1935
| Tipus | any civil i any comú que comença en dimarts  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1935 (mcmxxxv) |
| Islàmic | 1354 – 1355 |
| Xinès | 4631 – 4632 |
| Hebreu | 5695 – 5696 |
| Calendaris hindús | 1990 – 1991 (Vikram Samvat) 1857 – 1858 (Shaka Samvat) 5036 – 5037 (Kali Yuga) |
| Persa | 1313 – 1314 |
| Armeni | 1384 |
| Rúnic | 2185 |
| Ab urbe condita | 2688 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1900 1910 1920 - 1930 - 1940 1950 1960 | |
| Anys | |
| 1932 1933 1934 - 1935 - 1936 1937 1938 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1 de gener - Comença a editar-se L'Instant, «diari de la nit», un diari vespertí vinculat a la Lliga Catalana.[1]
- 16 de febrer - Manacor: Estrena al Teatre Principal del sainet musical Ai Quaquin que has vengut de prim!, de Sebastià Rubí (llibret) i Antoni M Servera (música).[2]
- 21 de març - Barcelona: S'estrena al teatre Poliorama la comèdia La Rambla de les Floristes, de Josep Maria de Sagarra.[3]
- març - Barcelona: S'instal·la la primera escala mecànica de la ciutat als Magatzems Sepu.[4]
- juny - Sitges. La Junta de Museus i l'Ajuntament de Sitges lloguen als hereus de Charles Deering el Palau de Maricel com ampliació del Cau Ferrat, amb posterior opció de compra.
- 17 de juliol - Barcelona: Josep Sunyol i Garriga, que serà assassinat pels franquistes el 6 d'agost de 1936, esdevé president del Barça.
- 29 de setembre - Barcelona: el Bloc Obrer i Camperol i l'Esquerra Comunista s'unifiquen i esdevenen el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).[5]
- 6 d'octubre: Primera escalada al Trencabarrals, una de les agulles de la muntanya de Montserrat.
- Resta del món
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | No atorgat |
| Pau | Carl von Ossietzky |
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 5 de febrer - Alcoi: Amand Blanquer i Ponsoda, compositor i pedagog musical valencià (m. 2005).
- 17 de març - Barcelona: Luis Goytisolo i Gay, escriptor català en llengua castellana (m. 2026).[7]
- 24 de març - Mataró: Pere Pubill i Calaf, més conegut com a Peret, creador de la rumba catalana. (m. 2014).[8]
- 25 de març - Vilafranca del Penedès: Josep Soler i Sardà, compositor i assagista català (m. 2022).
- 3 de maig - Tremp: Jordi Mir i Parache, lingüista, escriptor i activista cultural català.
- 27 de maig - Igualada: Teresa Llacuna, pianista catalana, concertista i professora.[9]
- 11 de juny - l'Hospitalet de Llobregat: Núria Espert, actriu catalana de teatre, cinema i televisió, directora teatral i operística.[10]
- 28 de juny - Barcelona: Marta Ferrusola i Lladós, muller del 126è president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol (m. 2024).
- 1 de juliol - Barcelona: Josefina Castellví i Piulachs, oceanògrafa catalana, especialista en microbiologia marina.
- 22 de juliol - Barcelonaː Santiago Dexeus i Trias de Bes, ginecòleg català (m. 2024).
- 26 de juliol - Girona: Francesc Ferrer i Gironès, escriptor i polític català (m. 2006).
- 4 d'agost - Barcelona: Helena Lumbreras, directora de cinema, guionista i operadora de càmera espanyola (m. 1995).[11]
- 6 d'agost - Lleida: Trini Tinturé, historietista i il·lustradora catalana (m. 2024).[12]
- 5 de setembre - La Seu d'Urgellː Dolors Majoral i Moliné, política catalana de l'Alt Urgell, primera presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Urgell.[13]
- 13 de setembre - Terrassa: Joana Biarnés, fotògrafa catalana, primera fotoperiodista i reportera gràfica (m. 2018).[14]
- 8 de desembre - Barcelona: Fèlix Millet i Tusell, empresari català (m. 2023).
- 21 de desembre - Oak Park, Illinois, Estats Units: John G. Avildsen, director de cinema estatunidenc (m. 2017).[15]
- 25 de desembre - Sitges: Remei Margarit i Tayà, psicòloga, cantautora, professora i escriptora, fundadora d'Els Setze Jutges.[16]
- Resta del món
- 8 de gener, Tupelo, Mississipi, EUA: Elvis Presley, cantant de rock estatunidenc (m. 1977).[17]
- 28 de gener - Londres: David Lodge, escriptor anglès (m. 2025).[18]
- 30 de gener, Grosseto (Itàlia): Elsa Martinelli, actriu italiana (m. 2017).[19]
- 31 de gener, Utxiko, Japó: Kenzaburō Ōe, escriptor japonès, Premi Nobel de Literatura 1994.
- 4 de febrer, Granada, Andalusia: Antonina Rodrigo García, escriptora andalusa resident a Barcelona des de 1970.[20]
- 27 de febrer, Mòdena, Itàlia: Mirella Freni, soprano operística italiana.[21]
- 3 de març, Veselinovo, Bulgària: Jéliu Jéliev, polític búlgar, primer President de Bulgària elegit democràticament.(m. 2015).[22]
- 4 de març, Thisted, Dinamarca: Bent Larsen, Gran Mestre d'escacs (m. 2010).
- 5 de març, Palerm: Letizia Battaglia, fotògrafa i fotoperiodista italiana, coneguda pel seu treball sobre la Màfia (m. 2022).[23]
- 10 de març, Saragossa, Aragó: José Antonio Labordeta, escriptor i cantautor aragonès (m. 2010).
- 19 de març, Illa de Moçambic, província de Nampula: Lília Momplé, escriptora moçambiquesa.[24]
- 20 de març, Sevilla: Lolita Sevilla, cantant i actriu espanyola (m. 2013).[25]
- 21 de març, Carmelo, Colonia: Gladys Parentelli, fotògrafa, periodista i teòloga feminista uruguaiana.[26]
- 25 de març, Florència (Itàlia): Simone Forti, artista i coreògrafa italo-nord-americana.[27]
- 26 de març, Safed, Palestina: Mahmud Abbas conegut també pel nom de guerra Abú Mazin, President de l'Autoritat Nacional Palestina.[28]
- 29 de març, San Francisco, Califòrnia: Sandra G. Harding, filòsofa de la ciència i feminista estatunidenca.[29]
- 7 d'abril, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Graciela Salicrup, matemàtica i arquitecta mexicana, investigadora pionera en topologia (m. 1982).[30]
- 11 d'abril, Elst, Països Baixos: Pierre Kartner, conegut com el pare Abraham, músic, compositor de cançons i cantant.
- 16 d'abril, Limlingerode, Magdeburg: Sarah Kirsch, destacada poeta alemanya (m. 2013).[31]
- 22 d'abril, Crescentino, Vercelli (Itàlia): Fiorenza Cossotto, mezzosoprano italiana.[32]
- 2 de maig - Bagdad (Iraq): Faisal II (àrab: الملك فيصل الثاني Fayṣal),rei de l'Iraq del 4 d'abril de 1939 fins que fou enderrocat i mort (1958) junt amb altres membres de la família) per un cop d'estat militar, en què es va proclamar la república.[22]
- 20 de maig - Montevideo: José Mujica, agricultor i polític uruguaià, 40è president de l'Uruguai (m. 2025).[33]
- 29 de maig - Oviedo: Maribel Álvarez López-Vega, escriptora i locutora de ràdio.[34]
- 31 de maig - Sevilla: María Galiana Medina, actriu espanyola, coneguda i respectada com a actriu de repartiment.[35]
- 13 de juny,
- Noreikiškės, Lituània: Ugné Karvelis, editora, escriptora, crítica literària, traductora i diplomàtica lituana a la UNESCO (m. 2002).[36]
- Gàbrovo, (Bulgària) i Casablanca (Marroc): Christo i Jeanne-Claude, matrimoni d'artistes que realitza instal·lacions artístiques ambientals (art natura) (m. 2020).[37]
- 14 de juny, Nova York: Vivian Gornick, crítica, periodista, assagista, biògrafa i activista feminista nord-americana.[38]
- 19 de juny, Sevillaː Mikaela, cantant de cobla i actriu espanyola (m. 1991).[39]
- 21 de juny, Cajarc, França: Françoise Sagan, escriptora francesa de novel·la i teatre (m. 2004).[40]
- 24 de juny, Colfax, Louisiana (EUA): Terry Riley, compositor i pianista nord-americà de música contemporània.[41]
- 30 de juny, Valladolid, Castella i Lleó: Lola Herrera, actriu espanyola de teatre, cinema i televisió.[42]
- 6 de juliol, Takster, Tibet: Tenzin Gyatso, XIV Dalai Lama.
- 9 de juliol, San Miguel de Tucumán: Mercedes Sosa, cantant argentina, amb arrels en el folk (m. 2009).[43]
- 12 de juliol, Nirasaki, Yamanashi, Japó: Satoshi Ōmura, bioquímic japonès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2015.[44]
- 13 de juliol, Dannemarie, Françaː Monique Wittig, escriptora feminista francesa (m. 2003).[45]
- 14 de juliol, Txangun, Xina: Ei-ichi Negishi, químic japonès, Premi Nobel de Química de l'any 2010.[46]
- 14 de juliol, Xangai: Zhang Hanzhi, traductora, diplomàtica i escriptora xinesa.
- 17 de juliol, Bronx, Nova York: Diahann Carroll, actriu i cantant estatunidenca (m. 2019).[47]
- 25 de juliol, Evanston: Barbara Harris, actriu estatunidenca de teatre i cinema (m. 2018).[48]
- 22 d'agost, Norwich (Connecticut): Annie Proulx, escriptora i periodista estatunidenca, coneguda per les seves novel·les i relats curts.[49]
- 26 d'agost, Newburgh (Nova York): Geraldine Ferraro, política estatunidenca, primera dona a optar a la vicepresidència (m. 2011).[50]
- 30 d'agost,
- Bucarest: Alexandra Bellow, matemàtica romanesa, especialista en teoría ergódica, probabilitat i anàlisi.[51]
- Gibbstown, Nova Jersey, USA: Sylvia Earle, biòloga marina, exploradora i autora estatunidenca.[52]
- 31 d'agost, Veracruz: Rosenda Monteros, actriu mexicana (m. 2018).[53]
- 10 de setembre, Maple Heights, Ohio: Mary Oliver, poeta estatunidenca (m. 2019).[54]
- 11 de setembre, Vérkhneie Jílino, krai de l'Altai, Rússia: Guèrman Stepànovitx Titov, astronauta rus (m. 2000).
- 16 de setembre, Buenos Aires, Argentina: Esther Vilar, metge, psicòloga i escriptora argentina.[55]
- 17 de setembre, La Junta, Colorado (EUA): Ken Kesey escriptor estatunidenc (m. 2001).[56]
- 19 de setembre, Carboneras, Almeria: Encarna Sánchez, periodista espanyola, locutora de ràdio i presentadora de televisió (m. 1996).[57]
- 29 de setembre,
- Xangai, Xina: Ingrid Noll, escriptora alemanya de novel·la policíaca.[58]
- Niçaː Mylène Demongeot, actriu francesa (m. 2022).[59]
- 1 d'octubre, Walton-on-Thames, Anglaterra: Julie Andrews, actriu de cinema i teatre.[60]
- 14 d'octubre, Bern, Idaho (EUA): La Monte Young, compositor estatunidenc.[61]
- 3 de novembre, Andhra Pradesh: Jikki, popular cantant índia
- 8 de novembre, Sceaux, França: Alain Delon, actor cinematogràfic francès (m. 2024).[62]
- 11 de novembre, Estocolm, Suècia: Bibi Andersson, actriu de teatre i de cinema sueca.[63]
- 1 de desembre, Ciutat de Nova York, Estats Units: Woody Allen, cineasta estatunidenc.[64]
- 13 de desembre,
- Madrid: Lidia Falcón, advocada i periodista, dinamitzadora i activista des dels anys seixanta de la causa feminista.[65]
- Istanbul: Türkân Saylan, metgessa turca que treballà contra la lepra i a favor de l'educació de les noies.[66]
- Noriyoshi Ohrai, il·lustrador japonès
- 25 de desembre, Buenos Airesː Susana Rinaldi, actriu i cantant argentina de tango.[67]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 4 de febrer - Cartagena, Regió de Múrcia: Víctor Beltri i Roqueta, arquitecte català (n. 1862).
- 27 de març - Barcelona: Francesc Moragas i Barret, advocat i economista català.
- 13 de juliol - Rafael Masó i Valentí, arquitecte noucentista, poeta i polític catalanista gironí.
- 23 de juliol - Burgos: Carmen Gimeno Presencia, La Venus Valenciana, cantant i vedet valenciana, que morí assassinada.[68]
- 30 d'abril - Barcelona: Joana Valls, modista catalana, una de les més rellevants del tombant del s. XX (n. 1855).[69]
- Resta del món
- 10 de gener, París: Virginie Demont-Breton, pintora francesa (n. 1859).[70]
- 15 de gener: Lucien Fugère, cantant francès.
- 13 de febrer, San Gervasio Brescianoː Vernon Lee, escriptora britànica d'assaig, narrativa de fantasmes, viatges i poesia (n. 1856).[71]
- 28 de febrer, Rio de Janeiro: Chiquinha Gonzaga, pianista, compositora i directora d'orquestra brasilera (n. 1847).[72]
- 8 de març: Ruan Lingyu, actriu xinesa figura cabdal del cinema mut xinès dels anys 30.[73]
- 12 de març - Nova York, Estats Units d'Amèrica: Mihajlo Pupin, físic i químic físic serbi i americà.
- 16 de març - Aberdeen (Escòcia): John James Rickard Macleod, metge escocès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1923 (n. 1876).
- 14 d'abril - Bryn Mawr, EUA: Emmy Noether, matemàtica alemanya (n. 1882).
- 15 d'abril - Skagen, Dinamarca: Anna Ancher, pintora impressionista danesa (n. 1859).[74]
- 23 d'abril - Berlín: Wanda von Debschitz-Kunowski, fotògrafa independent alemanya.[75]
- 5 de maig, Roma: Alberto Cametti, organista i compositor
- 10 de maig, París: Charles-Olivier-René Bibard, pianista.
- 12 de maig - Varsòvia (Polònia): Józef Piłsudski de Kościesza, va ser el primer Cap d'Estat (1918 - 1922), "Mariscal de Polònia" (des del 1920) i dictador (1926 - 1935) de la Segona república polonesa (n. 1867).[22]
- 15 de maig - Leningrad, URSS: Kazimir Malèvitx, pintor i teorètic ucraïnès de l'avantguarda soviètica. Creador del suprematisme (n. 1878).[76]
- 19 de maig - Bovington Camp, Dorset (Anglaterra): T. E. Lawrence, funcionari britànic, conegut com a Lawrence d'Aràbia (n. 1888).[77]
- 21 de maig - Chicago, EUA: Jane Addams, pacifista Premi Nobel 1931 (n. 1860).[78]
- 9 de juny - Atenes: Euphrosine Paspati, tennista grega que va competir a començaments del segle xx (n. 1880).[79]
- 24 de juny - Medellín, Colòmbia: Carlos Gardel, cantant i compositor de tangos argentí, considerat el més important de la primera meitat del segle xx.[80]
- 12 de juliol - París, França: Alfred Dreyfus, militar jueu francès, protagonista d'un judici per espionatge (n.1859).[81]
- 18 de juliol - Nova York, Estats Units d'Amèrica: Letitia Mumford Geer, inventora que va patentar la xeringa que es pot fer servir amb una sola mà (n. 1852).
- 19 de juliol - Hèlsinki: Selma Kajanus, concertista i professora de piano i arpista (n. 1860).[82]
- 26 de juliol - Berlínː Käthe Paulus, paracaigudista alemanya pionera i inventora.[83]
- 8 d'agost, Pennsilvània: John Barnes Wells, compositor i cantant de jazz.
- 17 d'agost - Pasadena: Charlotte Perkins Gilman, escriptora, sociòloga i activista política estatunidenca (n. 1860).[84]
- 26 d'agost: Sarmiza Bilcescu, advocada.
- 21 de setembre, Saint-Maür- des-Fossés, Parísː Luisa Spagnoli, empresària italiana.[85]
- 29 de setembre, Londres: Winifred Holtby, periodista i novel·lista anglesa (n. 1898).[86]
- 19 d'octubre, Talença, Françaː Anna Hamilton, metgessa francesa, determinant en l'evolució de la professió d'infermeria a França (n. 1864).[87]
- 21 de novembre, Brunsvic: Agnes Pockels, investigadora de química orgànica (n. 1862).[88]
- 30 de novembre - Madrid: Jesús Aroca y Ortega, compositor.
- 4 de desembre - París, França: Charles Robert Richet, metge francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1913 (n. 1850).
- 13 de desembre - Lió, França: François Auguste Victor Grignard, químic francès, Premi Nobel de Química de l'any 1912 (n. 1871).
- 21 de desembre - Göteborg, Götaland, Suècia: Kurt Tucholsky, escriptor i periodista alemany.
- 24 de desembre - Viena, Àustria: Alban Berg, compositor austríac (n. 1885).[89]
Referències
[modifica]- ↑ «L'Instant». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 31 desembre 2022].
- ↑ Ferrer Vallespir, Antoni. «L'enregistrament a Barcelona del disc de 'Ai Quaquín que ha vengut de prim!'». Revista 07500, 12-04-2022. [Consulta: 14 gener 2025].
- ↑ «Teatre Poliorama (Rambla) | Barcelona | Barcelonès». Endrets. [Consulta: 13 gener 2025].
- ↑ Faciabén Lacorte, Patrícia «Los Grandes Almacenes en Barcelona» (en castellà). Scripta Nova - Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, VII, 140, 1 maig 2003. ISSN: 1138-9788 [Consulta: 7 gener 2014].
- ↑ «Partit Obrer d’Unificació Marxista | enciclopedia.cat». [Consulta: 13 juliol 2025].
- ↑ Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres Premios Nobel de ciencias (en castellà). Primera edición. Barcelona: Plataforma, 2018, p. 68. ISBN 978-84-17114-70-1.
- ↑ «S’ha mort l’escriptor Luis Goytisolo a 91 anys». [Consulta: 14 juliol 2026].
- ↑ «Peret | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ Paris, Alain. Le Nouveau Dictionnaire des interprètes (en francès). Groupe Robert Laffont, 2015-04-16. ISBN 978-2-221-18755-5.
- ↑ «Núria Espert i Romero | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «El Col·legi de Metges investiga presuntas negligencias en el tratamiento del cáncer» (en castellà). La Vanguardia, 10-08-1995. [Consulta: 14 agost 2021].
- ↑ Ester, Belén. «Pionera ilustradora de Bruguera» (en castellà). El Debate, 21-01-2024. [Consulta: 14 febrer 2024].
- ↑ Pardinilla Vilaplana, Jordi «Maria Dolors Majoral Moliné, activista urgellenca i lluitadora perseverant». El picot negre, núm. 38. Revista informativa del Parc Natural del Cadí-Moixeró, 12-2021, p. 21-27.
- ↑ «Joana Biarnés i Florensa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «John G. Avildsen | American director and cinematographer» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «Remei Margarit». Cancioneros. [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Elvis Aron Presley | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ Llumà, Núria Juanico. «David Lodge, mor l'escriptor i mestre de l'humor anglès», 03-01-2025. [Consulta: 3 gener 2025].
- ↑ «Elsa Martinelli | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 desembre 2021].
- ↑ «Antonina Rodrigo García - Las becas de la March» (en castellà). Fundación Juan March. [Consulta: 29 desembre 2024].
- ↑ «Mirella Freni | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 febrer 2020].
- 1 2 3 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Ali, Francesco. «Battaglia ‘Senza Fine’ sullo Stretto» (en italià). Enciclopedia Italiana Treccani. [Consulta: 12 gener 2025].
- ↑ Ledford-Miller, Linda «"So few and yet so little known"ː Historical recovery and reconstruction in the work of Lilia Monplé». Africa: Rivista trimestrale di studi e documentazione dell'Istituto italiano per l'Africa e l'Oriente, núm. 3/4, Settembre-Dicembre 2006, p. 564-582.
- ↑ «Aniversario del nacimiento de Lolita Sevilla» (en castellà). Centro de Documentación Musical de Andalucía. Arxivat de l'original el 2020-03-27. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ Barrales, Dahiana; Scafati, María Alejandra. «Fe feminista: las historias de las colonienses Ana Maria Rübens y Gladys Parentelli» (en castellà). La diaria, 17-03-2021. [Consulta: 1r febrer 2025].
- ↑ «Simone Forti». IMDb. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Mahmoud Abbas (Palestinian leader)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ Klett, Joseph; Roberts, Jody A. «Oral history interview with Sandra Harding» (en anglès). Science History Institute. Oral histories. [Consulta: 10 febrer 2025].
- ↑ «Graciela Salicrup» (en castellà). UNAM. [Consulta: 21 abril 2022].
- ↑ «Sarah Kirsch». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: setembre 2019].
- ↑ «Cossòtto, Fiorenza» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «S'ha mort José Mujica, ex-president de l'Uruguai i referent de l'esquerra mundial». [Consulta: 14 maig 2025].
- ↑ Arguimbau Latorre, Miquel. Memòries de Radio Juventud : la ràdio "Al mil por mil". [Barcelona]: Col·legi de Periodistes de Catalunya, DL 1999. ISBN 84-930384-0-7.
- ↑ «Maria Galiana - Biografía de Maria Galiana». [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ «Cultural ambassador dies in Paris». The Baltic Times, 07-03-2002. [Consulta: 19 gener 2022].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ Medina, Eva Blanco «Vivian Gornick, 83 años, mujer enrabietada y fenómeno literario del año» (en castellà). El País [Madrid], 22-10-2018. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Mikaela». Enciclopedia del Cine Español, 05-07-2018. [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ «Françoise Sagan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Pérez, Susana. «Lola Herrera: “Toda una vida es insuficiente para hacer todo”» (en castellà). Madridiario. [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Mercedes Sosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2015» (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «Veinte años de la desaparición de Monique Wittig, una lesbiana revolucionaria». Naiz, 08-01-2023. [Consulta: 3 juny 2025].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2010» (en anglès). [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ Waggoner, Cassandra. «Diahann Carroll (1935-2019)» (en anglès). BlackPast.org. Història afroamericana, 23-05-2008. [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Muere la actriz estadounidense Barbara Harris a los 83 años» (en castellà). La República, 21-08-2018. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «E. Annie Proulx» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ Martin, Douglas «She Ended the Men's Club of National Politics (Published 2011)» (en anglès). The New York Times, 26-03-2011. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Alexandra Bellow, especialista en teoría ergódica» (en castellà). Mujeres conciencia, 30-08-2014. [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ Rafferty, John P. «Sylvia Earle» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 16 gener 2021].
- ↑ Martínez, Alegría. «Recuerdos de Rosenda Monteros». Milenio 2020, 04-01-2019. [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ «Mary Oliver | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ lecturalia.com. «Esther Vilar: libros y biografía autora» (en castellà). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Ken Kesey | American author» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ «Encarna Sánchez (1935-1996)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ Chung, Patricia. «Conoce a Ingrid Noll, la dama de la novela negra» (en castellà). Qué leer?, 02-03-2020. [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ Gavillet, Pascal. «Mylène Demongeot, adieu à une actrice qu’on aimait» (en francès). TDG, 1 diciembre 2022. [Consulta: 1 diciembre 2022].
- ↑ «Julie Andrews | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ Grimshaw, Jeremy N. «Young, La Monte [Thornton]». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.A2225888 [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «S'ha mort l'actor Alain Delon, llegenda del cinema francès». [Consulta: 18 agost 2024].
- ↑ «Bibi Andersson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Woody Allen | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Lidia Falcón O’Neill | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ Arsu, Sebnem «Turkan Saylan, Women’s Rights Champion, Dies at 73». The New York Times, 21-05-2009.
- ↑ Nudler, Julio. «Biografía de Susana Rinaldi» (en castellà). Todotango. [Consulta: 11 novembre 2025].
- ↑ «Sangre en el "cabaret"». Mundo gráfico, núm. 1239, 31-07-1935, pàg. 25, 26 i 27.
- ↑ Casal-Valls, Laura «Joana Valls: el ressò de la modernitat». Datatèxtil, 33. Circuit de Museus Tèxtils i de Moda a Catalunya, 01-12-2015.
- ↑ «Mujeres Pintoras: Virginie Demont-Breton» (en francès). Trianarts, actualització 10 gener 2024. [Consulta: 15 maig 2024].
- ↑ «Vernon Lee | English essayist» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 setembre 2021].
- ↑ Gandra, Alana. «A criadora da primeira marchinha de carnaval, Chiquinha Gonzaga» (en portuguès). Agencia Brasil, 28-02-2020. [Consulta: 5 setembre 2022].
- ↑ «Ruan Lingyu-Tragic Goddess (China Daily, 13 d'abril de 2006)» (en anglès). China.org.cn. [Consulta: 30 gener 2025].
- ↑ Fabritius, Elisabeth. «Anna Ancher» (en danès). Dansk Kvindebiografisk Leksikon, 22-04-2023. [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ «Debschitz-Kunowski, Wanda von (1870-1935)» (en alemany). Germanischen Nationalmuseum. Das Deutsche Kunstarchiv (DKA). [Consulta: desembre 2024].
- ↑ Néret, Gilles.. Kasimir Malevich, 1878-1935 y el suprematismo. Köln: Taschen, 2003. ISBN 3-8228-2298-1.
- ↑ «T.E. Lawrence | Biography, Accomplishments, Books, & Death» (en anglès). [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Jane Addams» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Fronietta Paspati Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 20 de setembre 2011. [Consulta: 12 juny 2016].
- ↑ «Carlos Gardel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Hillila, Ruth-Esther; Hong, Barbara Blanchard. Historical Dictionary of the Music and Musicians of Finland (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1997, pàg. 160-161. ISBN 978-0-313-27728-3.
- ↑ Hock, Sabine. «Paulus, Kätchen» (en alemany). Frankfurter Personenlexikon, 12-01-2021. [Consulta: 5 juny 2025].
- ↑ Showalter, Elaine; Baechler, Lea; Litz, A. Walton. Modern American Women Writers (en anglès). Simon and Schuster, 1993-09-27, p. 97. ISBN 978-0-02-082025-3.
- ↑ Valerio Corvisieri. «SARGENTINI, Luisa» (en italià). Dizionario Biografico Treccani.
- ↑ «Winifred Holtby, author of South Riding» (en anglès). Literary Ladies Guide, 16-12-2020. [Consulta: 28 gener 2021].
- ↑ «Anna Hamilton (1864-1935) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 12 març 2024].
- ↑ Tomé López, César. «Agnes Pockels, la química física del agua de fregar» (en castellà). Mujeres con ciencia, 16-02-2015. [Consulta: 5 gener 2022].
- ↑ «Alban Berg». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1935
