Font: Porta incògnita (reedició conjunta de Bosc endins i Matèria obscura. Barcelona, Destino, 2002, p. 196.
Foto: Carles Mercader.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris casa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris casa. Mostrar tots els missatges
dilluns, 25 de novembre del 2013
Sabem que un imbècil ha entrat a casa quan, després de mirar les prestatgeries de llibres, ens demana si els hem llegit tots
Font: Porta incògnita (reedició conjunta de Bosc endins i Matèria obscura. Barcelona, Destino, 2002, p. 196.
Foto: Carles Mercader.
dilluns, 10 de juny del 2013
He arribat a casa i he enxampat la meva dona in fraganti els plats
Font: Del seu Twitter.
dimecres, 29 de maig del 2013
Dins el martell del vent tot ens defuig. I no tinc casa: solament reposo en la fugida
Autor: Joan Todó Cortiella (la Sènia, 1977), escriptor. I piulador.Font: Del poemari El fàstic que us cega. Barcelona: La Breu Edicions, Alabatre 39, 2012. ISBN_ 978-84-939632-6-2. Vist a Núvol.
Foto: De Traces.
dimarts, 28 de maig del 2013
Hi ha poetes que, en llegir-los, sents com si estigueres reordenant la casa d'un altre
Autora: Alba Camarasa Baixauli (Guadassuar, 1987), "poeta d'anar per casa. Inventora en un pla imaginari d'un tren d'alta velocitat entre Reus i Guadassuar. Educadora d'ofici, entre molts altres desficis". I piuladora.Font: Del seu Twitter.
dimarts, 23 d’abril del 2013
Obrim la finestra! Que entrin a casa la llum, el vent, la pluja i la tempesta. Obrim el balcó! Que entrin a dins tots els mots d'històries, contes o llegendes i del poema més dolç
Autora: Isabel Barriel, escriptora.
Poema com déu mana:
Obrim la finestra!
Que entrin a casa la llum,
el vent, la pluja i la tempesta.
Obrim el balcó!
Que entrin a dins tots el mots
d'històries, contes o llegendes
i del poema més dolç.
Que entrin a casa la llum,
el vent, la pluja i la tempesta.
Obrim el balcó!
Que entrin a dins tots el mots
d'històries, contes o llegendes
i del poema més dolç.
dijous, 11 d’abril del 2013
Sols queden uns noms: arbre, casa, terra, gleva, dona, solc. Només fràgils mots de la meva llengua, arrel i llavor
Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), escriptor català.
Font: "Perquè un dia torni la cançó a Sinera". A: Les hores. Obres completes – Edició crítica. Barcelona: Edicions 62 i Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 2002, vol. X. Citació vista al Twitter del Paco Piera. Poema complet, a Lletra.
Foto: Pau Barceló.
Nota: Aquí podeu sentir el poema interpretat per Ramon Muntaner i per Túrnez & Sesé.
Poema complet:
El meu somni lent
de la gran pau blanca
sota el cel clement.
Passo pels camins
encalmats que porten
la claror dels cims.
És un temps parat
a les vinyes altes,
per damunt del mar.
He parat el temps
i records que estimo
guardo de l'hivern.
Però tu riuràs,
car veus com es tanquen
llavis catalans.
I es baden al sol
boques de captaires,
plagues de leprós.
Ningú no ha comprès
el que jo volia
que de mi es salvés.
Mai no ha entès ningú
per què sempre parlo
del meu món perdut.
Les paraules són
forques d'on a trossos
penjo la raó.
Branden a ple vent
cordes que no poden
suportar més pes.
El càntic és lluny,
i la greu campana
toca pels difunts.
Ha cessat el ball
de l'altiva monja
i de l'embriac.
La dansa també
del pelut dimoni
amb la reina Esther.
Ja no volta l'ós.
He llegit el llibre
del Predicador.
Deso a poc a poc
dintre de la capsa
tots els meus ninots.
Ara he de callar,
que no tinc prou força
contra tant de mal.
D'un mal tan antic
aquesta veu feble
no et sabrà guarir.
En un estany buit,
manen el silenci
i la solitud.
Sols queden uns noms:
arbre, casa, terra,
gleva, dona, solc.
Només fràgils mots
de la meva llengua,
arrel i llavor.
La mar, el vell pi,
pressentida barca.
La por de morir.
dimarts, 13 de novembre del 2012
Jo només em permeto plorar i deprimir-me a casa. Al carrer se surt amb el cap ben alt, mirada de superioritat i llavis vermells. Sempre
divendres, 9 de novembre del 2012
Juga a perdre la por i escriu a qualsevol paret de casa teva tots els noms que han omplert de llum la teva vida, per dir-los un a un i no sentir-te mai ni abandonat ni sol
Autor: Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre del 2003), poeta català.Poema complet:
Tant se val, tanca els ulls, si cal, i dexa’t dur
fins al cor del parany que entre ingenu i subtil
t’ha preparat algú que coneixes prou bé;
juga a perdre la por i escriu a qualsevol
paret de casa teva tots els noms que han omplert
de llum la teva vida, per dir-los un a un
i no sentir-te mai ni abandonat ni sol.
Font: "El parany". Vist al bloc Paraules de tardor.
dilluns, 5 de novembre del 2012
dimarts, 18 de setembre del 2012
Entre anar al cel o quedar-se a casa, va preferir això darrer, a desgrat del poder de la propaganda contrària, i del fet que a casa seva hi havia goteres i moltes i molt variades privacions
Autor: Pere Calders (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994), escriptor, periodista i dibuixant català. Font: Del conte "Obcecació". A: Invasió subtil i altres contes (1978). Vist al bloc del Joan Pinyol, que "en commemoració del mes del centenari de Pere Calders, que va néixer el 29 de setembre de 1912", publica "cada dia un microconte seu".
dilluns, 14 de maig del 2012
Passo d'ordenar la casa. Diuen que el temps ho acaba posant tot al seu lloc
dimecres, 25 d’abril del 2012
Lladres que entreu per Almansa/ no sou lladres de saqueig,/ que ens poseu la cova en casa/ i des d'ella governeu
Font: De la cançó "Lladres". Vista al bloc Des de la Mediterrània.
Nota: Bona Diada, valencians.
Cançó completa:
Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.
Governeu de lladrocini
i rapinyeu governant;
sou fartons de vida llarga
que mai voleu acabar.
El nostre plat cada dia
ens el torneu a llevar;
l'aparteu amb elegància
com si no tinguérem fam.
I amb rabosera elegància
ens heu forçat a oblidar
que si sentim buit el ventre
és per manca de menjar.
No s'ensenya en les escoles
com va esclafar un país,
perquè d'aquella sembrada
continuen collint fruits.
Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars
que fa tendra la memòria
i aclareix la veritat.
Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.
dimarts, 6 de març del 2012
M'agrada la ginebra amb gel, la pintura de Rembrandt, els turmells joves i el silenci. Detesto les cases on fa fred i les ideologies
Autor: Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972), escriptor i lingüista català.Font: Del postfaci a Da nuces pueris (1960).Vista al bloc Deldesitx.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
