L'única droga que no et mata —encara que et faci emmalaltir—, l'únic efluvi etílic que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l'únic amor que no fa fàstic és la bona literatura. Plaers solitaris, vicis compartits

Autora: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny 1946 - 10 de novembre de 1991), escriptora catalana.

Citació més llarga: L'única droga que no et mata —encara que et faci emmalaltir—, l'únic efluvi etílic que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l'únic amor que no fa fàstic és la bona literatura. Plaers solitaris, vicis compartits. El lector/lectora posseeix les paraules i desafia la finitud, accepta la sordidesa i la bellesa perquè tot és u i, sobretot, recorda perquè abans algú ha recordat. Si hi ha un acte d'amor, aquest és la memòria.

Font: Del llibre Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1996. Vist a Escriptors.cat.

Quan tot va bé consumeixes vici per celebrar-ho, i quan no, per consolar-te

Autor: Alejo Cuervo Rieguer (Barcelona, 7 de novembre de 1959), llibreter i editor.


Font: D'una entrevista al diari Ara.


Foto: Pere Virgili.

Els vicis que exigeixen un cert grau de valor són gairebé virtuts, sobretot al costat de les virtuts que només s'exerciten per covardia

Autor: Arthur Schnitzler (Viena, 15 de maig de 1862 - Viena, 21 d'octubre de 1931), escriptor i neuròleg austríac.


Equivalent: Los vicios que exigen un cierto grado de valor son casi virtudes, sobre todo al lado de las virtudes que sólo se ejercitan por cobardía. [ES]


Font: Relaciones y soledades. Barcelona: Edhasa, 1998. Vist a Página 12.

A Barcelona, la gorra és la peça més usual. A Madrid és el vici més corrent

Autor: Mariano de Cávia (Saragossa, 1855 - Madrid, 1920), periodista.


Original: En Barcelona, la gorra es la prenda más usual. En Madrid es el vicio más corriente. [ES]


Font: De l'article "Madrid-Barcelona (1888)", publicat a El Liberal el 10 d'octubre de 1888. Vist al diari ARA (03/04/2013), en un article de Josep Maria Casasús.   

I vaig voler confondre el risc amb l'arrogància, l'ambició amb la bogeria, el plaer amb el vici, l'amor amb el càlcul, la sort amb la desgràcia

Autora: Almudena Grandes (Madrid, 7 de maig de 1960), escriptora espanyola.

Original: Y quise confundir el riesgo con la arrogancia, la ambición con la locura, el placer con el vicio, el amor con el cálculo, la suerte con la desgracia.

Font: Castillos de cartón. Editorial Tusquets, 2004. Vista a Sa jungla i es bosc animat.

Foto: Pep Àvila.

Ens imputen alguns el vici del militarisme, perquè volem que la nostra Nació tingui el que tenen totes les altres, un exèrcit propi. És tan grossera la imputació, que ni valdria la pena de replicar-la: amb idèntic motiu podrien ser acusats de militaristes Roosevelt, Churchill, Stalin, etc., que també volen per al seu país el mateix que nosaltres per al nostre

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre de 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català.

Font: "Contra alguns errors divulgats" (Principis polítics dels Quaderns de l'exili). Quaderns de l'exili, any 2, núm. 5. Gener-febrer de 1944. Vista a l'article "Per un exèrcit de Catalunya", de Francesc Canosa.