‘algú’ en la selva digital.

Continua llegint →

Ho confesso: celebro el Nadal

Publicat el per
Respon
Image

Festes hivernals

S’acosta la festa del Solstici d’Hivern, també dita Festa d’Hivern. Quan arriba a les cases un personatge vestit de vermell, Pare o Mare Noel, i tibat per un trineu (ep, elèctric!), que deixarà els regals a sota d’un avet fabricat amb resines reciclades. I, en acabat, anirem a jugar al Quinto en alguna entitat del tercer sector. Mentrestant picarem fluixet un tronc, el Tió, no fent-li mal perquè ens cagui llaminadures sense sucre ni additius. I, parlant de dolços i com una gran llicència, portarem els infants a veure diàriament el Llaminer, tot procurant esquivar la plaça on hi ha el campament del personatge d’una altra època, l’Ambaixador.

Amb aquest laberint verbal evitem mots proscrits en l’imaginari d’algunes persones: Nadal, nadales, Pessebre, Pastorets, Reis… Pràctica aplicable a altres festes com Sant Jordi. ¿Per què no Santa Jordina? I això de matar un drac és un acte massa sanguinari…

Continua llegint →

La burocràcia mata

Publicat el per
Respon
Image

Impostos per a uns bons serveis públics

No en dubtem: els impostos són imprescindibles per mantenir uns serveis públics de qualitat. Pagar-los és, doncs, una obligació ineludible.

El nostre Estat del benestar estava dissenyat per a una societat de base industrial (guanys destinats a sous i impostos, bàsicament). I la realitat actual és que la gran riquesa generada per les plataformes digitals globals (el que Genís Roca etiqueta de ‘feudalisme digital’) ni tributa ni crea gaires llocs de treball en el nostre entorn.

Tanmateix això no és cap obstacle perquè la desfasada arquitectura fiscal del nostre país i de la resta d’Europa continuï imposant sistemes de control estricte que afecten la resta de la població. I això que l’Estat espanyol de vegades s’escapa d’homologar i transposar directives europees com la que exonera els autònoms de pagar l’IVA fins que no arribin als 80.000 euros.  

Continua llegint →

Les ZBE serveixen?

Publicat el per
Respon

Ciència i risc ambiental planetari

semáforo PBScience

Control de Salut Planetaria

El 2025 s’han superat set límits planetaris del total de nou establerts en l’informe Control de salut planetària 2025) planetaryhealthcheck.org dins el projecte Planetary Boundaries Science (PBScience, Ciència dels Límits Planetaris), llançat el 2023: acidificació dels oceans, canvi climàtic, integritat de la biosfera (pèrdua de biodiversitat), canvis en l’ús del sòl, fluxos bioquímics (nitrogen i fòsfor), entitats químiques sintètiques i càrrega d’aerosols atmosfèrics.

Davant d’aquesta dramàtica situació, PBScience impulsa una Iniciativa de Límits Planetaris (PBI) per trobar solucions científiques als riscos ambientals. 

Les zones de baixes emissions (ZBE)

L’avís de PBScience significa ras i curt que la contaminació ens està emmalaltint i matant de mica en mica (infarts, ictus, asmes i càncers de pulmó). La contaminació de l’aire que respirem pel trànsit es manifesta concretament per les partícules PM10 i PM2,5 (partícules en suspensió de menys de 10 i 2,5 micres, respectivament) i també pels òxids de nitrogen (NOx), causants aquests últims d’asma infantil i inflamació de vies respiratòries.

Continua llegint →

¿Las ZBE sirven?

Publicat el per
Respon

Ciencia y riesgo ambiental planetario

semáforo PBScience

Control de Salut Planetaria

En 2025 se han superado siete límites planetarios del total de nueve establecidos en el informe Control de salud planetaria 2025) planetaryhealthcheck.org dentro del proyecto Planetary Boundaries Science (PBScience, Ciencia de los Límites Planetarios), lanzado en 2023: acidificación de los océanos, cambio climático, integridad de la biosfera (pérdida de biodiversidad), cambios en el uso del suelo, flujos bioquímicos (nitrógeno y fósforo), entidades químicas sintéticas y carga de aerosoles atmosféricos.

Ante esta dramática situación, PBScience impulsa la Iniciativa de Límites Planetarios (PBI) para encontrar soluciones científicas a los riesgos ambientales.

Las zonas de bajas emisiones (ZBE)

El aviso de PBScience significa lisa y llanamente que la contaminación nos está enfermando y matando paulatinamente (infartos, ictus, asmas y cánceres de pulmón). La contaminación del aire que respiramos por el tráfico se manifiesta concretamente por las partículas PM10 y PM2,5 (partículas en suspensión de menos de 10 y 2,5 micras, respectivamente) y también por los óxidos de nitrógeno (NOx), causantes estos últimos de asma infantil e inflamación de vías respiratorias.

Continua llegint →

Cal Peret i Castellolí, al cor i als mitjans de comunicació

Publicat el per
Respon

Publiquem dos vídeos relacionats amb la família Costa. Tots dos expliquen dues informacions relacionades amb Cal Peret, la casa pairal de ma mare i dels seus sis germans ja tots difunts.

D’una banda el reportatge per al programa de TV3 Tot Es Mou (TEM), conduït per l’Helena Garcia Melero, del divendres 13 de juny de 2025, sobre l’impuls de la família i l’Ajuntament de Castellolí per «fer bategar de nou la fleca i la botiga».

De l’altra, amb motiu del Mil·lenari de la Montanya de Montserrat, Catalunya Ràdio (amb La Mira de realitzadora) ha elaborat uns pòdcasts amb tota mena de dades i històries. La Montserrat i l’Ignasi Costa Castelltort, en aquest tall de veu relatat per Joan Pera, expliquen com Màrius Costa Prat (i son pare Felicià Costa) van amagar i salvar part del tresor del Monestir de Montserrat, amb segurament la peça més valuosa: el santcrist de l’Altar Major.

Valorant el govern obert deu anys després

Publicat el per
Respon

«La diada de Sant Jordi és diada assenyalada» que deia el poeta Maragall. M’afegeixo a la diada comunicant amb goig que l’INAP acaba de publicar un llibre sobre el govern obert en tot l’àmbit iberoamericà en el qual participo com a autor del capítol ‘Decàleg per governar (de debò) d’una manera més oberta: 10 propostes d’actuació des del Govern de Catalunya’.

👉🏽 e-book: https://bit.ly/ebookogov
👉🏽 Llibre: https://bit.ly/balanceogov

Continua llegint →

Cotxes elèctrics, punts de recàrrega, vendes en línia i bizums a la declaració de renda 2024

Publicat el per
Respon

REHABILITACIÓ EDIFICIS I PLAQUES SOLARS

Deducció del 20%, 40% o 60 % per instal·lació finestres que aïllin o plaques fotovoltaiques.

ADQUISICIÓ DE VEHICLE ELÈCTRIC I PUNT DE RECÀRREGA

Deducció del 15% en motos i cotxes elèctrics (màxim 3.000 €) i punts de recàrrega (màxim 600€).

ELS AJUTS I SUBVENCIONS TRIBUTEN EN LA DECLARACIÓ DE RENDA?

  • Les subvencions a instal·lació de plaques FV amb Fons NextGen no tributen
  • Els ajuts a cotxes i motos elèctrics del Moves III sí que tributen

Per tant, en el cas de persones físiques hem de declarar a la base de la declaració de renda els ajuts cobrats el 2024.

Continua llegint →

Decàleg per governar de debò de manera més oberta

Publicat el per
1

Què aporta aquest article

A partir del text castellà del llibre que es publicarà properament, Jordi Graells exposa, en aquest article en català en forma de decàleg, un seguit d’actuacions distintives i amb un grau de disrupció important (algunes ja recollides en una infografia de 2020) imprescindibles per a una governança oberta en òptica d’Atenció Ciutadana. La lectura d’aquestes actuacions o bé coordinades o bé liderades per l’autor –empreses durant el seu càrrec de director general d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya i també abans de ser-ho– inspirarà els lectors perquè les impulsin també en els seus àmbits respectius ;).

Cada un dels deu exemples de bones pràctiques acaba amb una proposta d’actuació per animar els lectors a posar-les immediatament en marxa.

Image
Continua llegint →

Dos vídeos clau per dominar criteris, lèxic, ortografia i sintaxi en català

Publicat el per
Respon

La llengua és un sistema ampli que cal dominar en els diferents usos. Aquests dos vídeos ofereixen una llista amb criteris lingüístics per comunicar de manera concisa, econòmica i empàtica, a més d’adequada a governs i administracions i també, per extensió, a totes les empreses i entitats en general. S’hi fan constar els criteris que poden presentar més dificultat i, en canvi, no s’hi recullen aquells altres que segurament són més fàcils de recordar o de dominar.

I és que les organitzacions han de tenir també el seu propi estil comunicatiu que les diferenciï de les altres. Amb tanta profusió de missatges, han d’empatitzar amb clients i ciutadania, han de seduir-los i, quan calgui, tenir la capacitat d’emocionar-los. Hi ha estudis que demostren que comunicar en un llenguatge clar i empàtic, que millori l’experiència satisfactòria de la persona usuària, comporta guanys humans i econòmics. I, a més, cal fer-ho en el registre lingüístic adequat, usant les formes correctes i genuïnes. Trobar, doncs, el registre comunicatiu adequat en les comunicacions amb clients i ciutadania repercuteix directament en la imatge de les organitzacions.

👉 https://youtu.be/HBR1v38_Y1c?si=hx9mLcgACSa1Q27t
👉 https://youtu.be/bARpzuA4A_s?si=8WPDev1KM0M8gSxy

Estic molt content d’haver participat decisivament en aquests materials, que es basen en el capítol 4 del ‘Manual dels governs a Instagram’ https://gen.cat/manualgovernsinstagram. Amb tot el contingut validat per Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Dos vídeos amb pautes lingüístiques per a la comunicació pública

Què aniria bé que passés el 2023 en gestió pública?

Publicat el per
Respon
crowdsourcing, ciutadà proveïdor

A més de les fites en gestió pública que les organitzacions segur que maldaran per fer realitat, ara desitjaria que el 2023 en succeïssin algunes que impactessin en el conjunt de la societat. Fites concretes que, amb tot l’esforç del món, s’acabin executant. Altrament, seran propòsits d’esmena i millora que no deixen mai la seva condició de semàntiques i prou.

Continua llegint →

¿Qué estaría bien que sucediera en 2023 en gestión pública?

Publicat el per
Respon
Image

Además de los hitos en gestión pública que las organizaciones seguro que se esforzarán por hacer realidad, ahora desearía que en el 2023 sucedieran algunos que impactaran en el conjunto de la sociedad. Hitos concretos que, con todo el esfuerzo del mundo, se acaben ejecutando. De lo contrario, serán propósitos de enmienda y mejora que no dejan nunca su condición de semánticas.

Continua llegint →

Mesures catalanes

Publicat el per
Respon
Image

Als que sou més granadets o bé sou de poble segur que us sonaran aquestes mesures, l’autèntic ‘sistema mètric català’, que, quan les feu servir ara, us miren com si fóssiu d’un altre planeta. I alguns hem tingut la sort de sentir comptar-hi, amb les mesures, i usar-les internament com aquell que encara compta en pessetes i no euros ;).

Continua llegint →

ÍTACA per mesurar les teves competències digitals / para medir tus competencias digitales / for measuring your digital skills / pour mesurer votres compétences numériques

Publicat el per
11

ÍTACA. Índex de transformació digital d'alts càrrecs per autodiagnosi CAT: ÍTACA és un senzill test per autoavaluar el nivell de transformació [digital] d’un alt càrrec. Però també serveix per a qualsevol professional que vulgui mesurar el domini d’eines digitals per transformar el seu entorn més immediat. Ara incorpora continguts adaptats a serveis i eines més actuals (xarxes, missatgeria, bots…).

Adreçat a professionals tant d’empreses privades com públiques. els seus hàbits digitals personals i els que té en l’exercici del seu càrrec. El test es pot anar fent progressivament i veure en cada moment el nivell d’evolució o de progrés.
👉🏾 ÍTACA català https://bit.ly/ITACACAT

_______________

ÍTACA. Índice de transformación digital de altos cargos por autodiagnosis

ESP: ÍTACA quiere ser un instrumento simple y eficaz para medir las competencias digitales en las que debe estar formado un alto cargo (o cualquier otro profesional) en el siglo veintiuno uno. La encuesta se basa en un sencillo formulario de Google que puede autoadministrarse sin ninguna dificultad..

👉🏾 ÍTACA castellano https://bit.ly/ITACAESP

_______________

ÍTACA. Digital Interface Adoption Rate of Senior Staff by Self-Assessment Survey

EN: ÍTACA wants to be a simple and effective instrument for measuring the digital skills in which a high position (or any other professional) must be achieved in the twenty-first century. The survey is based on a simple Google form that can be self-administered with no difficulty.

👉🏾 ÍTACA English https://bit.ly/ITACAEN

_______________

Indice de transformation numèrique des postes de cadres supérieurs par l'autodiagnostic

FR: ITACA se veut un instrument simple et efficace pour mesurer les compétences numériques dans lesquelles un cadre supérieur (ou tout autre professionnel) doit se former au XXIe siècle. L’enquête est basée sur un simple formulaire Google qui peut être auto-administré sans aucune difficulté.

👉🏾 ÍTACA français https://bit.ly/ITACAFR