Pagina principala
|
Vox ind la vedrinaEl Lodovigh Maria Sforza (latin: Ludovicus Maria Sfortia; 3 de vost del 1452 – 27 de masg del 1508), cognossud ancasì con la scormagna de “El Nigher” o “El Mor”, l’è stait duca de Milan del 1494 infina al 1499 adree a la mort del nevod Sgiovann Galeazz Sforza, e duca de Bari del 1479 al 1500. Amalastant che el fudess nomà el quart fiœul del Franzesch Sforza – e donca fœura de la suzzession de la fameja – el Lodovigh a l’era un hom propri ambizzios e l’è riessid a la fenitiva a meter sota tut Milan. A l’inizzi l’ha ciapad la resgenza del ducad de la cugnada Bona Savoja, e pœu l’è suzzedud formalment al nevod quand che l’è mort, con l’indà a passà fœura i dessendent lesgitem sœu de lu chì. Es dis puranca che l’haiva invelenid sgiò el nevod intravers una gamina che l’haveva trait in pee personalment. Ind el cors del sò regn, Milan l’ha vedud la fiorida del Renassiment e, in sgionta, la sò cort l’era famosa fiss per el sò grandœur e in Lombardia, e in Italia. A l’era un gran patron dei art e el finanziava un frach de artista a la cort milanesa – intra i quai ghe figurava el Leonardo da Vinci – e, de facc, a l’è propri lu che el gh’ha ordenad al Leonardo de fà su la picciura de La Zena Darera. El Lodovigh l’era considerad fofign e caprizzios. Quand che el gh’haveva de frontà i menasce del rè Fons II de Napoli, el Lodovigh el gh’ha rogad ai Franzes de vutàll e j’ha fait donca vegnì sgiò in Italia, nomà per vesser pœu minga bon de defendes del periguel representad de lor chì. L’è stait salvad nomà de l’intervent de la sò fomna, la Beatriz d’Est. Quand che lee chì l’è morta, a gh’è vegnud adoss la depression e la sò cort l’è passada del vesser in festa a la desperazzion pussee completa. A la fenitiva, el s’è rendud al rè Luvis XII de Franza, che el l’ha impresonad via in Franza indova l’è morud. (Innanz) A l' savivet qe ...El Pietro Cociancich (italianizad in Pietro Canziani; Umago, 7 de marz 1884 - Castelfranch, 17 de setember 1944) a l'è stad un anarchegh italian, che l'ha combatud insema ai republegan in la guerra civil spagneoula e l'ha tolt part anca a la lota contra el fassism italian. El Cociancich el nass a Umag, cità de l'Istria che al temp la partegniva a l'Imperi d'Austria, fioeul de l'Antonio e de la Maria Vouk. Legnamer de profession, el se svesina de sgiovin al moviment anarchegh e ghe va dent ai moviment triestin, ben sorveliad di polee asburgegh. El va soldad in la Gran Guerra, indova che l'è mariner de la Marina austriega. Quand che la soa banda la passa al Regn d'Italia el se troeuva a lotà contra i fassista, per esempi cont el difender la Cambra del Lavorà de Triest: i squadrasce negher ghe brusarànn la cà per quella reson chi. In del setember del 1925 ghe troeuven un toch de granada in cà e 'l denonzien, e l'ann adree a l'è arestad a Oneglia, intant che 'l provava a lassà el Paes illegalment. Del 1928 a l'è arestad a Fium, indova che l'era dree a cercà un lavorà o a scapà, perchè el gh'haveva di daner fals. Semper l'istess ann la Milizzia Volontaria per la Sigurezza Nazzional de Turin el definiss 'me l'anarchegh pussee ativ de Triest. (Va inanz) Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes. Un proverbe a cas
"A vestir su una fassina la par una rejina" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nosts Cinq Pilaster i è:
Una vox de scriverCossa s'pœl far?
|

