Estar viu és guardar un secret,/ no sabem quin,/ ben embolicat amb les formes/ i les sedes de la llum,/ i segellat amb sang,/

Autor: Màrius Sampere i Passarell (Barcelona, 28 de desembre de 1928), poeta català.

Poema complet: 
Estar viu és guardar un secret
no sabem quin,
ben embolicat amb les formes
i les sedes de la llum,
i segellat amb sang,
i sentir-lo
dins
que es regira
més i més pesant, com un fetus
creixent no expulsable,
o com una flor que s’obrís monstruosa
i saber,
que aquest home que el porta
no el coneixerà mai
sinó massa tard,
quan el veuria
i a les fosques no el veu.

Font: Poema "El Secret". Vista al seu Twitter i a El Club dels poetes.

Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,/ la seda dels seus rulls com el pecat més dolç/ -i l'espatlla ben nua/ ben blanca

Autor: Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924), escriptor català.

Poema complet:
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
   ben blanca

l'ombra corba
  incitant
   de l'esguard:

encara un altre bes
   un altre
    un altre

-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!  

Font: "Sota el meu llavi el seu", poema de La rosa als llavis (1923). Vista al seu Twitter.

Imatge: Retrat de Joan Salvat-Papasseit (1918), de Rafael Barradas.