9 de gener
| << | Gener 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 356 dies per a finalitzar l'any i 357 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1708 - Alcoi és ocupat per les tropes borbòniques.
- 1951 - Barcelona: Arriba, per primer cop a l'Estat espanyol, la Sisena flota americana, fet que tindrà un impacte econòmic, social i polític molt important.
- Resta del món
- 1693 - Un terratrèmol destrueix seixanta pobles i llogarrons de Sicília i causa la mort a més de 50.000 persones.
- 1768 - Londres: Philip Astley crea el primer circ modern.
- 1822 - Brasil: Dia del Fico, acte de rebel·lia del príncep Pere, rebutjant acomplir les ordres de les corts portugueses i romanent al Brasil, iniciant un conflicte que el duria a declarar la independència aquell setembre.[1]
- 1837 - Puixkin, poeta rus, és ferit greument en un duel.
- 1863 - S'inaugura el metro de Londres, el primer ferrocarril subterrani del món, de set quilòmetres de longitud.
- 1879 - Xile - Es dicta la llei d'educació secundària, que disposa que hi ha d'haver almenys un liceu a cada província.
- 1923 - Juan de la Cierva fa el primer vol en autogir a Madrid.
- 1939 - Líbia és incorporada al territori d'Itàlia.
- 1991 - Primer or de la història de la natació espanyola en guanyar Martín López Zubero la final dels 200 esquena en el Campionat del Món.
- 2011 - Comencen les votacions del referèndum sobre la independència de Sudan del Sud, les quals duren fins al dia 15 de gener.
- 2021 - Mar de Java - El vol Sriwijaya Air 182 amb destinació a Pontianak cau al mar i moren les 62 persones que hi anaven.[2]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1850 - Reus: Lluís Quer Cugat, escriptor i economista.
- 1855 - Reus: Eduard Toda i Güell, diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català (m. 1941).
- 1893 - Vilamarxant, Camp de Túria: María Cora Muñoz Raga –Cora Raga–, mezzosoprano valenciana (m. 1980).[3]
- 1904 - Barcelona: Josep Miracle i Montserrat, escriptor i lingüista català (m. 1998).
- 1947 - Castelló de la Plana: Biel Mesquida Amengual, escriptor mallorquí.
- 1948 - Eivissa, Illes Balears: Josep Marí Marí, escriptor i pintor.
- 1950 - Roanne, França: Pia Crozet, escultora francesa establerta a Catalunya des dels anys setanta.[4]
- 1991 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental: Álvaro Soler, cantant i compositor català.[5]
- 2001 - Martorell, Baix Llobregat: Èric Garcia, futbolista català.[6]
- Resta del món
- 727 - Luoyang (Xina): Emperador Daizong de Tang (xinès: 唐代宗), va ser el vuitè emperador de la Dinastia Tang (m. 779).[7]
- 1763 - Rehestädt: Karl Gottlieb Umbreit, organista i compositor alemany.
- 1868 - Irene Parlby, política feminista i activista social canadenca, ministra i senadora (m. 1965).[8]
- 1875 - Nova York: Gertrude Vanderbilt Whitney, escultora i filantropa nord-americana (m.1942).[9]
- 1859 - Ripon, Wisconsin (EUA): Carrie Chapman Catt, sufragista estatunidenca (m. 1947)[10]
- 1881 - Florència, Regne d'Itàlia: Giovanni Papini, escriptor italià (m. 1956).[11]
- 1890 - Malé Svatonovice (Txèquia): Karel Čapek, escriptor txec, creador del terme robot (m. 1938).
- 1902 - Barbastre, Aragó: Josepmaria Escrivà de Balaguer, sant espanyol, fundador de l'Opus Dei.
- 1908 - París, França: Simone de Beauvoir, novel·lista, filòsofa existencialista, professora i feminista francesa.[12]
- 1913 - Yorba Linda, Califòrnia: Richard Nixon, president dels Estats Units.
- 1914:
- - Pittsburgh (els EUA): Kenny Clarke, bateria de jazz estatunidenc, inventor de la bateria moderna (m. 1985).
- - Chongqing (Xina): Lucien Bodard, periodista i escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 1981 (m. 1998).
- 1920 - Recife, Brasil: João Cabral de Melo Neto, poeta, assagista i diplomàtic brasiler (m. 1999).
- 1921 - Budapest: Ágnes Keleti, gimnasta artística hongaresa, guanyadora de deu medalles olímpiques.[13]
- 1922 - Raipur, Panjab (Índia Britànica): Har Gobind Khorana, biòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1968 (m. 2011).
- 1940 - Llemotges (França): Pierre Combescot, escriptor, periodista i crític musical francès, Premi Goncourt de l'any 1991 (m. 2017)
- 1941 - Staten Island, Ciutat de Nova York: Joan Baez, cantant estatunidenca.
- 1941 - Roma: Elena Ornella Paciotti, jutgessa i política italiana.
- 1956 -
- Londres, Anglaterra: Imelda Staunton, actriu anglesa.
- Würzburg, Alemanya: Waltraud Meier, mezzosoprano i soprano alemanya especialitzada en papers wagnerians.[14]
- 1959 - Guatemala: Rigoberta Menchú, Premi Nobel de la Pau el 1992.[15]
- 1961 - Little River, Kansas: Sandra Myers, atleta estatunidenca i després espanyola, i musicòloga.[16]
- 1973: Angela Bettis, actriu estatunidenca.
- 1974 - Ubrique, província de Cadis: Jesulín de Ubrique, torero espanyol.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1893 - València: Joaquim Balader i Sanchis, dramaturg valencià (n. 1828).
- 1904 - Barcelona: Josep Coll i Britapaja, compositor, especialment de sarsueles.
- 1920 - Barcelona: Miquel dels Sants Oliver i Tolrà, periodista i escriptor mallorquí.
- 1950 - Barcelona: Wenceslao Jiménez Orive, guerriller antifranquista del grup Los Maños, mort a trets per la policia.[17]
- 1965 - València: Ana María Ibars Ibars, escriptora i mestra valenciana.[18]
- 1971 - Súria: Salvador Perarnau i Canal, poeta i Mestre en Gai Saber.
- 2014 - Barcelona; Josep Maria Castellet, escriptor, crític literari i editor català.
- 2026 - Barcelona: Josep Maria Triginer i Fernández, polític català (n. 1943).[19]
- Resta del món
- 1514, Blois: Anna de Bretanya, reina de França i duquessa de Bretanya[20]
- 1799, Milà, ducat de Milà: Maria Gaetana Agnesi, matemàtica milanesa, poliglota i polemista il·lustrada[21]
- 1842, Bolonya: Maria Dalle Donne, metgessa, ginecòloga, professora italiana, directora de la Universitat de Bolonya[22]
- 1848, Hannover, Alemanya: Caroline Herschel, astrònoma d'origen alemany nacionalitzada britànica[23]
- 1853, Zamora, Espanya: Juan Nicasio Gallego, prevere i poeta espanyol.
- 1873, Kent, Anglaterra: Napoleó III, darrer monarca de França.
- 1878, Roma, Regne d'Itàlia: Víctor Manuel II, rei i fundador del Regne d'Itàlia.
- 1887, Lisboa: Josephine Amann-Weinlich, pianista, violinista, directora d'orquestra i compositora austríaca, fundadora de la primera orquestra femenina d'Europa (n. 1848).[24]
- 1905, Marsella: Louise Michel, destacada anarquista francesa i una de les principals figures de la Comuna de París.[25]
- 1918, Ivry-sur-Seine (França): Charles-Émile Reynaud, inventor i pioner del cinema d'animació francès
- 1923, Fontainebleau, França: Katherine Mansfield, escriptora modernista neozelandesa
- 1943: Anathon Aall, acadèmic noruec.
- 1949, Marsella: Odette Jasse, astrònoma, administradora de l'Observatori de Marsella.[26]
- 1951, Volongo, Cremonaː Rosa Agazzi, va ser una pedagoga italiana (n. 1866).[27]
- 1954, Buenos Aires: Herminia Brumana, mestra, periodista i activista argentina, d'idees socialistes i anarquistes.
- 1956, Cincinnati, Ohioː Marion Leonard, actriu de cinema mut nord-americana[28]
- 1961, Cambridge, Massachusetts (EUA): Emily Greene Balch,sindicalista, escriptora i pacifista nord-americana, Premi Nobel de la Pau de l'any 1946[29]
- 1964, Istanbul, Turquia: Halide Edib Adıvar, escriptora, defensora dels drets de la dona i líder nacionalista turca.
- 2011, Londres, Anglaterra: Peter Yates, director de cinema anglès (n. 1929).[30]
- 2015, San Antonio, Texas: Dorothy Thomas, hematòloga estatunidenca, mare del trasplantament de medul·la (n. 1922).[31]
- 2017, Leeds, Regne Unit: Zygmunt Bauman, sociòleg polonès.
- 2018, Madrid: Maruja Callaved, presentadora, directora i realitzadora de televisió aragonesa (n. 1928).[32]
Festes
[modifica]- Balloon Ascension Day - Estats Units
- Día de los Mártires (Dol Nacional) - Palau, Panamà
- Onomàstica: sants Julià i Basilissa, Cels, Marcionil·la, Antoni, Anastasi i companys, màrtirs d'Antinòpolis; Marciana de Mauritània, màrtir; Lucrècia de Còrdova, màrtir; Pere de Sebaste; beata Alèxia Le Clerc, fundadora de la Congregació de la Mare de Déu de Canongesses de Sant Agustí.
Referències
[modifica]- ↑ «9 gener 1822: el inicio del camino hacia la independencia brasileña | Sitioweb Obras de Arte» (en castellà), 08-01-2021. [Consulta: 21 juny 2022].
- ↑ «Indonesia's Sriwijaya Air plane feared to have crashed after taking off from Jakarta» (en anglès). CNN. Arxivat de l'original el 2021-01-09. [Consulta: 9 gener 2021].
- ↑ «Maria Cora Muñoz i Raga | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ «Pia Crozet». Ajuntament de Girona. Art al carrer. [Consulta: 3 juny 2022].
- ↑ «Alvaro Soler». [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ «Eric Garcia Stats, Goals, Records, Cups and more». [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ Lewis, Mark Edward, 1954-. China's cosmopolitan empire : the Tang dynasty. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03306-1.
- ↑ Cavanaugh, Susanna Catherine. «Irene Parlby». The Canadian Encyclopedia, 27-10-2009. [Consulta: 27 novembre 2022].
- ↑ «Gertrude Vanderbilt Whitney» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Giovanni Papini» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Sobovitz, Jacob. «Agnes Keleti» (en anglès). Jewish Women Archive. [Consulta: 10 novembre 2020].
- ↑ «Waltraud Meier (Mezzo-soprano)». OperaAndBallet.com. Arxivat de l'original el 2020-11-12. [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «Rigoberta Menchú Tum. Facts» (en anglès). the Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Sandra Myers». RFEA. Real Federación Española de Atletismo. Arxivat de l'original el 2020-03-08. [Consulta: novembre 2020].
- ↑ Vilar, Sergio. Historia del antifranquismo, 1939-1975 (en castellà). Plaza & Janés, 1984, p.224. ISBN 8401332575.
- ↑ Navarro i Borràs, Pilar. «Anna Maria Ibars i Ibars». memoriavalencianista.cat i Fundació Josep Irla. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ Saguer, Maria. «Mor Josep Maria Triginer, exdiputat socialista i històric fundador del PSC». [Consulta: 11 gener 2026].
- ↑ «Anna I de Bretanya | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 desembre 2021].
- ↑ «Maria Gaetana Agnesi». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Pazzi, Muzio. La dottoressa Maria dalle Donne, prima insegnante di ostetricia minore nella r. Università di Bologna: discorso commemorativo letto nel Teatro anatomico del celebre Archiginnasio bolognese il giorno 21 settembre 1909, in occasione del 7. Congresso nazionale delle levatrici, dal prof. dott. Muzio Pazzi, presidente del Comitato esecutivo. Bolonya: Studi Locali Adulti, 1910, pàg. 6.
- ↑ «Caroline Herschel». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Weinlich, Josephine». Sophie Drinker Institut. [Consulta: 27 juny 2023].
- ↑ «Louise Michel» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 28 novembre 2024].
- ↑ Philippe Véron. «Dictionnaire des Astronomes Français 1850–1950». The Observatoire de Haute-Provence. unpublished - available from The Observatoire de Haute-Provence. Arxivat de l'original el 2020-01-30. [Consulta: 1r juliol 2024].
- ↑ «AGAZZI, Rosa» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 8 gener 2026].
- ↑ «Marion LEONARD (1881-1956) - Western Movies - Saloon Forum». [Consulta: 15 abril 2021].
- ↑ «Emily Greene Balch. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Mor als 82 anys el cineasta britànic Peter Yates, que va dirigir McQueen a "Bullit"». Regió7, 11-01-2011 [Consulta: 27 desembre 2026].
- ↑ «Dorothy "Dottie" Thomas, 92, "Mother of Bone Marrow Transplantation" - Obituary» (pdf) (en anglès). The Cancer Letter, 16-01-2014, pàg. 14-15 [Consulta: 19 setembre 2021].
- ↑ «Fallece la periodista Fallece la periodista Maruja Callaved, pionera en informativos y programas de TVE». 20 Minutos, 10-03-2018 [Consulta: 10 gener 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 9 de gener
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:9 de gener.
