Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris treball. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris treball. Mostrar tots els missatges
dimecres, 15 de maig del 2013
Es considera no apta per al treball per incapacitat laboral o malaltia la persona que gaudeix d'alguna de les malalties o incapacitats següents
Autor: Anònim.
Font: D'un text legal (18/05/1993). Vist en un arxiu secret de pífies elaborat per pèrfids lingüistes.
Imatge: D'aquí.
dimarts, 30 d’abril del 2013
Els catalans sou víctimes de la vostra identitat oficial. D'una banda, de la cultura de l'esforç i el treball que us va encolomar la burgesia del segle passat, i de l'altra, de la cultura cristiana passada pel tamís bonrotllista dels clubs excursionistes que popularitzà Jordi Pujol i heretaren els esplais, convenientment laïcitzada
Autor: Valero Sanmartí, piulador i blocaire. "Valero Sanmartí és l’únic messies de la història amb la cara de Tom Selleck i una polla bífida. Als anys 90 s’enriqueix traficant amb esclaus agrícoles a Lleida i organitzant timbes il·legals de Warhammer. El 2008 es jubila per dedicar-se l’erudició, el sexe tirànic i el consum de farlopa. Al temps lliure, escriu el revolucionari blog Jo Només Follo a Pèl. Cinc anys més tard, al zenit de la seva fama, mor en estranyes circumstàncies." "Com saben tots els seus fidels seguidors Valero Sanmartí no és un ésser humà, sinó un semidéu iracund amb les butxaques plenes de cocaïna; també és l’escriptor més corrosiu, escandalós i políticament incorrecte que hagi donat mai la catalana terra. Després de sacsejar la xarxa durant anys a través del seu blog, Jo només follo a pèl, ha decidit exterminar qualsevol brot de simpatia que algun lector ocasional hagués sentit per ell i publicar un recull d’articles (inèdits en la seva majoria) sobre les xacres que inunden el nostre estimat país. La modernor barcelonina, l’insuportable so de la gralla, la cultura quilla, l’independentisme de masses, el paradís perdut del turisme rural, les seqüeles del rock català o l’euskalfilia són alguns dels temes que Valero Sanmartí treu de l’armari a cops de garrot perquè els seus compatriotes aprenguin a riure’s de si mateixos sense complexos." Font: Jo només il·lumino la catalana terra. Barcelona: Editorial Males Herbes, 2013. Vist al Twitter de la Kàtia Hervàs.
dimecres, 23 de gener del 2013
Pompeu Fabra és l'únic català a qui tots els catalans han obeït plenament. Ell és l'únic que ha vist realitzada la noble ambició de tota la seva vida, l'únic que a l'hora suprema haurà pogut dir: "Del meu treball, res no ha estat debades."
Nota: Demà farà cent anys que va veure la llum la normativa ortogràfica de Pompeu Fabra.
Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.
Font: Homenots, sèrie de més de cinquanta semblances publicades per Josep Pla entre el 1958 i el 1962 (Editorial Selecta) i, entre els anys 1969-1974, dins les obres completes definitives (Editorial Destino). Vist a Lletres.net.
dilluns, 15 d’octubre del 2012
Veiem el que representa la nostra lluita, pels valors universals de la pau, del treball i de la justícia! I anem a la guerra, impregnats per aquest sentiment i per a guanyar aquests postulats!
Autor: Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Urgell, 21 de juny 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940), primer president del Parlament de Catalunya i president de la Generalitat de Catalunya.
Font: Citació de Lluís Companys durant la Guerra Civil Espanyola, com a president de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, 1 de maig de 1937). Vista a Viquidites.
Font: Citació de Lluís Companys durant la Guerra Civil Espanyola, com a president de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, 1 de maig de 1937). Vista a Viquidites.
Nota: Avui fa 72 anys que Companys va ser assassinat pels feixistes espanyols.
dijous, 21 de juny del 2012
En ell em quedo jo, en el meu poble vulgar, junt al treball i la quietud de les meves gents, un més en això i entre elles

Autor: Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992), escriptor valencià.
Font: El País Valenciano. Ed. Destino, Barcelona, 1962. Vista al Twitter de la Pura Requena. També l'hem vista a Verkami, dins el projecte d'edició de Viatge pel meu país, d'on hem tret la foto.
Nota: Avui fa vint anys de la mort de Joan Fuster.
dimarts, 24 d’abril del 2012
No vull arribar a la immortalitat pel meu treball, sinó simplement no morint
Font: Vista al Diccionari cultural.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)

