al cantó d’un llit, embranzides, malucs sostovant-se, com si a l’esquena unes mans d’àngel pogueren trobar ales

Autor: Josep Porcar (Castelló de la Plana, 1973), poeta i editor de blocs.

Font: "Poeta i mussol, piulades al vol (IX)". Vist al seu web.

al cantó d’un llit, embranzides, malucs
sostovant-se, com si a l’esquena unes mans
d’àngel pogueren trobar ales

La Logse va néixer amb ploma a l'ala

Autor: Anònim.


Font: Això del català, d'Albert Pla Nualart, filòleg i responsable lingüístic del diari ARA. Barcelona: Columna Edicions, 2010. 


Nota: El mateix Nualart diu: "Avui, per dir adéu a l'estiu de bon humor, us he preparat una refrescant macedònia de lapsus calami. No els invento; alguns fins i tot s'han publicat. Si no en traieu l'entrellat, com a mínim riureu."

A ell no l’havien convidat a la vida. Es va haver d’amagar sempre, tapar-se la cara. D’ell només en quedà una taca de sang fresquíssima, un sexe sense estrenar i unes ales cansades, plenes de pols

Autor: Miquel Bauçà Rosselló (Felanitx, 7 de febrer de 1940 - Barcelona, desembre del 2004), escriptor balear.

Font: "A ell no...". A: Una bella història. Els llibres de l’Óssa Menor 48. Barcelona: J. Pedreira, 1962. (2a.ed.) Felanitx: Editorial Ramon Llull, 1975. Premi Joan Salvat-Papasseit de poesia.

A ell no l’havien convidat a la vida.

Es va haver d’amagar sempre,

tapar-se la cara.

D’ell només en quedà una taca de sang

fresquíssima, un sexe sense estrenar

i unes ales cansades, plenes de pols.

Les paraules no paren de trucar./ El vent alça les ales, em disfressa/ amb làmines d'acer, que llima el blau/ d'una quimera: un mot a cada pètal./ I la paraula escrita m'haurà de preservar

Autora: Maria Rosa Font i Massot (Sant Pere Pescador, Alt Empordà, 12 de març de 1957), poetessa i blocaire.



Font: Fragment de "Cada paraula escrita", del poemari La llum primera (2004), premi de Poesia Festa d'Elx. Vist al bloc La paraula escrita.

Sé que les recaigudes en el desconsol seran nombroses i profundes, però la memòria del miracle de l'alliberament em porta com una ala cap a la meta vertiginosa: un consol que sigui alguna cosa més i millor que un consol i alguna cosa més gran que una filosofia, és a dir, una raó de viure

Autor: Stig Dagerman (Älvkarleby, Uppsala, 5 d'octubre de 1923 - Estocolm, 4 de novembre de 1954), novel·lista suec.

Equivalent: Sé que las recaídas en el desconsuelo serán numerosas y profundas, pero la memoria del milagro de la liberación me lleva como un ala hacia la meta vertiginosa: un consuelo que sea algo más y mejor que un consuelo y algo más grande que una filosofía, es decir, una razón de vivir.

Font: Nuestra necesidad de consuelo es insaciable... Logronyo: Pepitas de calabaza, 2007. Vista a Encuentros con las letras.