Saltar al conteníu

Asia

Asia
Image
Situación
Image
Tipu continente
Parte de Tierra
Coordenaes 35°N 108°E / 35°N 108°E / 35; 108
Datos
Puntu más altu Everest[1]
Superficie 44 614 500 km²
Población 4 977 954 915 (2025)
Noamáu por Asia
Fusu horariu Nepal Standard Time (en) Traducir, Sri Lanka Standard Time (en) Traducir, Philippine Standard Time (en) Traducir, Magadan Time (en) Traducir, Armenia Time (en) Traducir, Hong Kong Time (en) Traducir, estaya horaria de la India, Vladivostok Time (en) Traducir, Korea Standard Time (en) Traducir, Asia/Tokiu, Asia/Thimphu (en) Traducir, UTC+06:00, time in China (en) Traducir, Hora d'Europa Oriental, Yekaterinburg Time (en) Traducir, Irkutsk Time (en) Traducir, Yakutsk Time (en) Traducir, Azerbaijan Time (en) Traducir, zona horaria d'Israel, Iran Standard Time Zone (en) Traducir, Krasnoyarsk Time (en) Traducir, fusu harariu de Taiwán, Indonesia Western Standard Time (en) Traducir, Indonesia Central Standard Time (en) Traducir, Time in Malaysia (en) Traducir, Pakistan Standard Time (en) Traducir, Bangladesh Standard Time (en) Traducir y Singapore Standard Time (en) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Asia ye un continente asitiáu nel hemisferiu norte que forma la parte oriental del supercontinente d'Eurasia. Ye'l continente más grande y más pobláu de la Tierra.[2]

Llenda pel norte col Océanu Glacial Árticu, l'Océanu Índicu pel sur, pel este col Océanu Pacíficu y pel oeste colos Montes Urales.

Xeografía física

[editar | editar la fonte]

Una de las rexones asiátiques más estenses ye Siberia.

Xeografía humana

[editar | editar la fonte]

La población asiática asítiase mayormente na fastera que va de Xapón a Paquistán incluyendo les islles d'Indonesia y Filipines, concentrándose ellí la metá de la humanidá. Esto débese al clima monzónicu que permite dos o más colleches de cereales, sobre too arroz.

Llingües

[editar | editar la fonte]

Les más importantes (con más de 75 millones de falantes) son el chinu, hindi, bengalí, árabe, xaponés, punyabí, wu, xavanés, telugu, coreanu, maratí, vietnamita y tamil. Como idiomes de rellación son perconocíos l'indonesiu, inglés y francés.

Les relixones más siguíes son el budismu, islamismu, hinduismu, confucionismu, taoísmu, sintoísmu, xudaísmu, y cristianismu, siendo'l continente el trubiecu de toes elles.

Según la teoría más aceutada anguaño (2004), tolos seres humanos proceden d'África y d'ellí fueron aportando a Asia, desendolcándose estremaes especies humanes, siendo la cabera descubierta l'home de Flores.

Xeografía política

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]


Países d'Asia
Afganistán | Arabia Saudita | Armenia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Brunéi | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Xuníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Laos | El Líbanu | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taxiquistán | Timor Oriental | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xeorxa | Xordania | Yeme