Jo sóc jo i la teva mare, que s'ha ficat al pis i no hi ha qui l'en tregui, amor meu. Però t'estimo una barbaritat, tia

Autor: Súper Mayor. "El futuro fui yo una vez."


Original: Yo soy yo y tu madre, que se ha metido en el piso y no hay quien la saque, cari. Pero te quiero un montonazo, tía. [ES]


Font: Del seu Twitter.

El projecte és l'enganyifa de la mare rutina

Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), escriptor, llicenciat en història i filosofia.

Font: Del recull d'aforismes Viure mata. Editorial Fonoll, 2006, p. 56.

Porta incògnita (reedició conjunta de Bosc endins i Matèria obscura. Barcelona, Destino, 2002, p. 196.Setembre: nou curs; mares que es retoquen el maquillatge al retrovisor del cotxe mentre l'embotellament serpenteja pel carrer a la sortida del col·legi; tornem als vells bars després de l'estiu, encaixam la vella americana, les corbates; l'encís de la tardor, la moda femenina; ocres senectes de la nova vida

Autor: Valentí Puig i Mas (Palma, Mallorca, 14 d'abril de 1949), escriptor i crític literari.



Font: Porta incògnita (reedició conjunta de Bosc endins i Matèria obscura. Barcelona, Destino, 2002, p. 196.



Foto: Carles Mercader.

Qui venera l'èxit està perdut de totes maneres : si el té, acaba assemblant-se a ell ; si no el té, es consumeix a si mateix en la més errònia de les nostàlgies .

Autor: Elias Canetti (Ruse, 25 de juliol de 1905 - Zuric, 14 d'agost de 1994), escriptor búlgar d'origen
sefardita en llengua alemanya.

Imatge: Elias Canetti vist per Tullio Pericoli.

Font: Aufzeichnungen für Marie-Louise (1942). Aquests Apunts per a Marie-Luise es van editar per primera vegada el 2005, a càrrec de Jeremy Adler per a C. H. Verlag. Vist a "Elias anetti en pocas palabras" (El País / Babelia, 03/03/2007).
Traducció al castellà de Juan José del Solar.

Nota 1: La Marie-Louise va ser la seva xicota, la pintora Marie-Louise von Motesiczky.

Nota 2: Segons l'editor: “Se trata del valioso documento de un amor, el más bello testimonio de la amistad de toda una vida entre dos artistas. En resumen, los apuntes contienen la plétora completa de los intereses de Canetti: en este texto hay política y religión, lengua y utopía, masa y poder, guerra y muerte, arte y vida, mitos y pueblos primitivos, y una expresión a menudo ingeniosa, siempre penetrante.”

Equivalent: En el último año de guerra se impuso una sanción de diez marcos del Reich por cada lágrima. En los corazones de las madres se instalaron micrófonos. [ES]

por de la mare/ por de la pipa del pare/ por de l’oncle/ por del matrimoni de l’oncle/ por de la cosina que mira amb els pits crescuts/ por de ser la cosina a qui el cosí endinya verga/ por de ser el cosí que ha d’endinyar verga a la cosina/ por de ser un pare fidel/ por de ser un progenitor i estimar amb extrem la criatura dolcíssima/ por de ser una mare servicial/ que alimenta un desconegut:

Autor: Eduard Escoffet (el Poblet, Barcelona, 1979), poeta.

Font: "Por". A: Terra i cultura (III Premi Miquel Martí i Pol), antologia feta per Helena Morén Alegret i Joaquim Vilarnau, coeditada per Cossetània Edicions i Grup Enderrock, Valls-Barcelona, 2011. Vist a El poema de la setmana, d'Oriol gabarró.

Poema complet:

por de la mare
por de la pipa del pare
por de l’oncle
por del matrimoni de l’oncle
por de la cosina que mira amb els pits crescuts
por de ser la cosina a qui el cosí endinya verga
por de ser el cosí que ha d’endinyar verga a la cosina
por de ser un pare fidel
por de ser un progenitor i estimar amb extrem la criatura dolcíssima
por de ser una mare servicial
que alimenta un desconegut:
que alimenta un terrorista,
que alimenta un membre d'una secta,
que alimenta un ionqui,
que alimenta un camell de barri,
que alimenta un artista carregat d'àcids,
que alimenta un visionari,
que alimenta un lladre,
que alimenta un policia.
por de ser mare i no poder encaixar la pistola quan el fill arriba amb
l'uniforme tacat
por del pa
por del vent
por de les olives farcides d’anxova
por de ser una oliva farcida d’anxova o encara pitjor:
una gamba
por dels qui parlen i por dels qui no parlen
por d’odiar els skaters
por d’odiar ikea
por d’odiar els sindicalistes
por d’odiar la santa església catòlica i tots i cadascun
dels seus parroquians
por d’escriure les cartes al pare
por de ser kafka
por de ser heterosexual
por de ser homosexual
por de no ser bisexual
por de no ser multicultural
por de no ser demòcrata
por de ser stalin
por de tenir res a perdre
por
por de no ser tu
por de no ser tu
por de no ser tu

Diuen que a les bruixes/ ens afecta la nit/ diuen que a les putes/ ens afecta el silenci/ diuen que a les mares/ ens afecta l'absència/ que a les amants/ ens afecta l'oblit/ I que a les femelles/ ens afecta la lluna

Autora: Arabella Salaverry (Managua, Nicaragua, 1946), poeta, narradora i actriu costra-riquenya.


Font: "Qué dicen". Del llibre Chicas malas (Editorial URUK, 2009). Vist al seu bloc.


Poema original:

Dicen que a las brujas
nos afecta la noche
dicen que a las putas
nos afecta el silencio
dicen que a las madres
nos afecta la ausencia
que a las amantes
nos afecta el olvido
Y que a las hembras
nos afecta la luna
Dicen que a las mujeres
nos evade la lógica
transcurrimos dicen
empapando pañuelos
Dicen que estas lágrimas
son un aguacero
se precipitan
nublan lo cercano
velan lo lejano
Dicen más
dicen que esas nuestras lágrimas
son de cocodrila
las enjuga el viento
las lava el olvido
Suelen decirlo otros
Dicen tantas cosas
Qué es lo que decimos
aún me lo pregunto
vive un nuevo siglo
Y no lo escucho claro
Arabella Salaverry

La llengua que havem mamat juntament amb la llet de la mare té la propietat de despertar l'esperit ensopit, il·luminant-lo i escalfant el cor

Nota: Avui és el Dia internacional de la llengua materna. 

Autor: Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916), eclesiàstic i escriptor.

Font: La tradició catalana, llibre primer, capítol VII (1892). Vist a Obres completes, volum I. Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1984.

Foto: © Fototeca.cat.

L’única família que teniu ara es diu Catalunya, i té quatre-cents mil fills que són els vostres germans, els vostres fills, pares i mares, avis, oncles i cosins. Ells ara necessiten que gent com vós els protegeixi de les males ànimes que vénen de totes bandes contra la nostra llibertat

Autors: Jaume Clotet i Planas (Barcelona, 1974), llicenciat en Periodisme i en Història, i David de Montserrat i Nonó (Girona, 1972), periodista. 

Font: Lliures o morts. Barcelona: Columna Edicions, 2012. Vist a l'exemplar del llibre que m'acabo de comprar, de la tercera edició. 

Nota (de la contraportada): Ermengol Amill (1665-1732) abandona el seu Pallars natal i es converteix involuntàriament en fuseller de muntanya durant la guerra de Successió. Europa és un gran tauler d’un immens joc d’interessos per definir el futur del Vell Continent i Catalunya n’esdevé la peça clau. Aquest heroi oblidat lluitarà contra els borbònics fins a les darreres conseqüències. La tria entre la llibertat i la mort protagonitza una de les aventures més formidables i desconegudes de la història de la nostra nació.

A les dones que morien en part, com puc oblidar-les? Segons l'Església, en cas de perill extrem l'obligació era salvar el nadó i deixar morir la mare. Els molt bèsties! A qui pot estranyar que aquelles dones estiguessin acovardides?

Autora: Maria Dolors Orriols i Monset (Vic, 25 de gener de 1914 - Barcelona, 23 d'agost del 2008), escriptora.


Font: Escampar la boira, XXIII (2003). Vist a Escriptors.cat.


Citació més llarga:
Avui m'escruixeix imaginar la renglera de nadons que han vingut al món casualment, per obligació de la dona i necessitat física de l'home. És una obligació i un tribut, un sentiment instintiu i primitiu, explotat per conceptes religiosos, sempre a favor del mascle i la seguretat social de no tenir fills bastards. Segles i segles que la dona intenta no ser considerada només com una femella. S'han fet cortines de fum, lloant-la dins de la llar, santificant-la o inspirant poesies amb la mateixa finalitat de dominar-la. I vinga a fer-li fills! Penso en la mare de la meva àvia Teresa, que va tenir dotze fills, sense comptar els nadons morts. Una de les seves filles, la meva àvia, ja només en va tenir sis, igual que la meva mare. Pel que fa a la iaia Dolors va posar deu fills al món, considerats un fet natural i acceptats com a dons del cel. I alabat sia Déu. A les dones que morien en part, com puc oblidar-les? Segons l'Església, en cas de perill extrem l'obligació era salvar el nadó i deixar morir la mare. Els molt bèsties! A qui pot estranyar que aquelles dones estiguessin acovardides? El dolor de la vida i de la mort les feia presoneres tancades darrera la muralla de la resignació. Sense cap sortida, miraven el món per l'escletxa de l'esperança de l'altra vida. I la fe en Déu. Si ara el meu record va endavant i endarrere és perquè malgrat que els temps han canviat, la lluita per les dones continua. Fins quan?

(Amb perdó.) Les dones que no p...gen/ ¿tenen algun interès,/ si no són la nostra mare/ o els ets marit o promès?

Autor: Joan Oliver i Sallarès [pseudònim: Pere Quart] (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), escriptor català.


Font: Joc de cartes: 1948-1984, 21 de febrer de 1950. Joan Oliver, Josep Ferrater Mora [Antoni Turull (cur.)]. Barcelona: Edicions 62, 1988. Vista al Diccionari de citacions catalanes. Barcelona: Edicions 62, 2002.


Nota: Avui fa 113 anys que va néixer Joan Oliver.

Tinc els ulls negres del meu pare. La meva mare té els ulls morats, també del meu pare

Autor: Anònim:

Font: Sinplanes.com.

Nota: Citació massa negra?

Les intervius més desagradables de fer són amb els savis, les mares de les artistes i els tenors. Els tenors són aquells que us diuen: —A tal banda vaig tenir un èxit formidable, però no ho digui que l'hi dic jo. Posi-ho com si fos cosa seva

Autor: Josep Maria Planes (Manresa, 31 de gener de 1907 - Barcelona, 24 d'agost de 1936), escriptor i reporter català. En un web dedicat a ell diuen que va ser "pioner i víctima del periodisme d'investigació".

Citació més llarga: La nostra modesta experiència dintre del ram ens permet d'establir una mena de quadro de preferències en quant a les persones interviuables. Les que dóna més gust d'anar a veure són:
Primer, les reines de bellesa; segon, les artistes de teatre; tercer, els literats que, per anar sobre segur, ja us donen la interviu escrita; quart, els personatges que tenen temps per perdre; cinquè, els il·lusionistes; sisè, els  criminals (convenientment tancats a la presó, està clar); etc.
Les intervius més desagradables de fer són amb els savis, les mares de les artistes i els tenors. Els tenors són aquells que us diuen:
—A tal banda vaig tenir un èxit formidable, però no ho digui que l'hi dic jo. Posi-ho com si fos cosa seva.

Font: “Confidències d'un repòrter”. (Mirador, 20/06/1929). Vista al web Memòria.cat.

Nota: Avui fa 76 anys que Planes va ser assassinat.

Si crides tres vegades el nom de la teva mare davant el mirall del lavabo, apareix una mà per la porta aguantant un rotllo de paper higiènic

Autor: JorgeT, piulador.

Original: Si gritas tres veces el nombre de tu madre frente al espejo de baño, aparece una mano por la puerta sosteniendo un rollo de papel higiénico. [ES]


Font: Vista al seu Twitter.