Ja és a la llibreria, ja n'hem comprat un exemplar, l'hem
llegit (i el rellegirem moltes vegades!) i hem après tant com hem pogut
entendre... en properes lectures ampliarem coneixements. Ens hem emocionat tant
com s'emociona una persona a qui li expliquen com llegir un pentagrama, tant
com algú que comença classes d’un idioma nou i diferent, tant com algú a qui un
altre desvetlla les claus de lectura que no ha sabut trobar per ell mateix: No
era un error d’impremta, formava part de La trilogia del limite, de Suzy
Lee, publicada per Corraini, en italià.
Fa uns dies, durant una visita a la llibreria d'un grup
d'alumnes de l'Escola d'Art i Disseny de Sant Cugat, comentàvem amb l'Eva
Virgili, la seva professora, que amb alguns autors ens falten eines,
coneixements, per llegir i comprendre del tot allò que han volgut explicar amb
les seves obres. Se’ns escapa tanta informació! Parlàvem de la Suzy Lee i de
l'Arnal Ballester, dos dels autors de la literatura infantil actual que
investiguen nous camins de narració a través de la imatge, de la il·lustració,
en cada obra que fan.
Corraini acaba de publicar en italià un assaig on la Suzy
Lee explica que els seus àlbums il·lustrats Espejo,
La Ola i Sombras, publicats en castellà per Barbara Fiore, formen una
trilogia on ha estat investigant el paper que té en el contingut de la història
narrada la part central de la doble pàgina d’un àlbum. Ho ha fet després de
donar-li voltes a les imatges que John Tenniel va utilitzar per il·lustrar el
pas d’Alícia a través del mirall. Tenniel oferia en una pàgina la visió frontal d’Alícia en aquesta banda del mirall (la realitat) i en la pàgina següent
vèiem també de front Alícia sortint per l’altra banda del mirall (la fantasia).
Suzy Lee explica que va estar pensant com podria
reflectir la visió lateral del mirall i va decidir fer que el continent esdevingués
imprescindible per entendre el contingut: la part central de la doble pàgina de
l’àlbum, la del relligat del llom, seria el mirall. D’aquí va sorgir la primera
obra de la trilogia, Espejo, que va
concebre en format vertical, com un mirall clàssic, on allò que comença
semblant la realitat acabarà esdevenint la fantasia i a la inversa. Amb La Ola va fer un pas més en la seva
investigació, canviant la verticalitat del mirall per horitzontalitat de
l’onada, l’horitzó del mar. En aquest àlbum apaisat, la lectura es continua
fent d’esquerra a dreta. La relligadura és la frontera que el mar no pot
travessar fins que no la travessa primer la nena. I tot canvia. El tercer pas
de la investigació afecta no només el format sinó també la lectura de la seqüència
narrativa. Sombras és un àlbum
apaisat que es llegeix de dalt a baix, quan llegim el pas de la realitat a la
ficció, l’ombra, però també es pot invertir el llibre per llegir el pas de la
ficció a la realitat en la doble pàgina.
L’adjectiu que ens ve al cap per resumir el que ens
trobem és “sublim”. Perquè la sorpresa no és descobrir que la nostra ignorància
ens va fer creure que La Ola tenia un
error d’enquadernació. La sorpresa és adonar-nos que és meravellós estar viu
per aprendre cada dia.
Gràcies, Suzy Lee!
I això és només una de les impressions de la primera lectura... On ens portarà
llegir aquest assaig dues, tres... mil vegades més?
