Diego Medrano FernándezEl clítoris de Camille. A vegades dono les gràcies a la meva cigala. Ella que mai no protesta per res. Ella que està d'acord amb tot. Ella que viu adossada a mi com una estàtua, com un pinzell a la recerca del color, i no fa tanta gimnàstica, ni molt menys, com voldria o estaria realment disposada a fer

Autor: Diego Medrano Fernández (Oviedo; 1978), novel·lista, poeta i asssagista.

Font: El clítoris de Camille. Barcrelona: Seix Barral, 2006. ISBN: 978-84-322-1208-6. Vist a Jot Down.

Original: A veces le doy las gracias a mi polla. […] Ella que nunca protesta por nada. Ella que está de acuerdo con todo. Ella que vive adosada a mí como una estatua, como un pincel en busca del color, y no hace tanta gimnasia, ni mucho menos, como quisiera o estaría realmente dispuesta a hacer. [ES]

Imatge: Shunga.

En aquestes extasiades, transparents hores de tardor, la gent surt a caçar bolets. Els vessants dels petits pujols, coberts de pins, del país, s’emplenen de veus llunyanes, de crits, de fressa. La gent remou la fullaraca, la molsa, la terra, que fa un perfum rovellat, incitant, corromput. Quan n’apareix una mata, quina delícia de colors, de colors de rovells, ferruginosos, de verdets, de violacis, de grisos!

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.



Font: Les hores. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 249.

Si no sabíem el que és i el que no és; si només ateníem certs motius i certs colors; si les arrels de l'existir es trobaven en una altra vida; si l'esperança era poca i mal dibuixada i si la paraula no era un acte, tampoc aquestes ratlles no serien un poema

Autor: Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener de 1919 - Barcelona, 30 de desembre de 1998), dramaturg, melòman, cinèfil, mag, artista i poeta (que era com més li agradava definir-se).

Font: "Endavant", poema vist al bloc Dilluns Poètics al C. P. Miguel de Cervantes d'Elx. També es recull al web Joan Brossa.org.



Com déu mana:

Si no sabíem el que és
i el que no és; si només
ateníem certs motius
i certs colors; si les arrels
de l'existir es trobaven en una
altra vida; si l'esperança era
poca i mal dibuixada i si
la paraula no era un acte,
tampoc aquestes ratlles no
serien un poema.

Els esquimals tenen prop de 300 paraules per descriure el color blanc, com les dones per no dir "grassa" a la seva amiga grassa

Autor: Sergio Alonso, piulador que diu: "No quiero morir sin cicatrices. Växjö, Suecia."

Original: Los esquimales tienen cerca de 300 palabras para describir el color blanco, igual que las mujeres para no llamar “gorda” a su amiga gorda. [ES] 

Font: Del seu Twitter.

El 10 d'octubre de 1793 vaig enviar a la meva estimada dona una flor artificial del jardí, feta amb fulles de diversos colors que la tardor va tirar a terra. Representa el meu estat actual. Però no li ho vaig dir

Autor: Georg Christoph Lichtenberg (Ober-Ramstadt, 1 de juliol de 1742 - Göttingen, 24 de febrer de 1799), escriptor satíric i científic alemany.

Equivalent: El 10 de octubre de 1793 le envié a mi querida mujer una flor artificial del jardín, hechas con hojas de distintos colores que el otoño tiró al suelo. Representa mi estado actual. Pero no se lo dije. [ES] 

Font: Aforismos, a cura de Miguel Zavalaga Flórez.

Amant sóc de l’estació, benvolgut lector,/ esplèndida és la seva bellesa calmada./ Amb els seus colors d’adéu, l’esperit m’alegra

Autor: Alexandr Serguèievitx Puixkin (Moscou, 26 de maig de 1799 - Peterburg, 10 de febrer de 1837), poeta rus.

Font: Vista al bloc La serp blanca.

Foto: Gustav Klimt. Vista al mateix bloc.

Somio mentre dormo i somio despert. Somio sempre. En color, en relleu i amb música de fons. Sóc beneficiari dels meus somnis

Autor: Pere Calders (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994), escriptor, periodista i dibuixant català. 

Font: Vista al bloc El Conta Contes.

Si Déu hagués creat la dona el primer dia, encara estarien decidint el color del cel

Autor: Anònim.

Equivalent: Si Dios hubiera creado a la mujer el primer día, todavía estarían decidiendo el color del cielo. [ES]

Font: Aquí, per exemple.

Pensées, sujets, fragmens (1910)Els moralistes no posen en pràctica totes les seves màximes. Però, per ventura els sabaters es posen totes les botes que fan? El periòdic és una botiga on es venen al públic les paraules del color que ell les vol

Autor: Honoré de Balzac (Tours, 20 de maig de 1799 - París, 18 d'agost de 1850), escriptor francès.

Font: Vista al llibre Bernat i Baldoví i el seu temps. Universitat de València, 2002, p.392.

Nota: Avui és el Dia mundial de la llibertat de premsa.