Anar d'Herodes a Pilat

Parèmia: Anar d'Herodes a Pilat.

Variants i sinònims:

• Anar de rodes a pilars (o pilans) (AMADES 1935)
• Anar de rodes a pilats (ANJUB 2001).

Explicació:

• Segons Amades (1935), Anar de rodes a pilans és una degeneració del refrany anterior, per desconeixement del nom de la figura bíblica d'Herodes.
• Anar d'un costat a l'altre. Anar una cosa o millor encara una persona de mal en pitjor. Al·ludeix a Jesús, que, amb desig de condemnar-lo, però volent evadir la responsabilitat que la seva condemna representava, Herodes l'envià a Pilats (AMADES 1935).
• Utilitzem aquesta expressió quan volem indicar que una cosa va de mal en pitjor (ANJUB 2001).

Origen: L'origen segurament es basa en la cita de l'Evangeli de Lluc on Jesucrist és menyspreat primer per Herodes Antipes i després entregat per Pilat als grans sacerdots que finalment el condemnaren a ser crucificat. La popularització de la frase ha modificat la seva pronunciació i en alguns casos també la podem sentir com "Anar de rodes a pilats" (ANJUB 2001).

Nota: La degeneració d'aquest refrany ja la recull Fra Galiana, el 1767: «que bé podien dir que había caygut de la paella en les brases, y quel feen anar de Ròdes á Pilars».

Localització: L'Anjub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.

Font: Vista a l'apartat sobre dites del 2001 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.

Quants en va deixar el rei Herodes!

Parèmia: Quants en va deixar el rei Herodes!

Origen: Diu Ginestà:

Rec. á Ripoll (prov. de Gerona.)

Herodes, rey dels juheus, anomenat el Grand, comensá á regnar desde molt jove; y gracias á sas acertadas disposicións prompte la Galilea se vegé lliure de la multitut de malfactors que tenían espantats als pacifichs ciutadans. Després abusant de sa autoritat, cometé un sens fi d' excesos, acabant per ajusticiar á sos tres fills Aristóbulo, Antipater y Alexandre y una multitut de personatjes mes, acusats tots de conspirar contra d'ell. Un dels crims de que se'l culpa es el
de la célebre degollació dels ignocents. Sabedor Herodes de que á Betlém hi havía nascut el Fill de Deu y de que'ls Magos l'havían anat á adorar, comensá á sentir temor y gélos y fou cuan ordená la degollació; més la Sagrada Familia vá fugir á Egipte y cuan Sant Joseph vá enterarse de la mort de Herodes, fon cuan tornáren á Betlém.

Aixó es lo que'ns conta la História Sagrada; pero váris escriptors, inclós aquells que més fortament atacan á aquest rey dels juheus, no parlan d' aquet succés (vegis á Josep) d'ahont se deduheix que'l deuria cometrer un de sos Tetrarcas.

A més; si creyém á Freret, Wisson y altres escriptors, Herodes vá morir cuatre anys avants de la nostra Era.

El poble, com á creyent que es, dona fé á l'História Sagrada y no dupta que Herodes el Grand fou el que verdaderament ordená la degollació dels ignocents y por aixó es, que per tractar d'ignocent á la persona ab qui's parla, sé li diu: «Quants ne va deixar el rey Herodes.»

Explicació: Per tractar d'innocent la persona amb qui es parla.

Localització: Recollida a Ripoll.

Font: Vista a l'article del general Ginestà Punset, Folk-lorisme. Modismes catalans, a la Revista «Catalunya Artística», núm. 11 (Barcelona, 23 d'agost de 1900), pàg. 170.